En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha vanito le sue speranze. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
vanire :
va|nì|re
: (accento grave)
indicativo vanire. Mode indicatiu del verb vanire
|
Tempo semplice
vanire presente |
||
| io | vanisco |
🔊
|
| tu | vanisci |
🔊
|
| lui/lei/Lei | vanisce |
🔊
|
| noi | vaniamo |
🔊
|
| voi | vanite |
🔊
|
| loro | vaniscono |
🔊
|
|
Tempo semplice
vanire imperfetto |
||
| io | vanivo |
🔊
|
| tu | vanivi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | vaniva |
🔊
|
| noi | vanivamo |
🔊
|
| voi | vanivate |
🔊
|
| loro | vanivano |
🔊
|
|
Tempo semplice
vanire futuro semplice |
||
| io | vanirò |
🔊
|
| tu | vanirai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | vanirà |
🔊
|
| noi | vaniremo |
🔊
|
| voi | vanirete |
🔊
|
| loro | vaniranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
vanire passato remoto |
||
| io | vanii |
🔊
|
| tu | vanisti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | vanì |
🔊
|
| noi | vanimmo |
🔊
|
| voi | vaniste |
🔊
|
| loro | vanirono |
🔊
|
|
Tempo composto
vanire futuro anteriore |
||
| io | avrò vanito |
🔊
|
| tu | avrai vanito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà vanito |
🔊
|
| noi | avremo vanito |
🔊
|
| voi | avrete vanito |
🔊
|
| loro | avranno vanito |
🔊
|
|
Tempo composto
vanire passato prossimo |
||
| io | ho vanito |
🔊
|
| tu | hai vanito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha vanito |
🔊
|
| noi | abbiamo vanito |
🔊
|
| voi | avete vanito |
🔊
|
| loro | hanno vanito |
🔊
|
|
Tempo composto
vanire trapassato prossimo |
||
| io | avevo vanito |
🔊
|
| tu | avevi vanito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva vanito |
🔊
|
| noi | avevamo vanito |
🔊
|
| voi | avevate vanito |
🔊
|
| loro | avevano vanito |
🔊
|
|
Tempo composto
vanire trapassato remoto |
||
| io | ebbi vanito |
🔊
|
| tu | avesti vanito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe vanito |
🔊
|
| noi | avemmo vanito |
🔊
|
| voi | aveste vanito |
🔊
|
| loro | ebbero vanito |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo vanire. Mode subjuntiu del verb vanire
|
Tempo semplice
vanire congiuntivo presente |
||
| io | vanisca |
🔊
|
| tu | vanisca |
🔊
|
| lui/lei/Lei | vanisca |
🔊
|
| noi | vaniamo |
🔊
|
| voi | vaniate |
🔊
|
| loro | vaniscano |
🔊
|
|
Tempo semplice
vanire congiuntivo imperfetto |
||
| io | vanissi |
🔊
|
| tu | vanissi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | vanisse |
🔊
|
| noi | vanissimo |
🔊
|
| voi | vaniste |
🔊
|
| loro | vanissero |
🔊
|
|
Tempo composto
vanire congiuntivo passato |
||
| io | abbia vanito |
🔊
|
| tu | abbia vanito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia vanito |
🔊
|
| noi | abbiamo vanito |
🔊
|
| voi | abbiate vanito |
🔊
|
| loro | abbiano vanito |
🔊
|
|
Tempo composto
vanire congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi vanito |
🔊
|
| tu | avessi vanito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse vanito |
🔊
|
| noi | avessimo vanito |
🔊
|
| voi | aveste vanito |
🔊
|
| loro | avessero vanito |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale vanire. Mode condicional del verb vanire
|
Tempo semplice
vanire condizionale presente |
||
| io | vanirei |
🔊
|
| tu | vaniresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | vanirebbe |
🔊
|
| noi | vaniremmo |
🔊
|
| voi | vanireste |
🔊
|
| loro | vanerebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
vanire condizionale passato |
||
| io | avrei vanito |
🔊
|
| tu | avresti vanito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe vanito |
🔊
|
| noi | avremmo vanito |
🔊
|
| voi | avreste vanito |
🔊
|
| loro | avrebbero vanito |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo vanire. Mode imperatiu del verb vanire
vanire imperativo |
||
| tu | vani |
🔊
|
| noi | vaniamo |
🔊
|
| voi | vanite |
🔊
|
vanire congiuntivo esortativo |
||
| Lei | vanisca |
🔊
|
| Che lui/lei | vanisca |
🔊
|
| Che loro | vaniscano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!