🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    La frutta ha iniziato a putire. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    putire :
    pu||re : (accento grave)

    indicativo putire. Mode indicatiu del verb putire


    Tempo semplice

    Presente putire

    io putisco
    🔊
    tu putisci
    🔊
    lui/lei/Lei putisce
    🔊
    noi putiamo
    🔊
    voi putite
    🔊
    loro putiscono
    🔊
    Tempo semplice

    Imperfetto putire

    io putivo
    🔊
    tu putivi
    🔊
    lui/lei/Lei putiva
    🔊
    noi putivamo
    🔊
    voi putivate
    🔊
    loro putivano
    🔊

    Tempo semplice

    Futuro semplice putire

    io putirò
    🔊
    tu putirai
    🔊
    lui/lei/Lei putirà
    🔊
    noi putiremo
    🔊
    voi putirete
    🔊
    loro putiranno
    🔊
    Tempo semplice

    Passato remoto putire

    io putii
    🔊
    tu putisti
    🔊
    lui/lei/Lei putì
    🔊
    noi putimmo
    🔊
    voi putiste
    🔊
    loro putirono
    🔊

    Tempo composto

    Futuro anteriore putire

    io avrò putito
    🔊
    tu avrai putito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà putito
    🔊
    noi avremo putito
    🔊
    voi avrete putito
    🔊
    loro avranno putito
    🔊
    Tempo composto

    Passato prossimo putire

    io ho putito
    🔊
    tu hai putito
    🔊
    lui/lei/Lei ha putito
    🔊
    noi abbiamo putito
    🔊
    voi avete putito
    🔊
    loro hanno putito
    🔊

    Tempo composto

    Trapassato prossimo putire

    io avevo putito
    🔊
    tu avevi putito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva putito
    🔊
    noi avevamo putito
    🔊
    voi avevate putito
    🔊
    loro avevano putito
    🔊
    Tempo composto

    Trapassato remoto putire

    io ebbi putito
    🔊
    tu avesti putito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe putito
    🔊
    noi avemmo putito
    🔊
    voi aveste putito
    🔊
    loro ebbero putito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo putire. Mode subjuntiu del verb putire


    Tempo semplice

    Congiuntivo presente putire

    io putisca
    🔊
    tu putisca
    🔊
    lui/lei/Lei putisca
    🔊
    noi putiamo
    🔊
    voi putiate
    🔊
    loro putiscano
    🔊
    Tempo semplice

    Congiuntivo imperfetto putire

    io putissi
    🔊
    tu putissi
    🔊
    lui/lei/Lei putisse
    🔊
    noi putissimo
    🔊
    voi putiste
    🔊
    loro putissero
    🔊

    Tempo composto

    Congiuntivo passato putire

    io abbia putito
    🔊
    tu abbia putito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia putito
    🔊
    noi abbiamo putito
    🔊
    voi abbiate putito
    🔊
    loro abbiano putito
    🔊
    Tempo composto

    Congiuntivo trapassato putire

    io avessi putito
    🔊
    tu avessi putito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse putito
    🔊
    noi avessimo putito
    🔊
    voi aveste putito
    🔊
    loro avessero putito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale putire. Mode condicional del verb putire


    Tempo semplice

    Condizionale presente putire

    io putirei
    🔊
    tu putiresti
    🔊
    lui/lei/Lei putirebbe
    🔊
    noi putiremmo
    🔊
    voi putireste
    🔊
    loro puterebbero
    🔊
    Tempo composto

    Condizionale passato putire

    io avrei putito
    🔊
    tu avresti putito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe putito
    🔊
    noi avremmo putito
    🔊
    voi avreste putito
    🔊
    loro avrebbero putito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo putire. Mode imperatiu del verb putire


    Imperativo putire

    tu putisci
    🔊
    noi putiamo
    🔊
    voi putite
    🔊

    Congiuntivo putire

    Lei putisca
    🔊
    Che lui/lei putisca
    🔊
    Che loro putiscano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!