🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Loro hanno sudato molto durante l’allenamento. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
    sudare :
    su||re : (accento grave)

    indicativo sudare. Mode indicatiu del verb sudare


    Tempo semplice

    sudare presente

    io sudo
    🔊
    tu sudi
    🔊
    lui/lei/Lei suda
    🔊
    noi sudiamo
    🔊
    voi sudate
    🔊
    loro sudano
    🔊
    Tempo semplice

    sudare imperfetto

    io sudavo
    🔊
    tu sudavi
    🔊
    lui/lei/Lei sudava
    🔊
    noi sudavamo
    🔊
    voi sudavate
    🔊
    loro sudavano
    🔊

    Tempo semplice

    sudare futuro semplice

    io suderò
    🔊
    tu suderai
    🔊
    lui/lei/Lei suderà
    🔊
    noi suderemo
    🔊
    voi suderete
    🔊
    loro suderanno
    🔊
    Tempo semplice

    sudare passato remoto

    io sudai
    🔊
    tu sudasti
    🔊
    lui/lei/Lei sudò
    🔊
    noi sudammo
    🔊
    voi sudaste
    🔊
    loro sudarono
    🔊

    Tempo composto

    sudare futuro anteriore

    io avrò sudato
    🔊
    tu avrai sudato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà sudato
    🔊
    noi avremo sudato
    🔊
    voi avrete sudato
    🔊
    loro avranno sudato
    🔊
    Tempo composto

    sudare passato prossimo

    io ho sudato
    🔊
    tu hai sudato
    🔊
    lui/lei/Lei ha sudato
    🔊
    noi abbiamo sudato
    🔊
    voi avete sudato
    🔊
    loro hanno sudato
    🔊

    Tempo composto

    sudare trapassato prossimo

    io avevo sudato
    🔊
    tu avevi sudato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva sudato
    🔊
    noi avevamo sudato
    🔊
    voi avevate sudato
    🔊
    loro avevano sudato
    🔊
    Tempo composto

    sudare trapassato remoto

    io ebbi sudato
    🔊
    tu avesti sudato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe sudato
    🔊
    noi avemmo sudato
    🔊
    voi aveste sudato
    🔊
    loro ebbero sudato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo sudare. Mode subjuntiu del verb sudare


    Tempo semplice

    sudare congiuntivo presente

    io sudi
    🔊
    tu sudi
    🔊
    lui/lei/Lei sudi
    🔊
    noi sudiamo
    🔊
    voi sudiate
    🔊
    loro sudino
    🔊
    Tempo semplice

    sudare congiuntivo imperfetto

    io sudassi
    🔊
    tu sudassi
    🔊
    lui/lei/Lei sudasse
    🔊
    noi sudassimo
    🔊
    voi sudaste
    🔊
    loro sudassero
    🔊

    Tempo composto

    sudare congiuntivo passato

    io abbia sudato
    🔊
    tu abbia sudato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia sudato
    🔊
    noi abbiamo sudato
    🔊
    voi abbiate sudato
    🔊
    loro abbiano sudato
    🔊
    Tempo composto

    sudare congiuntivo trapassato

    io avessi sudato
    🔊
    tu avessi sudato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse sudato
    🔊
    noi avessimo sudato
    🔊
    voi aveste sudato
    🔊
    loro avessero sudato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale sudare. Mode condicional del verb sudare


    Tempo semplice

    sudare condizionale presente

    io suderei
    🔊
    tu suderesti
    🔊
    lui/lei/Lei suderebbe
    🔊
    noi suderemmo
    🔊
    voi sudereste
    🔊
    loro suderebbero
    🔊
    Tempo composto

    sudare condizionale passato

    io avrei sudato
    🔊
    tu avresti sudato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe sudato
    🔊
    noi avremmo sudato
    🔊
    voi avreste sudato
    🔊
    loro avrebbero sudato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo sudare. Mode imperatiu del verb sudare


    sudare imperativo

    tu suda
    🔊
    noi sudiamo
    🔊
    voi sudate
    🔊

    sudare congiuntivo esortativo

    Lei sudi
    🔊
    Che lui/lei sudi
    🔊
    Che loro sudino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!