🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Hanno salato il pesce. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    salare :
    sa||re : (accento grave)

    indicativo salare. Mode indicatiu del verb salare


    Tempo semplice

    salare presente

    io salo
    🔊
    tu sali
    🔊
    lui/lei/Lei sala
    🔊
    noi saliamo
    🔊
    voi salate
    🔊
    loro salano
    🔊
    Tempo semplice

    salare imperfetto

    io salavo
    🔊
    tu salavi
    🔊
    lui/lei/Lei salava
    🔊
    noi salavamo
    🔊
    voi salavate
    🔊
    loro salavano
    🔊

    Tempo semplice

    salare futuro semplice

    io salerò
    🔊
    tu salerai
    🔊
    lui/lei/Lei salerà
    🔊
    noi saleremo
    🔊
    voi salerete
    🔊
    loro saleranno
    🔊
    Tempo semplice

    salare passato remoto

    io salai
    🔊
    tu salasti
    🔊
    lui/lei/Lei salò
    🔊
    noi salammo
    🔊
    voi salaste
    🔊
    loro salarono
    🔊

    Tempo composto

    salare futuro anteriore

    io avrò salato
    🔊
    tu avrai salato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà salato
    🔊
    noi avremo salato
    🔊
    voi avrete salato
    🔊
    loro avranno salato
    🔊
    Tempo composto

    salare passato prossimo

    io ho salato
    🔊
    tu hai salato
    🔊
    lui/lei/Lei ha salato
    🔊
    noi abbiamo salato
    🔊
    voi avete salato
    🔊
    loro hanno salato
    🔊

    Tempo composto

    salare trapassato prossimo

    io avevo salato
    🔊
    tu avevi salato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva salato
    🔊
    noi avevamo salato
    🔊
    voi avevate salato
    🔊
    loro avevano salato
    🔊
    Tempo composto

    salare trapassato remoto

    io ebbi salato
    🔊
    tu avesti salato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe salato
    🔊
    noi avemmo salato
    🔊
    voi aveste salato
    🔊
    loro ebbero salato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo salare. Mode subjuntiu del verb salare


    Tempo semplice

    salare congiuntivo presente

    io sali
    🔊
    tu sali
    🔊
    lui/lei/Lei sali
    🔊
    noi saliamo
    🔊
    voi saliate
    🔊
    loro salino
    🔊
    Tempo semplice

    salare congiuntivo imperfetto

    io salassi
    🔊
    tu salassi
    🔊
    lui/lei/Lei salasse
    🔊
    noi salassimo
    🔊
    voi salaste
    🔊
    loro salassero
    🔊

    Tempo composto

    salare congiuntivo passato

    io abbia salato
    🔊
    tu abbia salato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia salato
    🔊
    noi abbiamo salato
    🔊
    voi abbiate salato
    🔊
    loro abbiano salato
    🔊
    Tempo composto

    salare congiuntivo trapassato

    io avessi salato
    🔊
    tu avessi salato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse salato
    🔊
    noi avessimo salato
    🔊
    voi aveste salato
    🔊
    loro avessero salato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale salare. Mode condicional del verb salare


    Tempo semplice

    salare condizionale presente

    io salerei
    🔊
    tu saleresti
    🔊
    lui/lei/Lei salerebbe
    🔊
    noi saleremmo
    🔊
    voi salereste
    🔊
    loro salerebbero
    🔊
    Tempo composto

    salare condizionale passato

    io avrei salato
    🔊
    tu avresti salato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe salato
    🔊
    noi avremmo salato
    🔊
    voi avreste salato
    🔊
    loro avrebbero salato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo salare. Mode imperatiu del verb salare


    salare imperativo

    tu sala
    🔊
    noi saliamo
    🔊
    voi salate
    🔊

    salare congiuntivo esortativo

    Lei sali
    🔊
    Che lui/lei sali
    🔊
    Che loro salino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!