En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha tostato il pane fino a renderlo croccante. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
tostare :
to|stà|re
: (accento grave)
indicativo tostare. Mode indicatiu del verb tostare
|
Tempo semplice
tostare presente |
||
| io | tosto |
🔊
|
| tu | tosti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tosta |
🔊
|
| noi | tostiamo |
🔊
|
| voi | tostate |
🔊
|
| loro | tostano |
🔊
|
|
Tempo semplice
tostare imperfetto |
||
| io | tostavo |
🔊
|
| tu | tostavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tostava |
🔊
|
| noi | tostavamo |
🔊
|
| voi | tostavate |
🔊
|
| loro | tostavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
tostare futuro semplice |
||
| io | tosterò |
🔊
|
| tu | tosterai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tosterà |
🔊
|
| noi | tosteremo |
🔊
|
| voi | tosterete |
🔊
|
| loro | tosteranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
tostare passato remoto |
||
| io | tostai |
🔊
|
| tu | tostasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tostò |
🔊
|
| noi | tostammo |
🔊
|
| voi | tostaste |
🔊
|
| loro | tostarono |
🔊
|
|
Tempo composto
tostare futuro anteriore |
||
| io | avrò tostato |
🔊
|
| tu | avrai tostato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà tostato |
🔊
|
| noi | avremo tostato |
🔊
|
| voi | avrete tostato |
🔊
|
| loro | avranno tostato |
🔊
|
|
Tempo composto
tostare passato prossimo |
||
| io | ho tostato |
🔊
|
| tu | hai tostato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha tostato |
🔊
|
| noi | abbiamo tostato |
🔊
|
| voi | avete tostato |
🔊
|
| loro | hanno tostato |
🔊
|
|
Tempo composto
tostare trapassato prossimo |
||
| io | avevo tostato |
🔊
|
| tu | avevi tostato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva tostato |
🔊
|
| noi | avevamo tostato |
🔊
|
| voi | avevate tostato |
🔊
|
| loro | avevano tostato |
🔊
|
|
Tempo composto
tostare trapassato remoto |
||
| io | ebbi tostato |
🔊
|
| tu | avesti tostato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe tostato |
🔊
|
| noi | avemmo tostato |
🔊
|
| voi | aveste tostato |
🔊
|
| loro | ebbero tostato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo tostare. Mode subjuntiu del verb tostare
|
Tempo semplice
tostare congiuntivo presente |
||
| io | tosti |
🔊
|
| tu | tosti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tosti |
🔊
|
| noi | tostiamo |
🔊
|
| voi | tostiate |
🔊
|
| loro | tostino |
🔊
|
|
Tempo semplice
tostare congiuntivo imperfetto |
||
| io | tostassi |
🔊
|
| tu | tostassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tostasse |
🔊
|
| noi | tostassimo |
🔊
|
| voi | tostaste |
🔊
|
| loro | tostassero |
🔊
|
|
Tempo composto
tostare congiuntivo passato |
||
| io | abbia tostato |
🔊
|
| tu | abbia tostato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia tostato |
🔊
|
| noi | abbiamo tostato |
🔊
|
| voi | abbiate tostato |
🔊
|
| loro | abbiano tostato |
🔊
|
|
Tempo composto
tostare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi tostato |
🔊
|
| tu | avessi tostato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse tostato |
🔊
|
| noi | avessimo tostato |
🔊
|
| voi | aveste tostato |
🔊
|
| loro | avessero tostato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale tostare. Mode condicional del verb tostare
|
Tempo semplice
tostare condizionale presente |
||
| io | tosterei |
🔊
|
| tu | tosteresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tosterebbe |
🔊
|
| noi | tosteremmo |
🔊
|
| voi | tostereste |
🔊
|
| loro | tosterebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
tostare condizionale passato |
||
| io | avrei tostato |
🔊
|
| tu | avresti tostato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe tostato |
🔊
|
| noi | avremmo tostato |
🔊
|
| voi | avreste tostato |
🔊
|
| loro | avrebbero tostato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo tostare. Mode imperatiu del verb tostare
tostare imperativo |
||
| tu | tosta |
🔊
|
| noi | tostiamo |
🔊
|
| voi | tostate |
🔊
|
tostare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | tosti |
🔊
|
| Che lui/lei | tosti |
🔊
|
| Che loro | tostino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!