Com triar correctament el verb auxiliar en italià
Verb name hereTranslation |
|
|---|---|
|
Si no estàs segur de la teva elecció, consulta les nostres recomanacions a continuació. I no tinguis por d’equivocar-te.
|
|
Verb name hereAdditional info here |
|
|---|---|
Com triar entre Essere i Avere per formar els temps compostos en italià
En italià, escollir el verb auxiliar (ausiliare) per formar els temps compostos pot ser una mica complicat al principi. Però hi ha unes quantes regles generals que et poden ajudar a entendre-ho millor i a evitar errors habituals.
Els verbs auxiliars principals
En italià, s’utilitzen dos verbs auxiliars per formar els temps compostos: essere («ser/estar») i avere («tenir»). Aquests es combinen amb el participi passat (participio passato) del verb principal per crear formes com el passato prossimo, trapassato prossimo, i d’altres.
Regles generals per escollir el verb auxiliar
Verbs transitius i intransitius:
Per als verbs transitius, és a dir, aquells que porten un complement directe (responen a les preguntes «què?» o «a qui?»), normalment s’utilitza el verb avere.
Per exemple:
- Ho mangiat la pizza. (He menjat la pizza.)
- Hai vist el film? (Has vist la pel·lícula?)
En canvi, amb els verbs intransitius, que no tenen complement directe, se sol fer servir el verb essere.
Per exemple:
- Sono arrivato in tempo. (He arribat a temps.)
- Siamo partiti alle nove. (Hem sortit a les nou.)
Verbs de moviment i canvi d’estat:
També s’utilitza essere amb verbs intransitius que indiquen moviment (anar, venir, pujar, caure, etc.) o canvis d’estat (néixer, morir, convertir-se...).
Exemples:
- Sono andato a casa. (He anat a casa.)
- È nato ieri. (Va néixer ahir.)
- Siamo diventati amici. (Ens hem fet amics.)
Verbs reflexius:
Tots els verbs reflexius utilitzen essere com a auxiliar. Són aquells que acaben en -si en infinitiu i expressen una acció que el subjecte fa sobre si mateix.
Per exemple:
- Mi sono svegliato presto. (M’he llevat d’hora.)
- Si è lavata le mani. (S’ha rentat les mans.)
Verbs impersonals:
Alguns verbs impersonals, com els que parlen del temps (piovere – «ploure», nevicare – «nevar»), poden fer servir tant avere com essere, segons el context o la zona d’Itàlia.
Per exemple:
- Ha piovuto tutta la notte. (Ha plogut tota la nit.)
- È nevicato molto. (Ha nevat molt.)
Excepcions i casos especials
Hi ha algunes excepcions on no es segueixen les regles generals. Alguns verbs intransitius poden portar avere si expressen una acció més que no pas un estat.
Per exemple, el verb camminare («caminar») fa servir avere:
- Ho camminato per due ore. (He caminat durant dues hores.)
Conclusió
Per escollir bé l’auxiliar en italià, cal tenir en compte si el verb és transitiu o intransitiu, si expressa moviment, estat, o reflexivitat, i recordar que hi ha excepcions. Com més practiquis i vagis memoritzant aquests matisos, més fàcil et resultarà.