🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    La pioggia ha sperto l’odore della terra. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    verbo irregolare
    spergere :
    spèr|ge|re : (accento grave)

    indicativo spergere. Mode indicatiu del verb spergere


    Tempo semplice

    spergere presente

    io spergo
    🔊
    tu spergi
    🔊
    lui/lei/Lei sperge
    🔊
    noi spergiamo
    🔊
    voi spergete
    🔊
    loro spergono
    🔊
    Tempo semplice

    spergere imperfetto

    io spergevo
    🔊
    tu spergevi
    🔊
    lui/lei/Lei spergeva
    🔊
    noi spergevamo
    🔊
    voi spergevate
    🔊
    loro spergevano
    🔊

    Tempo semplice

    spergere futuro semplice

    io spergerò
    🔊
    tu spergerai
    🔊
    lui/lei/Lei spergerà
    🔊
    noi spergeremo
    🔊
    voi spergerete
    🔊
    loro spergeranno
    🔊
    Tempo semplice

    spergere passato remoto

    io spersi
    🔊
    tu spergesti
    🔊
    lui/lei/Lei sperse
    🔊
    noi spergemmo
    🔊
    voi spergeste
    🔊
    loro spersero
    🔊

    Tempo composto

    spergere futuro anteriore

    io avrò sperso
    🔊
    tu avrai sperso
    🔊
    lui/lei/Lei avrà sperso
    🔊
    noi avremo sperso
    🔊
    voi avrete sperso
    🔊
    loro avranno sperso
    🔊
    Tempo composto

    spergere passato prossimo

    io ho sperso
    🔊
    tu hai sperso
    🔊
    lui/lei/Lei ha sperso
    🔊
    noi abbiamo sperso
    🔊
    voi avete sperso
    🔊
    loro hanno sperso
    🔊

    Tempo composto

    spergere trapassato prossimo

    io avevo sperso
    🔊
    tu avevi sperso
    🔊
    lui/lei/Lei aveva sperso
    🔊
    noi avevamo sperso
    🔊
    voi avevate sperso
    🔊
    loro avevano sperso
    🔊
    Tempo composto

    spergere trapassato remoto

    io ebbi sperso
    🔊
    tu avesti sperso
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe sperso
    🔊
    noi avemmo sperso
    🔊
    voi aveste sperso
    🔊
    loro ebbero sperso
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo spergere. Mode subjuntiu del verb spergere


    Tempo semplice

    spergere congiuntivo presente

    io sperga
    🔊
    tu sperga
    🔊
    lui/lei/Lei sperga
    🔊
    noi spergiamo
    🔊
    voi spergiate
    🔊
    loro spergano
    🔊
    Tempo semplice

    spergere congiuntivo imperfetto

    io spergessi
    🔊
    tu spergessi
    🔊
    lui/lei/Lei spergesse
    🔊
    noi spergessimo
    🔊
    voi spergeste
    🔊
    loro spergessero
    🔊

    Tempo composto

    spergere congiuntivo passato

    io abbia sperso
    🔊
    tu abbia sperso
    🔊
    lui/lei/Lei abbia sperso
    🔊
    noi abbiamo sperso
    🔊
    voi abbiate sperso
    🔊
    loro abbiano sperso
    🔊
    Tempo composto

    spergere congiuntivo trapassato

    io avessi sperso
    🔊
    tu avessi sperso
    🔊
    lui/lei/Lei avesse sperso
    🔊
    noi avessimo sperso
    🔊
    voi aveste sperso
    🔊
    loro avessero sperso
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale spergere. Mode condicional del verb spergere


    Tempo semplice

    spergere condizionale presente

    io spergerei
    🔊
    tu spergeresti
    🔊
    lui/lei/Lei spergerebbe
    🔊
    noi spergeremmo
    🔊
    voi spergereste
    🔊
    loro spergerebbero
    🔊
    Tempo composto

    spergere condizionale passato

    io avrei sperso
    🔊
    tu avresti sperso
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe sperso
    🔊
    noi avremmo sperso
    🔊
    voi avreste sperso
    🔊
    loro avrebbero sperso
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo spergere. Mode imperatiu del verb spergere


    spergere imperativo

    tu spergi
    🔊
    noi spergiamo
    🔊
    voi spergete
    🔊

    spergere congiuntivo esortativo

    Lei sperga
    🔊
    Che lui/lei sperga
    🔊
    Che loro spergano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!