🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ho sciato in montagna lo scorso inverno. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
    sciare :
    sci|à|re : (accento grave)

    indicativo sciare. Mode indicatiu del verb sciare


    Tempo semplice

    sciare presente

    io scio
    🔊
    tu scii
    🔊
    lui/lei/Lei scia
    🔊
    noi sciamo
    🔊
    voi sciate
    🔊
    loro sciano
    🔊
    Tempo semplice

    sciare imperfetto

    io sciavo
    🔊
    tu sciavi
    🔊
    lui/lei/Lei sciava
    🔊
    noi sciavamo
    🔊
    voi sciavate
    🔊
    loro sciavano
    🔊

    Tempo semplice

    sciare futuro semplice

    io scerò
    🔊
    tu scerai
    🔊
    lui/lei/Lei scerà
    🔊
    noi sceremo
    🔊
    voi scerete
    🔊
    loro sceranno
    🔊
    Tempo semplice

    sciare passato remoto

    io sciai
    🔊
    tu sciasti
    🔊
    lui/lei/Lei sciò
    🔊
    noi sciammo
    🔊
    voi sciaste
    🔊
    loro sciarono
    🔊

    Tempo composto

    sciare futuro anteriore

    io avrò sciato
    🔊
    tu avrai sciato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà sciato
    🔊
    noi avremo sciato
    🔊
    voi avrete sciato
    🔊
    loro avranno sciato
    🔊
    Tempo composto

    sciare passato prossimo

    io ho sciato
    🔊
    tu hai sciato
    🔊
    lui/lei/Lei ha sciato
    🔊
    noi abbiamo sciato
    🔊
    voi avete sciato
    🔊
    loro hanno sciato
    🔊

    Tempo composto

    sciare trapassato prossimo

    io avevo sciato
    🔊
    tu avevi sciato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva sciato
    🔊
    noi avevamo sciato
    🔊
    voi avevate sciato
    🔊
    loro avevano sciato
    🔊
    Tempo composto

    sciare trapassato remoto

    io ebbi sciato
    🔊
    tu avesti sciato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe sciato
    🔊
    noi avemmo sciato
    🔊
    voi aveste sciato
    🔊
    loro ebbero sciato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo sciare. Mode subjuntiu del verb sciare


    Tempo semplice

    sciare congiuntivo presente

    io scii
    🔊
    tu scii
    🔊
    lui/lei/Lei scii
    🔊
    noi sciamo
    🔊
    voi sciate
    🔊
    loro sciino
    🔊
    Tempo semplice

    sciare congiuntivo imperfetto

    io sciassi
    🔊
    tu sciassi
    🔊
    lui/lei/Lei sciasse
    🔊
    noi sciassimo
    🔊
    voi sciaste
    🔊
    loro sciassero
    🔊

    Tempo composto

    sciare congiuntivo passato

    io abbia sciato
    🔊
    tu abbia sciato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia sciato
    🔊
    noi abbiamo sciato
    🔊
    voi abbiate sciato
    🔊
    loro abbiano sciato
    🔊
    Tempo composto

    sciare congiuntivo trapassato

    io avessi sciato
    🔊
    tu avessi sciato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse sciato
    🔊
    noi avessimo sciato
    🔊
    voi aveste sciato
    🔊
    loro avessero sciato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale sciare. Mode condicional del verb sciare


    Tempo semplice

    sciare condizionale presente

    io scerei
    🔊
    tu sceresti
    🔊
    lui/lei/Lei scerebbe
    🔊
    noi sceremmo
    🔊
    voi scereste
    🔊
    loro scerebbero
    🔊
    Tempo composto

    sciare condizionale passato

    io avrei sciato
    🔊
    tu avresti sciato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe sciato
    🔊
    noi avremmo sciato
    🔊
    voi avreste sciato
    🔊
    loro avrebbero sciato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo sciare. Mode imperatiu del verb sciare


    sciare imperativo

    tu scia
    🔊
    noi sciamo
    🔊
    voi sciate
    🔊

    sciare congiuntivo esortativo

    Lei scii
    🔊
    Che lui/lei scii
    🔊
    Che loro sciino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!