En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha picchiato la palla. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
picchiare :
pic|chià|re
: (accento grave)
indicativo picchiare. Mode indicatiu del verb picchiare
|
Tempo semplice
picchiare presente |
||
| io | picchio |
🔊
|
| tu | picchi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | picchia |
🔊
|
| noi | picchiamo |
🔊
|
| voi | picchiate |
🔊
|
| loro | picchiano |
🔊
|
|
Tempo semplice
picchiare imperfetto |
||
| io | picchiavo |
🔊
|
| tu | picchiavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | picchiava |
🔊
|
| noi | picchiavamo |
🔊
|
| voi | picchiavate |
🔊
|
| loro | picchiavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
picchiare futuro semplice |
||
| io | picchierò |
🔊
|
| tu | picchierai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | picchierà |
🔊
|
| noi | picchieremo |
🔊
|
| voi | picchierete |
🔊
|
| loro | picchieranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
picchiare passato remoto |
||
| io | picchiai |
🔊
|
| tu | picchiasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | picchiò |
🔊
|
| noi | picchiammo |
🔊
|
| voi | picchiaste |
🔊
|
| loro | picchiarono |
🔊
|
|
Tempo composto
picchiare futuro anteriore |
||
| io | avrò picchiato |
🔊
|
| tu | avrai picchiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà picchiato |
🔊
|
| noi | avremo picchiato |
🔊
|
| voi | avrete picchiato |
🔊
|
| loro | avranno picchiato |
🔊
|
|
Tempo composto
picchiare passato prossimo |
||
| io | ho picchiato |
🔊
|
| tu | hai picchiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha picchiato |
🔊
|
| noi | abbiamo picchiato |
🔊
|
| voi | avete picchiato |
🔊
|
| loro | hanno picchiato |
🔊
|
|
Tempo composto
picchiare trapassato prossimo |
||
| io | avevo picchiato |
🔊
|
| tu | avevi picchiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva picchiato |
🔊
|
| noi | avevamo picchiato |
🔊
|
| voi | avevate picchiato |
🔊
|
| loro | avevano picchiato |
🔊
|
|
Tempo composto
picchiare trapassato remoto |
||
| io | ebbi picchiato |
🔊
|
| tu | avesti picchiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe picchiato |
🔊
|
| noi | avemmo picchiato |
🔊
|
| voi | aveste picchiato |
🔊
|
| loro | ebbero picchiato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo picchiare. Mode subjuntiu del verb picchiare
|
Tempo semplice
picchiare congiuntivo presente |
||
| io | picchi |
🔊
|
| tu | picchi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | picchi |
🔊
|
| noi | picchiamo |
🔊
|
| voi | picchiate |
🔊
|
| loro | picchino |
🔊
|
|
Tempo semplice
picchiare congiuntivo imperfetto |
||
| io | picchiassi |
🔊
|
| tu | picchiassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | picchiasse |
🔊
|
| noi | picchiassimo |
🔊
|
| voi | picchiaste |
🔊
|
| loro | picchiassero |
🔊
|
|
Tempo composto
picchiare congiuntivo passato |
||
| io | abbia picchiato |
🔊
|
| tu | abbia picchiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia picchiato |
🔊
|
| noi | abbiamo picchiato |
🔊
|
| voi | abbiate picchiato |
🔊
|
| loro | abbiano picchiato |
🔊
|
|
Tempo composto
picchiare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi picchiato |
🔊
|
| tu | avessi picchiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse picchiato |
🔊
|
| noi | avessimo picchiato |
🔊
|
| voi | aveste picchiato |
🔊
|
| loro | avessero picchiato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale picchiare. Mode condicional del verb picchiare
|
Tempo semplice
picchiare condizionale presente |
||
| io | picchierei |
🔊
|
| tu | picchieresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | picchierebbe |
🔊
|
| noi | picchieremmo |
🔊
|
| voi | picchiereste |
🔊
|
| loro | picchierebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
picchiare condizionale passato |
||
| io | avrei picchiato |
🔊
|
| tu | avresti picchiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe picchiato |
🔊
|
| noi | avremmo picchiato |
🔊
|
| voi | avreste picchiato |
🔊
|
| loro | avrebbero picchiato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo picchiare. Mode imperatiu del verb picchiare
picchiare imperativo |
||
| tu | picchia |
🔊
|
| noi | picchiamo |
🔊
|
| voi | picchiate |
🔊
|
picchiare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | picchi |
🔊
|
| Che lui/lei | picchi |
🔊
|
| Che loro | picchino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!