🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Hanno segato l’albero caduto. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
    segare :
    se||re : (accento grave)

    indicativo segare. Mode indicatiu del verb segare


    Tempo semplice

    segare presente

    io sego
    🔊
    tu seghi
    🔊
    lui/lei/Lei sega
    🔊
    noi seghiamo
    🔊
    voi segate
    🔊
    loro segano
    🔊
    Tempo semplice

    segare imperfetto

    io segavo
    🔊
    tu segavi
    🔊
    lui/lei/Lei segava
    🔊
    noi segavamo
    🔊
    voi segavate
    🔊
    loro segavano
    🔊

    Tempo semplice

    segare futuro semplice

    io segherò
    🔊
    tu segherai
    🔊
    lui/lei/Lei segherà
    🔊
    noi segheremo
    🔊
    voi segherete
    🔊
    loro segheranno
    🔊
    Tempo semplice

    segare passato remoto

    io segai
    🔊
    tu segasti
    🔊
    lui/lei/Lei segò
    🔊
    noi segammo
    🔊
    voi segaste
    🔊
    loro segarono
    🔊

    Tempo composto

    segare futuro anteriore

    io avrò segato
    🔊
    tu avrai segato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà segato
    🔊
    noi avremo segato
    🔊
    voi avrete segato
    🔊
    loro avranno segato
    🔊
    Tempo composto

    segare passato prossimo

    io ho segato
    🔊
    tu hai segato
    🔊
    lui/lei/Lei ha segato
    🔊
    noi abbiamo segato
    🔊
    voi avete segato
    🔊
    loro hanno segato
    🔊

    Tempo composto

    segare trapassato prossimo

    io avevo segato
    🔊
    tu avevi segato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva segato
    🔊
    noi avevamo segato
    🔊
    voi avevate segato
    🔊
    loro avevano segato
    🔊
    Tempo composto

    segare trapassato remoto

    io ebbi segato
    🔊
    tu avesti segato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe segato
    🔊
    noi avemmo segato
    🔊
    voi aveste segato
    🔊
    loro ebbero segato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo segare. Mode subjuntiu del verb segare


    Tempo semplice

    segare congiuntivo presente

    io seghi
    🔊
    tu seghi
    🔊
    lui/lei/Lei seghi
    🔊
    noi seghiamo
    🔊
    voi seghiate
    🔊
    loro seghino
    🔊
    Tempo semplice

    segare congiuntivo imperfetto

    io segassi
    🔊
    tu segassi
    🔊
    lui/lei/Lei segasse
    🔊
    noi segassimo
    🔊
    voi segaste
    🔊
    loro segassero
    🔊

    Tempo composto

    segare congiuntivo passato

    io abbia segato
    🔊
    tu abbia segato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia segato
    🔊
    noi abbiamo segato
    🔊
    voi abbiate segato
    🔊
    loro abbiano segato
    🔊
    Tempo composto

    segare congiuntivo trapassato

    io avessi segato
    🔊
    tu avessi segato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse segato
    🔊
    noi avessimo segato
    🔊
    voi aveste segato
    🔊
    loro avessero segato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale segare. Mode condicional del verb segare


    Tempo semplice

    segare condizionale presente

    io segherei
    🔊
    tu segheresti
    🔊
    lui/lei/Lei segherebbe
    🔊
    noi segheremmo
    🔊
    voi seghereste
    🔊
    loro segherebbero
    🔊
    Tempo composto

    segare condizionale passato

    io avrei segato
    🔊
    tu avresti segato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe segato
    🔊
    noi avremmo segato
    🔊
    voi avreste segato
    🔊
    loro avrebbero segato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo segare. Mode imperatiu del verb segare


    segare imperativo

    tu sega
    🔊
    noi seghiamo
    🔊
    voi segate
    🔊

    segare congiuntivo esortativo

    Lei seghi
    🔊
    Che lui/lei seghi
    🔊
    Che loro seghino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!