AF 
BE 
BG 
CA 
CS 
DA 
DE 
EL 
EN 
ES 
ET 
FA 
FI 
FR 
HR 
HU 
JA 
KA 
KK 
KO 
LT 
LV 
NB 
NL 
PL 
PT 
RO 
RU 
SK 
SL 
SR 
SV 
TA 
TH 
TR 
UK 
UR 
ZH 
En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha tenuto un discorso davanti a una grande folla. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
verbo irregolare
tenere : tenir
te|né|re
: (accento acuto)
indicativo tenere. Mode indicatiu del verb tenere
|
Tempo semplice
Presente tenere |
||
| io | tengo |
🔊
|
| tu | tieni |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tiene |
🔊
|
| noi | teniamo |
🔊
|
| voi | tenete |
🔊
|
| loro | tengono |
🔊
|
|
Tempo semplice
Imperfetto tenere |
||
| io | tenevo |
🔊
|
| tu | tenevi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | teneva |
🔊
|
| noi | tenevamo |
🔊
|
| voi | tenevate |
🔊
|
| loro | tenevano |
🔊
|
|
Tempo semplice
Futuro semplice tenere |
||
| io | terrò |
🔊
|
| tu | terrai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | terrà |
🔊
|
| noi | terremo |
🔊
|
| voi | terrete |
🔊
|
| loro | terranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
Passato remoto tenere |
||
| io | tenni |
🔊
|
| tu | tenesti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tenne |
🔊
|
| noi | tenemmo |
🔊
|
| voi | teneste |
🔊
|
| loro | tennero |
🔊
|
|
Tempo composto
Futuro anteriore tenere |
||
| io | avrò tenuto |
🔊
|
| tu | avrai tenuto |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà tenuto |
🔊
|
| noi | avremo tenuto |
🔊
|
| voi | avrete tenuto |
🔊
|
| loro | avranno tenuto |
🔊
|
|
Tempo composto
Passato prossimo tenere |
||
| io | ho tenuto |
🔊
|
| tu | hai tenuto |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha tenuto |
🔊
|
| noi | abbiamo tenuto |
🔊
|
| voi | avete tenuto |
🔊
|
| loro | hanno tenuto |
🔊
|
|
Tempo composto
Trapassato prossimo tenere |
||
| io | avevo tenuto |
🔊
|
| tu | avevi tenuto |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva tenuto |
🔊
|
| noi | avevamo tenuto |
🔊
|
| voi | avevate tenuto |
🔊
|
| loro | avevano tenuto |
🔊
|
|
Tempo composto
Trapassato remoto tenere |
||
| io | ebbi tenuto |
🔊
|
| tu | avesti tenuto |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe tenuto |
🔊
|
| noi | avemmo tenuto |
🔊
|
| voi | aveste tenuto |
🔊
|
| loro | ebbero tenuto |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo tenere. Mode subjuntiu del verb tenere
|
Tempo semplice
Congiuntivo presente tenere |
||
| io | tenga |
🔊
|
| tu | tenga |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tenga |
🔊
|
| noi | teniamo |
🔊
|
| voi | teniate |
🔊
|
| loro | tengano |
🔊
|
|
Tempo semplice
Congiuntivo imperfetto tenere |
||
| io | tenessi |
🔊
|
| tu | tenessi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | tenesse |
🔊
|
| noi | tenessimo |
🔊
|
| voi | teneste |
🔊
|
| loro | tenessero |
🔊
|
|
Tempo composto
Congiuntivo passato tenere |
||
| io | abbia tenuto |
🔊
|
| tu | abbia tenuto |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia tenuto |
🔊
|
| noi | abbiamo tenuto |
🔊
|
| voi | abbiate tenuto |
🔊
|
| loro | abbiano tenuto |
🔊
|
|
Tempo composto
Congiuntivo trapassato tenere |
||
| io | avessi tenuto |
🔊
|
| tu | avessi tenuto |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse tenuto |
🔊
|
| noi | avessimo tenuto |
🔊
|
| voi | aveste tenuto |
🔊
|
| loro | avessero tenuto |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, como el present i el passat, i es essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale tenere. Mode condicional del verb tenere
|
Tempo semplice
Condizionale presente tenere |
||
| io | terrei |
🔊
|
| tu | terresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | terrebbe |
🔊
|
| noi | terremmo |
🔊
|
| voi | terreste |
🔊
|
| loro | terrebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
Condizionale passato tenere |
||
| io | avrei tenuto |
🔊
|
| tu | avresti tenuto |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe tenuto |
🔊
|
| noi | avremmo tenuto |
🔊
|
| voi | avreste tenuto |
🔊
|
| loro | avrebbero tenuto |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo tenere. Mode imperatiu del verb tenere
Imperativo tenere |
||
| tu | tieni |
🔊
|
| noi | teniamo |
🔊
|
| voi | tenete |
🔊
|
Congiuntivo tenere |
||
| Lei | tenga |
🔊
|
| Che lui/lei | tenga |
🔊
|
| Che loro | tengano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera più suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilitzazione è fonamentale per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!