🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha tergito il pavimento. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
    verbo irregolare
    tergere :
    tèr|ge|re : (accento grave)

    indicativo tergere. Mode indicatiu del verb tergere


    Tempo semplice

    tergere presente

    io tergo
    🔊
    tu tergi
    🔊
    lui/lei/Lei terge
    🔊
    noi tergiamo
    🔊
    voi tergete
    🔊
    loro tergono
    🔊
    Tempo semplice

    tergere imperfetto

    io tergevo
    🔊
    tu tergevi
    🔊
    lui/lei/Lei tergeva
    🔊
    noi tergevamo
    🔊
    voi tergevate
    🔊
    loro tergevano
    🔊

    Tempo semplice

    tergere futuro semplice

    io tergerò
    🔊
    tu tergerai
    🔊
    lui/lei/Lei tergerà
    🔊
    noi tergeremo
    🔊
    voi tergerete
    🔊
    loro tergeranno
    🔊
    Tempo semplice

    tergere passato remoto

    io tersi
    🔊
    tu tergesti
    🔊
    lui/lei/Lei terse
    🔊
    noi tergemmo
    🔊
    voi tergeste
    🔊
    loro tersero
    🔊

    Tempo composto

    tergere futuro anteriore

    io avrò terso
    🔊
    tu avrai terso
    🔊
    lui/lei/Lei avrà terso
    🔊
    noi avremo terso
    🔊
    voi avrete terso
    🔊
    loro avranno terso
    🔊
    Tempo composto

    tergere passato prossimo

    io ho terso
    🔊
    tu hai terso
    🔊
    lui/lei/Lei ha terso
    🔊
    noi abbiamo terso
    🔊
    voi avete terso
    🔊
    loro hanno terso
    🔊

    Tempo composto

    tergere trapassato prossimo

    io avevo terso
    🔊
    tu avevi terso
    🔊
    lui/lei/Lei aveva terso
    🔊
    noi avevamo terso
    🔊
    voi avevate terso
    🔊
    loro avevano terso
    🔊
    Tempo composto

    tergere trapassato remoto

    io ebbi terso
    🔊
    tu avesti terso
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe terso
    🔊
    noi avemmo terso
    🔊
    voi aveste terso
    🔊
    loro ebbero terso
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo tergere. Mode subjuntiu del verb tergere


    Tempo semplice

    tergere congiuntivo presente

    io terga
    🔊
    tu terga
    🔊
    lui/lei/Lei terga
    🔊
    noi tergiamo
    🔊
    voi tergiate
    🔊
    loro tergano
    🔊
    Tempo semplice

    tergere congiuntivo imperfetto

    io tergessi
    🔊
    tu tergessi
    🔊
    lui/lei/Lei tergesse
    🔊
    noi tergessimo
    🔊
    voi tergeste
    🔊
    loro tergessero
    🔊

    Tempo composto

    tergere congiuntivo passato

    io abbia terso
    🔊
    tu abbia terso
    🔊
    lui/lei/Lei abbia terso
    🔊
    noi abbiamo terso
    🔊
    voi abbiate terso
    🔊
    loro abbiano terso
    🔊
    Tempo composto

    tergere congiuntivo trapassato

    io avessi terso
    🔊
    tu avessi terso
    🔊
    lui/lei/Lei avesse terso
    🔊
    noi avessimo terso
    🔊
    voi aveste terso
    🔊
    loro avessero terso
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale tergere. Mode condicional del verb tergere


    Tempo semplice

    tergere condizionale presente

    io tergerei
    🔊
    tu tergeresti
    🔊
    lui/lei/Lei tergerebbe
    🔊
    noi tergeremmo
    🔊
    voi tergereste
    🔊
    loro tergerebbero
    🔊
    Tempo composto

    tergere condizionale passato

    io avrei terso
    🔊
    tu avresti terso
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe terso
    🔊
    noi avremmo terso
    🔊
    voi avreste terso
    🔊
    loro avrebbero terso
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo tergere. Mode imperatiu del verb tergere


    tergere imperativo

    tu tergi
    🔊
    noi tergiamo
    🔊
    voi tergete
    🔊

    tergere congiuntivo esortativo

    Lei terga
    🔊
    Che lui/lei terga
    🔊
    Che loro tergano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!