En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Le idee hanno proliferato velocemente. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
proliferare :
pro|li|fe|rà|re
: (accento grave)
indicativo proliferare. Mode indicatiu del verb proliferare
Tempo semplice
proliferare presente |
||
io | prolifero |
🔊
|
tu | proliferi |
🔊
|
lui/lei/Lei | prolifera |
🔊
|
noi | proliferiamo |
🔊
|
voi | proliferate |
🔊
|
loro | proliferano |
🔊
|
Tempo semplice
proliferare imperfetto |
||
io | proliferavo |
🔊
|
tu | proliferavi |
🔊
|
lui/lei/Lei | proliferava |
🔊
|
noi | proliferavamo |
🔊
|
voi | proliferavate |
🔊
|
loro | proliferavano |
🔊
|
Tempo semplice
proliferare futuro semplice |
||
io | prolifererò |
🔊
|
tu | prolifererai |
🔊
|
lui/lei/Lei | prolifererà |
🔊
|
noi | prolifereremo |
🔊
|
voi | prolifererete |
🔊
|
loro | prolifereranno |
🔊
|
Tempo semplice
proliferare passato remoto |
||
io | proliferai |
🔊
|
tu | proliferasti |
🔊
|
lui/lei/Lei | proliferò |
🔊
|
noi | proliferammo |
🔊
|
voi | proliferaste |
🔊
|
loro | proliferarono |
🔊
|
Tempo composto
proliferare futuro anteriore |
||
io | avrò proliferato |
🔊
|
tu | avrai proliferato |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrà proliferato |
🔊
|
noi | avremo proliferato |
🔊
|
voi | avrete proliferato |
🔊
|
loro | avranno proliferato |
🔊
|
Tempo composto
proliferare passato prossimo |
||
io | ho proliferato |
🔊
|
tu | hai proliferato |
🔊
|
lui/lei/Lei | ha proliferato |
🔊
|
noi | abbiamo proliferato |
🔊
|
voi | avete proliferato |
🔊
|
loro | hanno proliferato |
🔊
|
Tempo composto
proliferare trapassato prossimo |
||
io | avevo proliferato |
🔊
|
tu | avevi proliferato |
🔊
|
lui/lei/Lei | aveva proliferato |
🔊
|
noi | avevamo proliferato |
🔊
|
voi | avevate proliferato |
🔊
|
loro | avevano proliferato |
🔊
|
Tempo composto
proliferare trapassato remoto |
||
io | ebbi proliferato |
🔊
|
tu | avesti proliferato |
🔊
|
lui/lei/Lei | ebbe proliferato |
🔊
|
noi | avemmo proliferato |
🔊
|
voi | aveste proliferato |
🔊
|
loro | ebbero proliferato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo proliferare. Mode subjuntiu del verb proliferare
Tempo semplice
proliferare congiuntivo presente |
||
io | proliferi |
🔊
|
tu | proliferi |
🔊
|
lui/lei/Lei | proliferi |
🔊
|
noi | proliferiamo |
🔊
|
voi | proliferiate |
🔊
|
loro | proliferino |
🔊
|
Tempo semplice
proliferare congiuntivo imperfetto |
||
io | proliferassi |
🔊
|
tu | proliferassi |
🔊
|
lui/lei/Lei | proliferasse |
🔊
|
noi | proliferassimo |
🔊
|
voi | proliferaste |
🔊
|
loro | proliferassero |
🔊
|
Tempo composto
proliferare congiuntivo passato |
||
io | abbia proliferato |
🔊
|
tu | abbia proliferato |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbia proliferato |
🔊
|
noi | abbiamo proliferato |
🔊
|
voi | abbiate proliferato |
🔊
|
loro | abbiano proliferato |
🔊
|
Tempo composto
proliferare congiuntivo trapassato |
||
io | avessi proliferato |
🔊
|
tu | avessi proliferato |
🔊
|
lui/lei/Lei | avesse proliferato |
🔊
|
noi | avessimo proliferato |
🔊
|
voi | aveste proliferato |
🔊
|
loro | avessero proliferato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale proliferare. Mode condicional del verb proliferare
Tempo semplice
proliferare condizionale presente |
||
io | prolifererei |
🔊
|
tu | prolifereresti |
🔊
|
lui/lei/Lei | prolifererebbe |
🔊
|
noi | prolifereremmo |
🔊
|
voi | proliferereste |
🔊
|
loro | prolifererebbero |
🔊
|
Tempo composto
proliferare condizionale passato |
||
io | avrei proliferato |
🔊
|
tu | avresti proliferato |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrebbe proliferato |
🔊
|
noi | avremmo proliferato |
🔊
|
voi | avreste proliferato |
🔊
|
loro | avrebbero proliferato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo proliferare. Mode imperatiu del verb proliferare
proliferare imperativo |
||
tu | prolifera |
🔊
|
noi | proliferiamo |
🔊
|
voi | proliferate |
🔊
|
proliferare congiuntivo esortativo |
||
Lei | proliferi |
🔊
|
Che lui/lei | proliferi |
🔊
|
Che loro | proliferino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!