En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ho segnato il punto sul quaderno. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
segnare :
se|gnà|re
: (accento grave)
indicativo segnare. Mode indicatiu del verb segnare
|
Tempo semplice
segnare presente |
||
| io | segno |
🔊
|
| tu | segni |
🔊
|
| lui/lei/Lei | segna |
🔊
|
| noi | segniamo |
🔊
|
| voi | segnate |
🔊
|
| loro | segnano |
🔊
|
|
Tempo semplice
segnare imperfetto |
||
| io | segnavo |
🔊
|
| tu | segnavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | segnava |
🔊
|
| noi | segnavamo |
🔊
|
| voi | segnavate |
🔊
|
| loro | segnavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
segnare futuro semplice |
||
| io | segnerò |
🔊
|
| tu | segnerai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | segnerà |
🔊
|
| noi | segneremo |
🔊
|
| voi | segnerete |
🔊
|
| loro | segneranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
segnare passato remoto |
||
| io | segnai |
🔊
|
| tu | segnasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | segnò |
🔊
|
| noi | segnammo |
🔊
|
| voi | segnaste |
🔊
|
| loro | segnarono |
🔊
|
|
Tempo composto
segnare futuro anteriore |
||
| io | avrò segnato |
🔊
|
| tu | avrai segnato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà segnato |
🔊
|
| noi | avremo segnato |
🔊
|
| voi | avrete segnato |
🔊
|
| loro | avranno segnato |
🔊
|
|
Tempo composto
segnare passato prossimo |
||
| io | ho segnato |
🔊
|
| tu | hai segnato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha segnato |
🔊
|
| noi | abbiamo segnato |
🔊
|
| voi | avete segnato |
🔊
|
| loro | hanno segnato |
🔊
|
|
Tempo composto
segnare trapassato prossimo |
||
| io | avevo segnato |
🔊
|
| tu | avevi segnato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva segnato |
🔊
|
| noi | avevamo segnato |
🔊
|
| voi | avevate segnato |
🔊
|
| loro | avevano segnato |
🔊
|
|
Tempo composto
segnare trapassato remoto |
||
| io | ebbi segnato |
🔊
|
| tu | avesti segnato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe segnato |
🔊
|
| noi | avemmo segnato |
🔊
|
| voi | aveste segnato |
🔊
|
| loro | ebbero segnato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo segnare. Mode subjuntiu del verb segnare
|
Tempo semplice
segnare congiuntivo presente |
||
| io | segni |
🔊
|
| tu | segni |
🔊
|
| lui/lei/Lei | segni |
🔊
|
| noi | segniamo |
🔊
|
| voi | segniate |
🔊
|
| loro | segnino |
🔊
|
|
Tempo semplice
segnare congiuntivo imperfetto |
||
| io | segnassi |
🔊
|
| tu | segnassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | segnasse |
🔊
|
| noi | segnassimo |
🔊
|
| voi | segnaste |
🔊
|
| loro | segnassero |
🔊
|
|
Tempo composto
segnare congiuntivo passato |
||
| io | abbia segnato |
🔊
|
| tu | abbia segnato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia segnato |
🔊
|
| noi | abbiamo segnato |
🔊
|
| voi | abbiate segnato |
🔊
|
| loro | abbiano segnato |
🔊
|
|
Tempo composto
segnare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi segnato |
🔊
|
| tu | avessi segnato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse segnato |
🔊
|
| noi | avessimo segnato |
🔊
|
| voi | aveste segnato |
🔊
|
| loro | avessero segnato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale segnare. Mode condicional del verb segnare
|
Tempo semplice
segnare condizionale presente |
||
| io | segnerei |
🔊
|
| tu | segneresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | segnerebbe |
🔊
|
| noi | segneremmo |
🔊
|
| voi | segnereste |
🔊
|
| loro | segnerebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
segnare condizionale passato |
||
| io | avrei segnato |
🔊
|
| tu | avresti segnato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe segnato |
🔊
|
| noi | avremmo segnato |
🔊
|
| voi | avreste segnato |
🔊
|
| loro | avrebbero segnato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo segnare. Mode imperatiu del verb segnare
segnare imperativo |
||
| tu | segna |
🔊
|
| noi | segniamo |
🔊
|
| voi | segnate |
🔊
|
segnare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | segni |
🔊
|
| Che lui/lei | segni |
🔊
|
| Che loro | segnino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!