En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Il suo gesto ha stupito tutti i presenti. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
stupire :
stu|pì|re
: (accento grave)
indicativo stupire. Mode indicatiu del verb stupire
|
Tempo semplice
stupire presente |
||
| io | stupisco |
🔊
|
| tu | stupisci |
🔊
|
| lui/lei/Lei | stupisce |
🔊
|
| noi | stupiamo |
🔊
|
| voi | stupite |
🔊
|
| loro | stupiscono |
🔊
|
|
Tempo semplice
stupire imperfetto |
||
| io | stupivo |
🔊
|
| tu | stupivi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | stupiva |
🔊
|
| noi | stupivamo |
🔊
|
| voi | stupivate |
🔊
|
| loro | stupivano |
🔊
|
|
Tempo semplice
stupire futuro semplice |
||
| io | stupirò |
🔊
|
| tu | stupirai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | stupirà |
🔊
|
| noi | stupiremo |
🔊
|
| voi | stupirete |
🔊
|
| loro | stupiranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
stupire passato remoto |
||
| io | stupii |
🔊
|
| tu | stupisti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | stupì |
🔊
|
| noi | stupimmo |
🔊
|
| voi | stupiste |
🔊
|
| loro | stupirono |
🔊
|
|
Tempo composto
stupire futuro anteriore |
||
| io | avrò stupito |
🔊
|
| tu | avrai stupito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà stupito |
🔊
|
| noi | avremo stupito |
🔊
|
| voi | avrete stupito |
🔊
|
| loro | avranno stupito |
🔊
|
|
Tempo composto
stupire passato prossimo |
||
| io | ho stupito |
🔊
|
| tu | hai stupito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha stupito |
🔊
|
| noi | abbiamo stupito |
🔊
|
| voi | avete stupito |
🔊
|
| loro | hanno stupito |
🔊
|
|
Tempo composto
stupire trapassato prossimo |
||
| io | avevo stupito |
🔊
|
| tu | avevi stupito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva stupito |
🔊
|
| noi | avevamo stupito |
🔊
|
| voi | avevate stupito |
🔊
|
| loro | avevano stupito |
🔊
|
|
Tempo composto
stupire trapassato remoto |
||
| io | ebbi stupito |
🔊
|
| tu | avesti stupito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe stupito |
🔊
|
| noi | avemmo stupito |
🔊
|
| voi | aveste stupito |
🔊
|
| loro | ebbero stupito |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo stupire. Mode subjuntiu del verb stupire
|
Tempo semplice
stupire congiuntivo presente |
||
| io | stupisca |
🔊
|
| tu | stupisca |
🔊
|
| lui/lei/Lei | stupisca |
🔊
|
| noi | stupiamo |
🔊
|
| voi | stupiate |
🔊
|
| loro | stupiscano |
🔊
|
|
Tempo semplice
stupire congiuntivo imperfetto |
||
| io | stupissi |
🔊
|
| tu | stupissi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | stupisse |
🔊
|
| noi | stupissimo |
🔊
|
| voi | stupiste |
🔊
|
| loro | stupissero |
🔊
|
|
Tempo composto
stupire congiuntivo passato |
||
| io | abbia stupito |
🔊
|
| tu | abbia stupito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia stupito |
🔊
|
| noi | abbiamo stupito |
🔊
|
| voi | abbiate stupito |
🔊
|
| loro | abbiano stupito |
🔊
|
|
Tempo composto
stupire congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi stupito |
🔊
|
| tu | avessi stupito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse stupito |
🔊
|
| noi | avessimo stupito |
🔊
|
| voi | aveste stupito |
🔊
|
| loro | avessero stupito |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale stupire. Mode condicional del verb stupire
|
Tempo semplice
stupire condizionale presente |
||
| io | stupirei |
🔊
|
| tu | stupiresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | stupirebbe |
🔊
|
| noi | stupiremmo |
🔊
|
| voi | stupireste |
🔊
|
| loro | stuperebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
stupire condizionale passato |
||
| io | avrei stupito |
🔊
|
| tu | avresti stupito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe stupito |
🔊
|
| noi | avremmo stupito |
🔊
|
| voi | avreste stupito |
🔊
|
| loro | avrebbero stupito |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo stupire. Mode imperatiu del verb stupire
stupire imperativo |
||
| tu | stupi |
🔊
|
| noi | stupiamo |
🔊
|
| voi | stupite |
🔊
|
stupire congiuntivo esortativo |
||
| Lei | stupisca |
🔊
|
| Che lui/lei | stupisca |
🔊
|
| Che loro | stupiscano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!