En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Hanno violato le regole del gioco. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
violare :
vio|là|re
: (accento grave)
indicativo violare. Mode indicatiu del verb violare
|
Tempo semplice
Presente violare |
||
| io | violo |
🔊
|
| tu | violi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | viola |
🔊
|
| noi | violiamo |
🔊
|
| voi | violate |
🔊
|
| loro | violano |
🔊
|
|
Tempo semplice
Imperfetto violare |
||
| io | violavo |
🔊
|
| tu | violavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | violava |
🔊
|
| noi | violavamo |
🔊
|
| voi | violavate |
🔊
|
| loro | violavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
Futuro semplice violare |
||
| io | violerò |
🔊
|
| tu | violerai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | violerà |
🔊
|
| noi | violeremo |
🔊
|
| voi | violerete |
🔊
|
| loro | violeranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
Passato remoto violare |
||
| io | violai |
🔊
|
| tu | violasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | violò |
🔊
|
| noi | violammo |
🔊
|
| voi | violaste |
🔊
|
| loro | violarono |
🔊
|
|
Tempo composto
Futuro anteriore violare |
||
| io | avrò violato |
🔊
|
| tu | avrai violato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà violato |
🔊
|
| noi | avremo violato |
🔊
|
| voi | avrete violato |
🔊
|
| loro | avranno violato |
🔊
|
|
Tempo composto
Passato prossimo violare |
||
| io | ho violato |
🔊
|
| tu | hai violato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha violato |
🔊
|
| noi | abbiamo violato |
🔊
|
| voi | avete violato |
🔊
|
| loro | hanno violato |
🔊
|
|
Tempo composto
Trapassato prossimo violare |
||
| io | avevo violato |
🔊
|
| tu | avevi violato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva violato |
🔊
|
| noi | avevamo violato |
🔊
|
| voi | avevate violato |
🔊
|
| loro | avevano violato |
🔊
|
|
Tempo composto
Trapassato remoto violare |
||
| io | ebbi violato |
🔊
|
| tu | avesti violato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe violato |
🔊
|
| noi | avemmo violato |
🔊
|
| voi | aveste violato |
🔊
|
| loro | ebbero violato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo violare. Mode subjuntiu del verb violare
|
Tempo semplice
Congiuntivo presente violare |
||
| io | violi |
🔊
|
| tu | violi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | violi |
🔊
|
| noi | violiamo |
🔊
|
| voi | violiate |
🔊
|
| loro | violino |
🔊
|
|
Tempo semplice
Congiuntivo imperfetto violare |
||
| io | violassi |
🔊
|
| tu | violassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | violasse |
🔊
|
| noi | violassimo |
🔊
|
| voi | violaste |
🔊
|
| loro | violassero |
🔊
|
|
Tempo composto
Congiuntivo passato violare |
||
| io | abbia violato |
🔊
|
| tu | abbia violato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia violato |
🔊
|
| noi | abbiamo violato |
🔊
|
| voi | abbiate violato |
🔊
|
| loro | abbiano violato |
🔊
|
|
Tempo composto
Congiuntivo trapassato violare |
||
| io | avessi violato |
🔊
|
| tu | avessi violato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse violato |
🔊
|
| noi | avessimo violato |
🔊
|
| voi | aveste violato |
🔊
|
| loro | avessero violato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, como el present i el passat, i es essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale violare. Mode condicional del verb violare
|
Tempo semplice
Condizionale presente violare |
||
| io | violerei |
🔊
|
| tu | violeresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | violerebbe |
🔊
|
| noi | violeremmo |
🔊
|
| voi | violereste |
🔊
|
| loro | violerebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
Condizionale passato violare |
||
| io | avrei violato |
🔊
|
| tu | avresti violato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe violato |
🔊
|
| noi | avremmo violato |
🔊
|
| voi | avreste violato |
🔊
|
| loro | avrebbero violato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo violare. Mode imperatiu del verb violare
Imperativo violare |
||
| tu | viola |
🔊
|
| noi | violiamo |
🔊
|
| voi | violate |
🔊
|
Congiuntivo violare |
||
| Lei | violi |
🔊
|
| Che lui/lei | violi |
🔊
|
| Che loro | violino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera più suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilitzazione è fonamentale per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!