🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha rigato la superficie con un coltello. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
    rigare :
    ri||re : (accento grave)

    indicativo rigare. Mode indicatiu del verb rigare


    Tempo semplice

    rigare presente

    io rigo
    🔊
    tu righi
    🔊
    lui/lei/Lei riga
    🔊
    noi righiamo
    🔊
    voi rigate
    🔊
    loro rigano
    🔊
    Tempo semplice

    rigare imperfetto

    io rigavo
    🔊
    tu rigavi
    🔊
    lui/lei/Lei rigava
    🔊
    noi rigavamo
    🔊
    voi rigavate
    🔊
    loro rigavano
    🔊

    Tempo semplice

    rigare futuro semplice

    io righerò
    🔊
    tu righerai
    🔊
    lui/lei/Lei righerà
    🔊
    noi righeremo
    🔊
    voi righerete
    🔊
    loro righeranno
    🔊
    Tempo semplice

    rigare passato remoto

    io rigai
    🔊
    tu rigasti
    🔊
    lui/lei/Lei rigò
    🔊
    noi rigammo
    🔊
    voi rigaste
    🔊
    loro rigarono
    🔊

    Tempo composto

    rigare futuro anteriore

    io avrò rigato
    🔊
    tu avrai rigato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà rigato
    🔊
    noi avremo rigato
    🔊
    voi avrete rigato
    🔊
    loro avranno rigato
    🔊
    Tempo composto

    rigare passato prossimo

    io ho rigato
    🔊
    tu hai rigato
    🔊
    lui/lei/Lei ha rigato
    🔊
    noi abbiamo rigato
    🔊
    voi avete rigato
    🔊
    loro hanno rigato
    🔊

    Tempo composto

    rigare trapassato prossimo

    io avevo rigato
    🔊
    tu avevi rigato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva rigato
    🔊
    noi avevamo rigato
    🔊
    voi avevate rigato
    🔊
    loro avevano rigato
    🔊
    Tempo composto

    rigare trapassato remoto

    io ebbi rigato
    🔊
    tu avesti rigato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe rigato
    🔊
    noi avemmo rigato
    🔊
    voi aveste rigato
    🔊
    loro ebbero rigato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo rigare. Mode subjuntiu del verb rigare


    Tempo semplice

    rigare congiuntivo presente

    io righi
    🔊
    tu righi
    🔊
    lui/lei/Lei righi
    🔊
    noi righiamo
    🔊
    voi righiate
    🔊
    loro righino
    🔊
    Tempo semplice

    rigare congiuntivo imperfetto

    io rigassi
    🔊
    tu rigassi
    🔊
    lui/lei/Lei rigasse
    🔊
    noi rigassimo
    🔊
    voi rigaste
    🔊
    loro rigassero
    🔊

    Tempo composto

    rigare congiuntivo passato

    io abbia rigato
    🔊
    tu abbia rigato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia rigato
    🔊
    noi abbiamo rigato
    🔊
    voi abbiate rigato
    🔊
    loro abbiano rigato
    🔊
    Tempo composto

    rigare congiuntivo trapassato

    io avessi rigato
    🔊
    tu avessi rigato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse rigato
    🔊
    noi avessimo rigato
    🔊
    voi aveste rigato
    🔊
    loro avessero rigato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale rigare. Mode condicional del verb rigare


    Tempo semplice

    rigare condizionale presente

    io righerei
    🔊
    tu righeresti
    🔊
    lui/lei/Lei righerebbe
    🔊
    noi righeremmo
    🔊
    voi righereste
    🔊
    loro righerebbero
    🔊
    Tempo composto

    rigare condizionale passato

    io avrei rigato
    🔊
    tu avresti rigato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe rigato
    🔊
    noi avremmo rigato
    🔊
    voi avreste rigato
    🔊
    loro avrebbero rigato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo rigare. Mode imperatiu del verb rigare


    rigare imperativo

    tu riga
    🔊
    noi righiamo
    🔊
    voi rigate
    🔊

    rigare congiuntivo esortativo

    Lei righi
    🔊
    Che lui/lei righi
    🔊
    Che loro righino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!