🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Temo che non arriverà in tempo.
    temere :
    te||re : (accento grave)

    indicativo temere. Mode indicatiu del verb temere


    Tempo semplice

    Presente temere

    io temo
    🔊
    tu temi
    🔊
    lui/lei/Lei teme
    🔊
    noi temiamo
    🔊
    voi temete
    🔊
    loro temono
    🔊
    Tempo semplice

    Imperfetto temere

    io temevo
    🔊
    tu temevi
    🔊
    lui/lei/Lei temeva
    🔊
    noi temevamo
    🔊
    voi temevate
    🔊
    loro temevano
    🔊

    Tempo semplice

    Futuro semplice temere

    io temerò
    🔊
    tu temerai
    🔊
    lui/lei/Lei temerà
    🔊
    noi temeremo
    🔊
    voi temerete
    🔊
    loro temeranno
    🔊
    Tempo semplice

    Passato remoto temere

    io temei
    🔊
    tu temesti
    🔊
    lui/lei/Lei temé
    🔊
    noi tememmo
    🔊
    voi temeste
    🔊
    loro temerono
    🔊

    Tempo composto

    Futuro anteriore temere

    io avrò temuto
    🔊
    tu avrai temuto
    🔊
    lui/lei/Lei avrà temuto
    🔊
    noi avremo temuto
    🔊
    voi avrete temuto
    🔊
    loro avranno temuto
    🔊
    Tempo composto

    Passato prossimo temere

    io ho temuto
    🔊
    tu hai temuto
    🔊
    lui/lei/Lei ha temuto
    🔊
    noi abbiamo temuto
    🔊
    voi avete temuto
    🔊
    loro hanno temuto
    🔊

    Tempo composto

    Trapassato prossimo temere

    io avevo temuto
    🔊
    tu avevi temuto
    🔊
    lui/lei/Lei aveva temuto
    🔊
    noi avevamo temuto
    🔊
    voi avevate temuto
    🔊
    loro avevano temuto
    🔊
    Tempo composto

    Trapassato remoto temere

    io ebbi temuto
    🔊
    tu avesti temuto
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe temuto
    🔊
    noi avemmo temuto
    🔊
    voi aveste temuto
    🔊
    loro ebbero temuto
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo temere. Mode subjuntiu del verb temere


    Tempo semplice

    Congiuntivo presente temere

    io tema
    🔊
    tu tema
    🔊
    lui/lei/Lei tema
    🔊
    noi temiamo
    🔊
    voi temiate
    🔊
    loro temano
    🔊
    Tempo semplice

    Congiuntivo imperfetto temere

    io temessi
    🔊
    tu temessi
    🔊
    lui/lei/Lei temesse
    🔊
    noi temessimo
    🔊
    voi temeste
    🔊
    loro temessero
    🔊

    Tempo composto

    Congiuntivo passato temere

    io abbia temuto
    🔊
    tu abbia temuto
    🔊
    lui/lei/Lei abbia temuto
    🔊
    noi abbiamo temuto
    🔊
    voi abbiate temuto
    🔊
    loro abbiano temuto
    🔊
    Tempo composto

    Congiuntivo trapassato temere

    io avessi temuto
    🔊
    tu avessi temuto
    🔊
    lui/lei/Lei avesse temuto
    🔊
    noi avessimo temuto
    🔊
    voi aveste temuto
    🔊
    loro avessero temuto
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale temere. Mode condicional del verb temere


    Tempo semplice

    Condizionale presente temere

    io temerei
    🔊
    tu temeresti
    🔊
    lui/lei/Lei temerebbe
    🔊
    noi temeremmo
    🔊
    voi temereste
    🔊
    loro temerebbero
    🔊
    Tempo composto

    Condizionale passato temere

    io avrei temuto
    🔊
    tu avresti temuto
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe temuto
    🔊
    noi avremmo temuto
    🔊
    voi avreste temuto
    🔊
    loro avrebbero temuto
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo temere. Mode imperatiu del verb temere


    Imperativo temere

    tu temi
    🔊
    noi temiamo
    🔊
    voi temete
    🔊

    Congiuntivo temere

    Lei tema
    🔊
    Che lui/lei tema
    🔊
    Che loro temano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!