🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha saputo la verità. (Dante Alighieri, Divina Commedia)
    verbo irregolare
    sapere :
    sa||re : (accento acuto)

    indicativo sapere. Mode indicatiu del verb sapere


    Tempo semplice

    sapere presente

    io so
    🔊
    tu sai
    🔊
    lui/lei/Lei sa
    🔊
    noi sappiamo
    🔊
    voi sapete
    🔊
    loro sanno
    🔊
    Tempo semplice

    sapere imperfetto

    io sapevo
    🔊
    tu sapevi
    🔊
    lui/lei/Lei sapeva
    🔊
    noi sapevamo
    🔊
    voi sapevate
    🔊
    loro sapevano
    🔊

    Tempo semplice

    sapere futuro semplice

    io saprò
    🔊
    tu saprai
    🔊
    lui/lei/Lei saprà
    🔊
    noi sapremo
    🔊
    voi saprete
    🔊
    loro sapranno
    🔊
    Tempo semplice

    sapere passato remoto

    io seppi
    🔊
    tu sapesti
    🔊
    lui/lei/Lei seppe
    🔊
    noi sapemmo
    🔊
    voi sapeste
    🔊
    loro seppero
    🔊

    Tempo composto

    sapere futuro anteriore

    io avrò saputo
    🔊
    tu avrai saputo
    🔊
    lui/lei/Lei avrà saputo
    🔊
    noi avremo saputo
    🔊
    voi avrete saputo
    🔊
    loro avranno saputo
    🔊
    Tempo composto

    sapere passato prossimo

    io ho saputo
    🔊
    tu hai saputo
    🔊
    lui/lei/Lei ha saputo
    🔊
    noi abbiamo saputo
    🔊
    voi avete saputo
    🔊
    loro hanno saputo
    🔊

    Tempo composto

    sapere trapassato prossimo

    io avevo saputo
    🔊
    tu avevi saputo
    🔊
    lui/lei/Lei aveva saputo
    🔊
    noi avevamo saputo
    🔊
    voi avevate saputo
    🔊
    loro avevano saputo
    🔊
    Tempo composto

    sapere trapassato remoto

    io ebbi saputo
    🔊
    tu avesti saputo
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe saputo
    🔊
    noi avemmo saputo
    🔊
    voi aveste saputo
    🔊
    loro ebbero saputo
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo sapere. Mode subjuntiu del verb sapere


    Tempo semplice

    sapere congiuntivo presente

    io sappia
    🔊
    tu sappia
    🔊
    lui/lei/Lei sappia
    🔊
    noi sappiamo
    🔊
    voi sappiate
    🔊
    loro sappiano
    🔊
    Tempo semplice

    sapere congiuntivo imperfetto

    io sapessi
    🔊
    tu sapessi
    🔊
    lui/lei/Lei sapesse
    🔊
    noi sapessimo
    🔊
    voi sapeste
    🔊
    loro sapessero
    🔊

    Tempo composto

    sapere congiuntivo passato

    io abbia saputo
    🔊
    tu abbia saputo
    🔊
    lui/lei/Lei abbia saputo
    🔊
    noi abbiamo saputo
    🔊
    voi abbiate saputo
    🔊
    loro abbiano saputo
    🔊
    Tempo composto

    sapere congiuntivo trapassato

    io avessi saputo
    🔊
    tu avessi saputo
    🔊
    lui/lei/Lei avesse saputo
    🔊
    noi avessimo saputo
    🔊
    voi aveste saputo
    🔊
    loro avessero saputo
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale sapere. Mode condicional del verb sapere


    Tempo semplice

    sapere condizionale presente

    io saprei
    🔊
    tu sapresti
    🔊
    lui/lei/Lei saprebbe
    🔊
    noi sapremmo
    🔊
    voi sapreste
    🔊
    loro saprebbero
    🔊
    Tempo composto

    sapere condizionale passato

    io avrei saputo
    🔊
    tu avresti saputo
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe saputo
    🔊
    noi avremmo saputo
    🔊
    voi avreste saputo
    🔊
    loro avrebbero saputo
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo sapere. Mode imperatiu del verb sapere


    sapere imperativo

    tu sappi
    🔊
    noi sappiamo
    🔊
    voi sapete
    🔊

    sapere congiuntivo esortativo

    Lei sappia
    🔊
    Che lui/lei sappia
    🔊
    Che loro sappiano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!