🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Abbiamo unito le forze per un progetto comune. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
    unire :
    u||re : (accento grave)

    indicativo unire. Mode indicatiu del verb unire


    Tempo semplice

    unire presente

    io unisco
    🔊
    tu unisci
    🔊
    lui/lei/Lei unisce
    🔊
    noi uniamo
    🔊
    voi unite
    🔊
    loro uniscono
    🔊
    Tempo semplice

    unire imperfetto

    io univo
    🔊
    tu univi
    🔊
    lui/lei/Lei univa
    🔊
    noi univamo
    🔊
    voi univate
    🔊
    loro univano
    🔊

    Tempo semplice

    unire futuro semplice

    io unirò
    🔊
    tu unirai
    🔊
    lui/lei/Lei unirà
    🔊
    noi uniremo
    🔊
    voi unirete
    🔊
    loro uniranno
    🔊
    Tempo semplice

    unire passato remoto

    io unii
    🔊
    tu unisti
    🔊
    lui/lei/Lei unì
    🔊
    noi unimmo
    🔊
    voi uniste
    🔊
    loro unirono
    🔊

    Tempo composto

    unire futuro anteriore

    io avrò unito
    🔊
    tu avrai unito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà unito
    🔊
    noi avremo unito
    🔊
    voi avrete unito
    🔊
    loro avranno unito
    🔊
    Tempo composto

    unire passato prossimo

    io ho unito
    🔊
    tu hai unito
    🔊
    lui/lei/Lei ha unito
    🔊
    noi abbiamo unito
    🔊
    voi avete unito
    🔊
    loro hanno unito
    🔊

    Tempo composto

    unire trapassato prossimo

    io avevo unito
    🔊
    tu avevi unito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva unito
    🔊
    noi avevamo unito
    🔊
    voi avevate unito
    🔊
    loro avevano unito
    🔊
    Tempo composto

    unire trapassato remoto

    io ebbi unito
    🔊
    tu avesti unito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe unito
    🔊
    noi avemmo unito
    🔊
    voi aveste unito
    🔊
    loro ebbero unito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo unire. Mode subjuntiu del verb unire


    Tempo semplice

    unire congiuntivo presente

    io unisca
    🔊
    tu unisca
    🔊
    lui/lei/Lei unisca
    🔊
    noi uniamo
    🔊
    voi uniate
    🔊
    loro uniscano
    🔊
    Tempo semplice

    unire congiuntivo imperfetto

    io unissi
    🔊
    tu unissi
    🔊
    lui/lei/Lei unisse
    🔊
    noi unissimo
    🔊
    voi uniste
    🔊
    loro unissero
    🔊

    Tempo composto

    unire congiuntivo passato

    io abbia unito
    🔊
    tu abbia unito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia unito
    🔊
    noi abbiamo unito
    🔊
    voi abbiate unito
    🔊
    loro abbiano unito
    🔊
    Tempo composto

    unire congiuntivo trapassato

    io avessi unito
    🔊
    tu avessi unito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse unito
    🔊
    noi avessimo unito
    🔊
    voi aveste unito
    🔊
    loro avessero unito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale unire. Mode condicional del verb unire


    Tempo semplice

    unire condizionale presente

    io unirei
    🔊
    tu uniresti
    🔊
    lui/lei/Lei unirebbe
    🔊
    noi uniremmo
    🔊
    voi unireste
    🔊
    loro unerebbero
    🔊
    Tempo composto

    unire condizionale passato

    io avrei unito
    🔊
    tu avresti unito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe unito
    🔊
    noi avremmo unito
    🔊
    voi avreste unito
    🔊
    loro avrebbero unito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo unire. Mode imperatiu del verb unire


    unire imperativo

    tu uni
    🔊
    noi uniamo
    🔊
    voi unite
    🔊

    unire congiuntivo esortativo

    Lei unisca
    🔊
    Che lui/lei unisca
    🔊
    Che loro uniscano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!