En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha unto il pane con olio. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
verbo irregolare
ungere :
ùn|ge|re
: (accento grave)
indicativo ungere. Mode indicatiu del verb ungere
Tempo semplice
ungere presente |
||
io | ungo |
🔊
|
tu | ungi |
🔊
|
lui/lei/Lei | unge |
🔊
|
noi | ungiamo |
🔊
|
voi | ungete |
🔊
|
loro | ungono |
🔊
|
Tempo semplice
ungere imperfetto |
||
io | ungevo |
🔊
|
tu | ungevi |
🔊
|
lui/lei/Lei | ungeva |
🔊
|
noi | ungevamo |
🔊
|
voi | ungevate |
🔊
|
loro | ungevano |
🔊
|
Tempo semplice
ungere futuro semplice |
||
io | ungerò |
🔊
|
tu | ungerai |
🔊
|
lui/lei/Lei | ungerà |
🔊
|
noi | ungeremo |
🔊
|
voi | ungerete |
🔊
|
loro | ungeranno |
🔊
|
Tempo semplice
ungere passato remoto |
||
io | unsi |
🔊
|
tu | ungesti |
🔊
|
lui/lei/Lei | unse |
🔊
|
noi | ungemmo |
🔊
|
voi | ungeste |
🔊
|
loro | unsero |
🔊
|
Tempo composto
ungere futuro anteriore |
||
io | avrò unto |
🔊
|
tu | avrai unto |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrà unto |
🔊
|
noi | avremo unto |
🔊
|
voi | avrete unto |
🔊
|
loro | avranno unto |
🔊
|
Tempo composto
ungere passato prossimo |
||
io | ho unto |
🔊
|
tu | hai unto |
🔊
|
lui/lei/Lei | ha unto |
🔊
|
noi | abbiamo unto |
🔊
|
voi | avete unto |
🔊
|
loro | hanno unto |
🔊
|
Tempo composto
ungere trapassato prossimo |
||
io | avevo unto |
🔊
|
tu | avevi unto |
🔊
|
lui/lei/Lei | aveva unto |
🔊
|
noi | avevamo unto |
🔊
|
voi | avevate unto |
🔊
|
loro | avevano unto |
🔊
|
Tempo composto
ungere trapassato remoto |
||
io | ebbi unto |
🔊
|
tu | avesti unto |
🔊
|
lui/lei/Lei | ebbe unto |
🔊
|
noi | avemmo unto |
🔊
|
voi | aveste unto |
🔊
|
loro | ebbero unto |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo ungere. Mode subjuntiu del verb ungere
Tempo semplice
ungere congiuntivo presente |
||
io | unga |
🔊
|
tu | unga |
🔊
|
lui/lei/Lei | unga |
🔊
|
noi | ungiamo |
🔊
|
voi | ungiate |
🔊
|
loro | ungano |
🔊
|
Tempo semplice
ungere congiuntivo imperfetto |
||
io | ungessi |
🔊
|
tu | ungessi |
🔊
|
lui/lei/Lei | ungesse |
🔊
|
noi | ungessimo |
🔊
|
voi | ungeste |
🔊
|
loro | ungessero |
🔊
|
Tempo composto
ungere congiuntivo passato |
||
io | abbia unto |
🔊
|
tu | abbia unto |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbia unto |
🔊
|
noi | abbiamo unto |
🔊
|
voi | abbiate unto |
🔊
|
loro | abbiano unto |
🔊
|
Tempo composto
ungere congiuntivo trapassato |
||
io | avessi unto |
🔊
|
tu | avessi unto |
🔊
|
lui/lei/Lei | avesse unto |
🔊
|
noi | avessimo unto |
🔊
|
voi | aveste unto |
🔊
|
loro | avessero unto |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale ungere. Mode condicional del verb ungere
Tempo semplice
ungere condizionale presente |
||
io | ungerei |
🔊
|
tu | ungeresti |
🔊
|
lui/lei/Lei | ungerebbe |
🔊
|
noi | ungeremmo |
🔊
|
voi | ungereste |
🔊
|
loro | ungerebbero |
🔊
|
Tempo composto
ungere condizionale passato |
||
io | avrei unto |
🔊
|
tu | avresti unto |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrebbe unto |
🔊
|
noi | avremmo unto |
🔊
|
voi | avreste unto |
🔊
|
loro | avrebbero unto |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo ungere. Mode imperatiu del verb ungere
ungere imperativo |
||
tu | ungi |
🔊
|
noi | ungiamo |
🔊
|
voi | ungete |
🔊
|
ungere congiuntivo esortativo |
||
Lei | unga |
🔊
|
Che lui/lei | unga |
🔊
|
Che loro | ungano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!