En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Loro vogliono uguagliare i successi altrui. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
uguagliare :
u|gua|glià|re
: (accento grave)
indicativo uguagliare. Mode indicatiu del verb uguagliare
|
Tempo semplice
uguagliare presente |
||
| io | uguaglio |
🔊
|
| tu | uguagli |
🔊
|
| lui/lei/Lei | uguaglia |
🔊
|
| noi | uguagliamo |
🔊
|
| voi | uguagliate |
🔊
|
| loro | uguagliano |
🔊
|
|
Tempo semplice
uguagliare imperfetto |
||
| io | uguagliavo |
🔊
|
| tu | uguagliavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | uguagliava |
🔊
|
| noi | uguagliavamo |
🔊
|
| voi | uguagliavate |
🔊
|
| loro | uguagliavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
uguagliare futuro semplice |
||
| io | uguaglierò |
🔊
|
| tu | uguaglierai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | uguaglierà |
🔊
|
| noi | uguaglieremo |
🔊
|
| voi | uguaglierete |
🔊
|
| loro | uguaglieranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
uguagliare passato remoto |
||
| io | uguagliai |
🔊
|
| tu | uguagliasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | uguagliò |
🔊
|
| noi | uguagliammo |
🔊
|
| voi | uguagliaste |
🔊
|
| loro | uguagliarono |
🔊
|
|
Tempo composto
uguagliare futuro anteriore |
||
| io | avrò uguagliato |
🔊
|
| tu | avrai uguagliato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà uguagliato |
🔊
|
| noi | avremo uguagliato |
🔊
|
| voi | avrete uguagliato |
🔊
|
| loro | avranno uguagliato |
🔊
|
|
Tempo composto
uguagliare passato prossimo |
||
| io | ho uguagliato |
🔊
|
| tu | hai uguagliato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha uguagliato |
🔊
|
| noi | abbiamo uguagliato |
🔊
|
| voi | avete uguagliato |
🔊
|
| loro | hanno uguagliato |
🔊
|
|
Tempo composto
uguagliare trapassato prossimo |
||
| io | avevo uguagliato |
🔊
|
| tu | avevi uguagliato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva uguagliato |
🔊
|
| noi | avevamo uguagliato |
🔊
|
| voi | avevate uguagliato |
🔊
|
| loro | avevano uguagliato |
🔊
|
|
Tempo composto
uguagliare trapassato remoto |
||
| io | ebbi uguagliato |
🔊
|
| tu | avesti uguagliato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe uguagliato |
🔊
|
| noi | avemmo uguagliato |
🔊
|
| voi | aveste uguagliato |
🔊
|
| loro | ebbero uguagliato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo uguagliare. Mode subjuntiu del verb uguagliare
|
Tempo semplice
uguagliare congiuntivo presente |
||
| io | uguagli |
🔊
|
| tu | uguagli |
🔊
|
| lui/lei/Lei | uguagli |
🔊
|
| noi | uguagliamo |
🔊
|
| voi | uguagliate |
🔊
|
| loro | uguaglino |
🔊
|
|
Tempo semplice
uguagliare congiuntivo imperfetto |
||
| io | uguagliassi |
🔊
|
| tu | uguagliassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | uguagliasse |
🔊
|
| noi | uguagliassimo |
🔊
|
| voi | uguagliaste |
🔊
|
| loro | uguagliassero |
🔊
|
|
Tempo composto
uguagliare congiuntivo passato |
||
| io | abbia uguagliato |
🔊
|
| tu | abbia uguagliato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia uguagliato |
🔊
|
| noi | abbiamo uguagliato |
🔊
|
| voi | abbiate uguagliato |
🔊
|
| loro | abbiano uguagliato |
🔊
|
|
Tempo composto
uguagliare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi uguagliato |
🔊
|
| tu | avessi uguagliato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse uguagliato |
🔊
|
| noi | avessimo uguagliato |
🔊
|
| voi | aveste uguagliato |
🔊
|
| loro | avessero uguagliato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale uguagliare. Mode condicional del verb uguagliare
|
Tempo semplice
uguagliare condizionale presente |
||
| io | uguaglierei |
🔊
|
| tu | uguaglieresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | uguaglierebbe |
🔊
|
| noi | uguaglieremmo |
🔊
|
| voi | uguagliereste |
🔊
|
| loro | uguaglierebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
uguagliare condizionale passato |
||
| io | avrei uguagliato |
🔊
|
| tu | avresti uguagliato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe uguagliato |
🔊
|
| noi | avremmo uguagliato |
🔊
|
| voi | avreste uguagliato |
🔊
|
| loro | avrebbero uguagliato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo uguagliare. Mode imperatiu del verb uguagliare
uguagliare imperativo |
||
| tu | uguaglia |
🔊
|
| noi | uguagliamo |
🔊
|
| voi | uguagliate |
🔊
|
uguagliare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | uguagli |
🔊
|
| Che lui/lei | uguagli |
🔊
|
| Che loro | uguaglino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!