🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Si era soprasentito il pericolo che incombeva. (Giovanni Boccaccio, Decameron)
    verbo irregolare
    soprasentirsi :
    so|pra|sen|tìr|si : (accento grave)

    indicativo soprasentirsi. Mode indicatiu del verb soprasentirsi


    Tempo semplice

    soprasentirsi presente

    io mi soprasento
    🔊
    tu ti soprasenti
    🔊
    lui/lei/Lei si soprasente
    🔊
    noi ci soprasentiamo
    🔊
    voi vi soprasentite
    🔊
    loro si soprasentono
    🔊
    Tempo semplice

    soprasentirsi imperfetto

    io mi soprasentivo
    🔊
    tu ti soprasentivi
    🔊
    lui/lei/Lei si soprasentiva
    🔊
    noi ci soprasentivamo
    🔊
    voi vi soprasentivate
    🔊
    loro si soprasentivano
    🔊

    Tempo semplice

    soprasentirsi futuro semplice

    io mi soprasentirò
    🔊
    tu ti soprasentirai
    🔊
    lui/lei/Lei si soprasentirà
    🔊
    noi ci soprasentiremo
    🔊
    voi vi soprasentirete
    🔊
    loro si soprasentiranno
    🔊
    Tempo semplice

    soprasentirsi passato remoto

    io mi soprasentii
    🔊
    tu ti soprasentisti
    🔊
    lui/lei/Lei si soprasentì
    🔊
    noi ci soprasentimmo
    🔊
    voi vi soprasentiste
    🔊
    loro si soprasentirono
    🔊

    Tempo composto

    soprasentirsi futuro anteriore

    io mi sarò sentito(a)
    🔊
    tu ti sarai sentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarà sentito(a)
    🔊
    noi ci saremo sentiti(e)
    🔊
    voi vi sarete sentiti(e)
    🔊
    loro si saranno sentiti(e)
    🔊
    Tempo composto

    soprasentirsi passato prossimo

    io mi sono sentito(a)
    🔊
    tu ti sei sentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si è sentito(a)
    🔊
    noi ci siamo sentiti(e)
    🔊
    voi vi siete sentiti(e)
    🔊
    loro si sono sentiti(e)
    🔊

    Tempo composto

    soprasentirsi trapassato prossimo

    io mi ero sentito(a)
    🔊
    tu ti eri sentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si era sentito(a)
    🔊
    noi ci eravamo sentiti(e)
    🔊
    voi vi eravate sentiti(e)
    🔊
    loro si erano sentiti(e)
    🔊
    Tempo composto

    soprasentirsi trapassato remoto

    io mi fui sentito(a)
    🔊
    tu ti fosti sentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fu sentito(a)
    🔊
    noi ci fummo sentiti(e)
    🔊
    voi vi foste sentiti(e)
    🔊
    loro si furono sentiti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo soprasentirsi. Mode subjuntiu del verb soprasentirsi


    Tempo semplice

    soprasentirsi congiuntivo presente

    io mi soprasenta
    🔊
    tu ti soprasenta
    🔊
    lui/lei/Lei si soprasenta
    🔊
    noi ci soprasentiamo
    🔊
    voi vi soprasentiate
    🔊
    loro si soprasentino
    🔊
    Tempo semplice

    soprasentirsi congiuntivo imperfetto

    io mi soprasentissi
    🔊
    tu ti soprasentissi
    🔊
    lui/lei/Lei si soprasentisse
    🔊
    noi ci soprasentissimo
    🔊
    voi vi soprasentiste
    🔊
    loro si soprasentissero
    🔊

    Tempo composto

    soprasentirsi congiuntivo passato

    io mi sia sentito(a)
    🔊
    tu ti sia sentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sia sentito(a)
    🔊
    noi ci siamo sentiti(e)
    🔊
    voi vi siate sentiti(e)
    🔊
    loro si siano sentiti(e)
    🔊
    Tempo composto

    soprasentirsi congiuntivo trapassato

    io mi fossi sentito(a)
    🔊
    tu ti fossi sentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fosse sentito(a)
    🔊
    noi ci fossimo sentiti(e)
    🔊
    voi vi foste sentiti(e)
    🔊
    loro si fossero sentiti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale soprasentirsi. Mode condicional del verb soprasentirsi


    Tempo semplice

    soprasentirsi condizionale presente

    io mi soprasentirei
    🔊
    tu ti soprasentiresti
    🔊
    lui/lei/Lei si soprasentirebbe
    🔊
    noi ci soprasentiremmo
    🔊
    voi vi soprasentireste
    🔊
    loro si soprasentirebbero
    🔊
    Tempo composto

    soprasentirsi condizionale passato

    io mi sarei sentito(a)
    🔊
    tu ti saresti sentito(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarebbe sentito(a)
    🔊
    noi ci saremmo sentiti(e)
    🔊
    voi vi sareste sentiti(e)
    🔊
    loro si sarebbero sentiti(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo soprasentirsi. Mode imperatiu del verb soprasentirsi


    soprasentirsi imperativo

    tu soprasentiti
    🔊
    noi soprasentiamoci
    🔊
    voi soprasentitevi
    🔊

    soprasentirsi congiuntivo esortativo

    Lei si soprasenta
    🔊
    Che lui/lei si soprasenta
    🔊
    Che loro si soprasentino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!