🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Abbiamo remato contro corrente. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    remare :
    re||re : (accento grave)

    indicativo remare. Mode indicatiu del verb remare


    Tempo semplice

    remare presente

    io remo
    🔊
    tu remi
    🔊
    lui/lei/Lei rema
    🔊
    noi remiamo
    🔊
    voi remate
    🔊
    loro remano
    🔊
    Tempo semplice

    remare imperfetto

    io remavo
    🔊
    tu remavi
    🔊
    lui/lei/Lei remava
    🔊
    noi remavamo
    🔊
    voi remavate
    🔊
    loro remavano
    🔊

    Tempo semplice

    remare futuro semplice

    io remerò
    🔊
    tu remerai
    🔊
    lui/lei/Lei remerà
    🔊
    noi remeremo
    🔊
    voi remerete
    🔊
    loro remeranno
    🔊
    Tempo semplice

    remare passato remoto

    io remai
    🔊
    tu remasti
    🔊
    lui/lei/Lei remò
    🔊
    noi remammo
    🔊
    voi remaste
    🔊
    loro remarono
    🔊

    Tempo composto

    remare futuro anteriore

    io avrò remato
    🔊
    tu avrai remato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà remato
    🔊
    noi avremo remato
    🔊
    voi avrete remato
    🔊
    loro avranno remato
    🔊
    Tempo composto

    remare passato prossimo

    io ho remato
    🔊
    tu hai remato
    🔊
    lui/lei/Lei ha remato
    🔊
    noi abbiamo remato
    🔊
    voi avete remato
    🔊
    loro hanno remato
    🔊

    Tempo composto

    remare trapassato prossimo

    io avevo remato
    🔊
    tu avevi remato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva remato
    🔊
    noi avevamo remato
    🔊
    voi avevate remato
    🔊
    loro avevano remato
    🔊
    Tempo composto

    remare trapassato remoto

    io ebbi remato
    🔊
    tu avesti remato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe remato
    🔊
    noi avemmo remato
    🔊
    voi aveste remato
    🔊
    loro ebbero remato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo remare. Mode subjuntiu del verb remare


    Tempo semplice

    remare congiuntivo presente

    io remi
    🔊
    tu remi
    🔊
    lui/lei/Lei remi
    🔊
    noi remiamo
    🔊
    voi remiate
    🔊
    loro remino
    🔊
    Tempo semplice

    remare congiuntivo imperfetto

    io remassi
    🔊
    tu remassi
    🔊
    lui/lei/Lei remasse
    🔊
    noi remassimo
    🔊
    voi remaste
    🔊
    loro remassero
    🔊

    Tempo composto

    remare congiuntivo passato

    io abbia remato
    🔊
    tu abbia remato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia remato
    🔊
    noi abbiamo remato
    🔊
    voi abbiate remato
    🔊
    loro abbiano remato
    🔊
    Tempo composto

    remare congiuntivo trapassato

    io avessi remato
    🔊
    tu avessi remato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse remato
    🔊
    noi avessimo remato
    🔊
    voi aveste remato
    🔊
    loro avessero remato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale remare. Mode condicional del verb remare


    Tempo semplice

    remare condizionale presente

    io remerei
    🔊
    tu remeresti
    🔊
    lui/lei/Lei remerebbe
    🔊
    noi remeremmo
    🔊
    voi remereste
    🔊
    loro remerebbero
    🔊
    Tempo composto

    remare condizionale passato

    io avrei remato
    🔊
    tu avresti remato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe remato
    🔊
    noi avremmo remato
    🔊
    voi avreste remato
    🔊
    loro avrebbero remato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo remare. Mode imperatiu del verb remare


    remare imperativo

    tu rema
    🔊
    noi remiamo
    🔊
    voi remate
    🔊

    remare congiuntivo esortativo

    Lei remi
    🔊
    Che lui/lei remi
    🔊
    Che loro remino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!