🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    La testimonianza ha valso molto in tribunale. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
    verbo irregolare
    valere :
    va||re : (accento acuto)

    indicativo valere. Mode indicatiu del verb valere


    Tempo semplice

    valere presente

    io valgo
    🔊
    tu vali
    🔊
    lui/lei/Lei vale
    🔊
    noi valiamo
    🔊
    voi valete
    🔊
    loro valgono
    🔊
    Tempo semplice

    valere imperfetto

    io valevo
    🔊
    tu valevi
    🔊
    lui/lei/Lei valeva
    🔊
    noi valevamo
    🔊
    voi valevate
    🔊
    loro valevano
    🔊

    Tempo semplice

    valere futuro semplice

    io varrò
    🔊
    tu varrai
    🔊
    lui/lei/Lei varrà
    🔊
    noi varremo
    🔊
    voi varrete
    🔊
    loro varranno
    🔊
    Tempo semplice

    valere passato remoto

    io valsi
    🔊
    tu valesti
    🔊
    lui/lei/Lei valse
    🔊
    noi valemmo
    🔊
    voi valeste
    🔊
    loro valsero
    🔊

    Tempo composto

    valere futuro anteriore

    io avrò valso
    🔊
    tu avrai valso
    🔊
    lui/lei/Lei avrà valso
    🔊
    noi avremo valso
    🔊
    voi avrete valso
    🔊
    loro avranno valso
    🔊
    Tempo composto

    valere passato prossimo

    io ho valso
    🔊
    tu hai valso
    🔊
    lui/lei/Lei ha valso
    🔊
    noi abbiamo valso
    🔊
    voi avete valso
    🔊
    loro hanno valso
    🔊

    Tempo composto

    valere trapassato prossimo

    io avevo valso
    🔊
    tu avevi valso
    🔊
    lui/lei/Lei aveva valso
    🔊
    noi avevamo valso
    🔊
    voi avevate valso
    🔊
    loro avevano valso
    🔊
    Tempo composto

    valere trapassato remoto

    io ebbi valso
    🔊
    tu avesti valso
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe valso
    🔊
    noi avemmo valso
    🔊
    voi aveste valso
    🔊
    loro ebbero valso
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo valere. Mode subjuntiu del verb valere


    Tempo semplice

    valere congiuntivo presente

    io valga
    🔊
    tu valga
    🔊
    lui/lei/Lei valga
    🔊
    noi valiamo
    🔊
    voi valiate
    🔊
    loro valgano
    🔊
    Tempo semplice

    valere congiuntivo imperfetto

    io valessi
    🔊
    tu valessi
    🔊
    lui/lei/Lei valesse
    🔊
    noi valessimo
    🔊
    voi valeste
    🔊
    loro valessero
    🔊

    Tempo composto

    valere congiuntivo passato

    io abbia valso
    🔊
    tu abbia valso
    🔊
    lui/lei/Lei abbia valso
    🔊
    noi abbiamo valso
    🔊
    voi abbiate valso
    🔊
    loro abbiano valso
    🔊
    Tempo composto

    valere congiuntivo trapassato

    io avessi valso
    🔊
    tu avessi valso
    🔊
    lui/lei/Lei avesse valso
    🔊
    noi avessimo valso
    🔊
    voi aveste valso
    🔊
    loro avessero valso
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale valere. Mode condicional del verb valere


    Tempo semplice

    valere condizionale presente

    io varrei
    🔊
    tu varresti
    🔊
    lui/lei/Lei varrebbe
    🔊
    noi varremmo
    🔊
    voi varreste
    🔊
    loro varrebbero
    🔊
    Tempo composto

    valere condizionale passato

    io avrei valso
    🔊
    tu avresti valso
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe valso
    🔊
    noi avremmo valso
    🔊
    voi avreste valso
    🔊
    loro avrebbero valso
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo valere. Mode imperatiu del verb valere


    valere imperativo

    tu vali
    🔊
    noi valiamo
    🔊
    voi valete
    🔊

    valere congiuntivo esortativo

    Lei valga
    🔊
    Che lui/lei valga
    🔊
    Che loro valgano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!