🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha suaso la sua idea. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
    verbo irregolare
    suadere :
    su|a||re : (accento acuto)

    indicativo suadere. Mode indicatiu del verb suadere


    Tempo semplice

    suadere presente

    io suado
    🔊
    tu suadi
    🔊
    lui/lei/Lei suade
    🔊
    noi suadiamo
    🔊
    voi suadete
    🔊
    loro suadono
    🔊
    Tempo semplice

    suadere imperfetto

    io suadevo
    🔊
    tu suadevi
    🔊
    lui/lei/Lei suadeva
    🔊
    noi suadevamo
    🔊
    voi suadevate
    🔊
    loro suadevano
    🔊

    Tempo semplice

    suadere futuro semplice

    io suaderò
    🔊
    tu suaderai
    🔊
    lui/lei/Lei suaderà
    🔊
    noi suaderemo
    🔊
    voi suaderete
    🔊
    loro suaderanno
    🔊
    Tempo semplice

    suadere passato remoto

    io suasi
    🔊
    tu suadesti
    🔊
    lui/lei/Lei suase
    🔊
    noi suademmo
    🔊
    voi suadeste
    🔊
    loro suasero
    🔊

    Tempo composto

    suadere futuro anteriore

    io avrò suaso
    🔊
    tu avrai suaso
    🔊
    lui/lei/Lei avrà suaso
    🔊
    noi avremo suaso
    🔊
    voi avrete suaso
    🔊
    loro avranno suaso
    🔊
    Tempo composto

    suadere passato prossimo

    io ho suaso
    🔊
    tu hai suaso
    🔊
    lui/lei/Lei ha suaso
    🔊
    noi abbiamo suaso
    🔊
    voi avete suaso
    🔊
    loro hanno suaso
    🔊

    Tempo composto

    suadere trapassato prossimo

    io avevo suaso
    🔊
    tu avevi suaso
    🔊
    lui/lei/Lei aveva suaso
    🔊
    noi avevamo suaso
    🔊
    voi avevate suaso
    🔊
    loro avevano suaso
    🔊
    Tempo composto

    suadere trapassato remoto

    io ebbi suaso
    🔊
    tu avesti suaso
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe suaso
    🔊
    noi avemmo suaso
    🔊
    voi aveste suaso
    🔊
    loro ebbero suaso
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo suadere. Mode subjuntiu del verb suadere


    Tempo semplice

    suadere congiuntivo presente

    io suada
    🔊
    tu suada
    🔊
    lui/lei/Lei suada
    🔊
    noi suadiamo
    🔊
    voi suadiate
    🔊
    loro suadano
    🔊
    Tempo semplice

    suadere congiuntivo imperfetto

    io suadessi
    🔊
    tu suadessi
    🔊
    lui/lei/Lei suadesse
    🔊
    noi suadessimo
    🔊
    voi suadeste
    🔊
    loro suadessero
    🔊

    Tempo composto

    suadere congiuntivo passato

    io abbia suaso
    🔊
    tu abbia suaso
    🔊
    lui/lei/Lei abbia suaso
    🔊
    noi abbiamo suaso
    🔊
    voi abbiate suaso
    🔊
    loro abbiano suaso
    🔊
    Tempo composto

    suadere congiuntivo trapassato

    io avessi suaso
    🔊
    tu avessi suaso
    🔊
    lui/lei/Lei avesse suaso
    🔊
    noi avessimo suaso
    🔊
    voi aveste suaso
    🔊
    loro avessero suaso
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale suadere. Mode condicional del verb suadere


    Tempo semplice

    suadere condizionale presente

    io suaderei
    🔊
    tu suaderesti
    🔊
    lui/lei/Lei suaderebbe
    🔊
    noi suaderemmo
    🔊
    voi suadereste
    🔊
    loro suaderebbero
    🔊
    Tempo composto

    suadere condizionale passato

    io avrei suaso
    🔊
    tu avresti suaso
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe suaso
    🔊
    noi avremmo suaso
    🔊
    voi avreste suaso
    🔊
    loro avrebbero suaso
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo suadere. Mode imperatiu del verb suadere


    suadere imperativo

    tu suadi
    🔊
    noi suadiamo
    🔊
    voi suadete
    🔊

    suadere congiuntivo esortativo

    Lei suada
    🔊
    Che lui/lei suada
    🔊
    Che loro suadano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!