En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Hanno pensato a una soluzione alternativa. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
pensare :
pen|sà|re
: (accento grave)
indicativo pensare. Mode indicatiu del verb pensare
|
Tempo semplice
pensare presente |
||
| io | penso |
🔊
|
| tu | pensi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | pensa |
🔊
|
| noi | pensiamo |
🔊
|
| voi | pensate |
🔊
|
| loro | pensano |
🔊
|
|
Tempo semplice
pensare imperfetto |
||
| io | pensavo |
🔊
|
| tu | pensavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | pensava |
🔊
|
| noi | pensavamo |
🔊
|
| voi | pensavate |
🔊
|
| loro | pensavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
pensare futuro semplice |
||
| io | penserò |
🔊
|
| tu | penserai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | penserà |
🔊
|
| noi | penseremo |
🔊
|
| voi | penserete |
🔊
|
| loro | penseranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
pensare passato remoto |
||
| io | pensai |
🔊
|
| tu | pensasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | pensò |
🔊
|
| noi | pensammo |
🔊
|
| voi | pensaste |
🔊
|
| loro | pensarono |
🔊
|
|
Tempo composto
pensare futuro anteriore |
||
| io | avrò pensato |
🔊
|
| tu | avrai pensato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà pensato |
🔊
|
| noi | avremo pensato |
🔊
|
| voi | avrete pensato |
🔊
|
| loro | avranno pensato |
🔊
|
|
Tempo composto
pensare passato prossimo |
||
| io | ho pensato |
🔊
|
| tu | hai pensato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha pensato |
🔊
|
| noi | abbiamo pensato |
🔊
|
| voi | avete pensato |
🔊
|
| loro | hanno pensato |
🔊
|
|
Tempo composto
pensare trapassato prossimo |
||
| io | avevo pensato |
🔊
|
| tu | avevi pensato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva pensato |
🔊
|
| noi | avevamo pensato |
🔊
|
| voi | avevate pensato |
🔊
|
| loro | avevano pensato |
🔊
|
|
Tempo composto
pensare trapassato remoto |
||
| io | ebbi pensato |
🔊
|
| tu | avesti pensato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe pensato |
🔊
|
| noi | avemmo pensato |
🔊
|
| voi | aveste pensato |
🔊
|
| loro | ebbero pensato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo pensare. Mode subjuntiu del verb pensare
|
Tempo semplice
pensare congiuntivo presente |
||
| io | pensi |
🔊
|
| tu | pensi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | pensi |
🔊
|
| noi | pensiamo |
🔊
|
| voi | pensiate |
🔊
|
| loro | pensino |
🔊
|
|
Tempo semplice
pensare congiuntivo imperfetto |
||
| io | pensassi |
🔊
|
| tu | pensassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | pensasse |
🔊
|
| noi | pensassimo |
🔊
|
| voi | pensaste |
🔊
|
| loro | pensassero |
🔊
|
|
Tempo composto
pensare congiuntivo passato |
||
| io | abbia pensato |
🔊
|
| tu | abbia pensato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia pensato |
🔊
|
| noi | abbiamo pensato |
🔊
|
| voi | abbiate pensato |
🔊
|
| loro | abbiano pensato |
🔊
|
|
Tempo composto
pensare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi pensato |
🔊
|
| tu | avessi pensato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse pensato |
🔊
|
| noi | avessimo pensato |
🔊
|
| voi | aveste pensato |
🔊
|
| loro | avessero pensato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale pensare. Mode condicional del verb pensare
|
Tempo semplice
pensare condizionale presente |
||
| io | penserei |
🔊
|
| tu | penseresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | penserebbe |
🔊
|
| noi | penseremmo |
🔊
|
| voi | pensereste |
🔊
|
| loro | penserebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
pensare condizionale passato |
||
| io | avrei pensato |
🔊
|
| tu | avresti pensato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe pensato |
🔊
|
| noi | avremmo pensato |
🔊
|
| voi | avreste pensato |
🔊
|
| loro | avrebbero pensato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo pensare. Mode imperatiu del verb pensare
pensare imperativo |
||
| tu | pensa |
🔊
|
| noi | pensiamo |
🔊
|
| voi | pensate |
🔊
|
pensare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | pensi |
🔊
|
| Che lui/lei | pensi |
🔊
|
| Che loro | pensino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!