🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    L’ombra ha velato la luce del sole. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    velare :
    ve||re : (accento grave)

    indicativo velare. Mode indicatiu del verb velare


    Tempo semplice

    velare presente

    io velo
    🔊
    tu veli
    🔊
    lui/lei/Lei vela
    🔊
    noi veliamo
    🔊
    voi velate
    🔊
    loro velano
    🔊
    Tempo semplice

    velare imperfetto

    io velavo
    🔊
    tu velavi
    🔊
    lui/lei/Lei velava
    🔊
    noi velavamo
    🔊
    voi velavate
    🔊
    loro velavano
    🔊

    Tempo semplice

    velare futuro semplice

    io velerò
    🔊
    tu velerai
    🔊
    lui/lei/Lei velerà
    🔊
    noi veleremo
    🔊
    voi velerete
    🔊
    loro veleranno
    🔊
    Tempo semplice

    velare passato remoto

    io velai
    🔊
    tu velasti
    🔊
    lui/lei/Lei velò
    🔊
    noi velammo
    🔊
    voi velaste
    🔊
    loro velarono
    🔊

    Tempo composto

    velare futuro anteriore

    io avrò velato
    🔊
    tu avrai velato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà velato
    🔊
    noi avremo velato
    🔊
    voi avrete velato
    🔊
    loro avranno velato
    🔊
    Tempo composto

    velare passato prossimo

    io ho velato
    🔊
    tu hai velato
    🔊
    lui/lei/Lei ha velato
    🔊
    noi abbiamo velato
    🔊
    voi avete velato
    🔊
    loro hanno velato
    🔊

    Tempo composto

    velare trapassato prossimo

    io avevo velato
    🔊
    tu avevi velato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva velato
    🔊
    noi avevamo velato
    🔊
    voi avevate velato
    🔊
    loro avevano velato
    🔊
    Tempo composto

    velare trapassato remoto

    io ebbi velato
    🔊
    tu avesti velato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe velato
    🔊
    noi avemmo velato
    🔊
    voi aveste velato
    🔊
    loro ebbero velato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo velare. Mode subjuntiu del verb velare


    Tempo semplice

    velare congiuntivo presente

    io veli
    🔊
    tu veli
    🔊
    lui/lei/Lei veli
    🔊
    noi veliamo
    🔊
    voi veliate
    🔊
    loro velino
    🔊
    Tempo semplice

    velare congiuntivo imperfetto

    io velassi
    🔊
    tu velassi
    🔊
    lui/lei/Lei velasse
    🔊
    noi velassimo
    🔊
    voi velaste
    🔊
    loro velassero
    🔊

    Tempo composto

    velare congiuntivo passato

    io abbia velato
    🔊
    tu abbia velato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia velato
    🔊
    noi abbiamo velato
    🔊
    voi abbiate velato
    🔊
    loro abbiano velato
    🔊
    Tempo composto

    velare congiuntivo trapassato

    io avessi velato
    🔊
    tu avessi velato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse velato
    🔊
    noi avessimo velato
    🔊
    voi aveste velato
    🔊
    loro avessero velato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale velare. Mode condicional del verb velare


    Tempo semplice

    velare condizionale presente

    io velerei
    🔊
    tu veleresti
    🔊
    lui/lei/Lei velerebbe
    🔊
    noi veleremmo
    🔊
    voi velereste
    🔊
    loro velerebbero
    🔊
    Tempo composto

    velare condizionale passato

    io avrei velato
    🔊
    tu avresti velato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe velato
    🔊
    noi avremmo velato
    🔊
    voi avreste velato
    🔊
    loro avrebbero velato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo velare. Mode imperatiu del verb velare


    velare imperativo

    tu vela
    🔊
    noi veliamo
    🔊
    voi velate
    🔊

    velare congiuntivo esortativo

    Lei veli
    🔊
    Che lui/lei veli
    🔊
    Che loro velino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!