En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha sdilinquito durante la presentazione. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
sdilinquire :
sdi|lin|quì|re
: (accento grave)
indicativo sdilinquire. Mode indicatiu del verb sdilinquire
Tempo semplice
sdilinquire presente |
||
io | sdilinquisco |
🔊
|
tu | sdilinquisci |
🔊
|
lui/lei/Lei | sdilinquisce |
🔊
|
noi | sdilinquiamo |
🔊
|
voi | sdilinquite |
🔊
|
loro | sdilinquiscono |
🔊
|
Tempo semplice
sdilinquire imperfetto |
||
io | sdilinquivo |
🔊
|
tu | sdilinquivi |
🔊
|
lui/lei/Lei | sdilinquiva |
🔊
|
noi | sdilinquivamo |
🔊
|
voi | sdilinquivate |
🔊
|
loro | sdilinquivano |
🔊
|
Tempo semplice
sdilinquire futuro semplice |
||
io | sdilinquirò |
🔊
|
tu | sdilinquirai |
🔊
|
lui/lei/Lei | sdilinquirà |
🔊
|
noi | sdilinquiremo |
🔊
|
voi | sdilinquirete |
🔊
|
loro | sdilinquiranno |
🔊
|
Tempo semplice
sdilinquire passato remoto |
||
io | sdilinquii |
🔊
|
tu | sdilinquisti |
🔊
|
lui/lei/Lei | sdilinquì |
🔊
|
noi | sdilinquimmo |
🔊
|
voi | sdilinquiste |
🔊
|
loro | sdilinquirono |
🔊
|
Tempo composto
sdilinquire futuro anteriore |
||
io | avrò sdilinquito |
🔊
|
tu | avrai sdilinquito |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrà sdilinquito |
🔊
|
noi | avremo sdilinquito |
🔊
|
voi | avrete sdilinquito |
🔊
|
loro | avranno sdilinquito |
🔊
|
Tempo composto
sdilinquire passato prossimo |
||
io | ho sdilinquito |
🔊
|
tu | hai sdilinquito |
🔊
|
lui/lei/Lei | ha sdilinquito |
🔊
|
noi | abbiamo sdilinquito |
🔊
|
voi | avete sdilinquito |
🔊
|
loro | hanno sdilinquito |
🔊
|
Tempo composto
sdilinquire trapassato prossimo |
||
io | avevo sdilinquito |
🔊
|
tu | avevi sdilinquito |
🔊
|
lui/lei/Lei | aveva sdilinquito |
🔊
|
noi | avevamo sdilinquito |
🔊
|
voi | avevate sdilinquito |
🔊
|
loro | avevano sdilinquito |
🔊
|
Tempo composto
sdilinquire trapassato remoto |
||
io | ebbi sdilinquito |
🔊
|
tu | avesti sdilinquito |
🔊
|
lui/lei/Lei | ebbe sdilinquito |
🔊
|
noi | avemmo sdilinquito |
🔊
|
voi | aveste sdilinquito |
🔊
|
loro | ebbero sdilinquito |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo sdilinquire. Mode subjuntiu del verb sdilinquire
Tempo semplice
sdilinquire congiuntivo presente |
||
io | sdilinquisca |
🔊
|
tu | sdilinquisca |
🔊
|
lui/lei/Lei | sdilinquisca |
🔊
|
noi | sdilinquiamo |
🔊
|
voi | sdilinquiate |
🔊
|
loro | sdilinquiscano |
🔊
|
Tempo semplice
sdilinquire congiuntivo imperfetto |
||
io | sdilinquissi |
🔊
|
tu | sdilinquissi |
🔊
|
lui/lei/Lei | sdilinquisse |
🔊
|
noi | sdilinquissimo |
🔊
|
voi | sdilinquiste |
🔊
|
loro | sdilinquissero |
🔊
|
Tempo composto
sdilinquire congiuntivo passato |
||
io | abbia sdilinquito |
🔊
|
tu | abbia sdilinquito |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbia sdilinquito |
🔊
|
noi | abbiamo sdilinquito |
🔊
|
voi | abbiate sdilinquito |
🔊
|
loro | abbiano sdilinquito |
🔊
|
Tempo composto
sdilinquire congiuntivo trapassato |
||
io | avessi sdilinquito |
🔊
|
tu | avessi sdilinquito |
🔊
|
lui/lei/Lei | avesse sdilinquito |
🔊
|
noi | avessimo sdilinquito |
🔊
|
voi | aveste sdilinquito |
🔊
|
loro | avessero sdilinquito |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale sdilinquire. Mode condicional del verb sdilinquire
Tempo semplice
sdilinquire condizionale presente |
||
io | sdilinquirei |
🔊
|
tu | sdilinquiresti |
🔊
|
lui/lei/Lei | sdilinquirebbe |
🔊
|
noi | sdilinquiremmo |
🔊
|
voi | sdilinquireste |
🔊
|
loro | sdilinquerebbero |
🔊
|
Tempo composto
sdilinquire condizionale passato |
||
io | avrei sdilinquito |
🔊
|
tu | avresti sdilinquito |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrebbe sdilinquito |
🔊
|
noi | avremmo sdilinquito |
🔊
|
voi | avreste sdilinquito |
🔊
|
loro | avrebbero sdilinquito |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo sdilinquire. Mode imperatiu del verb sdilinquire
sdilinquire imperativo |
||
tu | sdilinqui |
🔊
|
noi | sdilinquiamo |
🔊
|
voi | sdilinquite |
🔊
|
sdilinquire congiuntivo esortativo |
||
Lei | sdilinquisca |
🔊
|
Che lui/lei | sdilinquisca |
🔊
|
Che loro | sdilinquiscano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!