🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Hanno varato il nuovo progetto. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    varare :
    va||re : (accento grave)

    indicativo varare. Mode indicatiu del verb varare


    Tempo semplice

    varare presente

    io varo
    🔊
    tu vari
    🔊
    lui/lei/Lei vara
    🔊
    noi variamo
    🔊
    voi varate
    🔊
    loro varano
    🔊
    Tempo semplice

    varare imperfetto

    io varavo
    🔊
    tu varavi
    🔊
    lui/lei/Lei varava
    🔊
    noi varavamo
    🔊
    voi varavate
    🔊
    loro varavano
    🔊

    Tempo semplice

    varare futuro semplice

    io varerò
    🔊
    tu varerai
    🔊
    lui/lei/Lei varerà
    🔊
    noi vareremo
    🔊
    voi varerete
    🔊
    loro vareranno
    🔊
    Tempo semplice

    varare passato remoto

    io varai
    🔊
    tu varasti
    🔊
    lui/lei/Lei varò
    🔊
    noi varammo
    🔊
    voi varaste
    🔊
    loro vararono
    🔊

    Tempo composto

    varare futuro anteriore

    io avrò varato
    🔊
    tu avrai varato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà varato
    🔊
    noi avremo varato
    🔊
    voi avrete varato
    🔊
    loro avranno varato
    🔊
    Tempo composto

    varare passato prossimo

    io ho varato
    🔊
    tu hai varato
    🔊
    lui/lei/Lei ha varato
    🔊
    noi abbiamo varato
    🔊
    voi avete varato
    🔊
    loro hanno varato
    🔊

    Tempo composto

    varare trapassato prossimo

    io avevo varato
    🔊
    tu avevi varato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva varato
    🔊
    noi avevamo varato
    🔊
    voi avevate varato
    🔊
    loro avevano varato
    🔊
    Tempo composto

    varare trapassato remoto

    io ebbi varato
    🔊
    tu avesti varato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe varato
    🔊
    noi avemmo varato
    🔊
    voi aveste varato
    🔊
    loro ebbero varato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo varare. Mode subjuntiu del verb varare


    Tempo semplice

    varare congiuntivo presente

    io vari
    🔊
    tu vari
    🔊
    lui/lei/Lei vari
    🔊
    noi variamo
    🔊
    voi variate
    🔊
    loro varino
    🔊
    Tempo semplice

    varare congiuntivo imperfetto

    io varassi
    🔊
    tu varassi
    🔊
    lui/lei/Lei varasse
    🔊
    noi varassimo
    🔊
    voi varaste
    🔊
    loro varassero
    🔊

    Tempo composto

    varare congiuntivo passato

    io abbia varato
    🔊
    tu abbia varato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia varato
    🔊
    noi abbiamo varato
    🔊
    voi abbiate varato
    🔊
    loro abbiano varato
    🔊
    Tempo composto

    varare congiuntivo trapassato

    io avessi varato
    🔊
    tu avessi varato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse varato
    🔊
    noi avessimo varato
    🔊
    voi aveste varato
    🔊
    loro avessero varato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale varare. Mode condicional del verb varare


    Tempo semplice

    varare condizionale presente

    io varerei
    🔊
    tu vareresti
    🔊
    lui/lei/Lei varerebbe
    🔊
    noi vareremmo
    🔊
    voi varereste
    🔊
    loro varerebbero
    🔊
    Tempo composto

    varare condizionale passato

    io avrei varato
    🔊
    tu avresti varato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe varato
    🔊
    noi avremmo varato
    🔊
    voi avreste varato
    🔊
    loro avrebbero varato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo varare. Mode imperatiu del verb varare


    varare imperativo

    tu vara
    🔊
    noi variamo
    🔊
    voi varate
    🔊

    varare congiuntivo esortativo

    Lei vari
    🔊
    Che lui/lei vari
    🔊
    Che loro varino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!