En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Il metallo ha ossidato nel tempo. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
ossidare :
os|si|dà|re
: (accento grave)
indicativo ossidare. Mode indicatiu del verb ossidare
|
Tempo semplice
ossidare presente |
||
| io | ossido |
🔊
|
| tu | ossidi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ossida |
🔊
|
| noi | ossidiamo |
🔊
|
| voi | ossidate |
🔊
|
| loro | ossidano |
🔊
|
|
Tempo semplice
ossidare imperfetto |
||
| io | ossidavo |
🔊
|
| tu | ossidavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ossidava |
🔊
|
| noi | ossidavamo |
🔊
|
| voi | ossidavate |
🔊
|
| loro | ossidavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
ossidare futuro semplice |
||
| io | ossiderò |
🔊
|
| tu | ossiderai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ossiderà |
🔊
|
| noi | ossideremo |
🔊
|
| voi | ossiderete |
🔊
|
| loro | ossideranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
ossidare passato remoto |
||
| io | ossidai |
🔊
|
| tu | ossidasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ossidò |
🔊
|
| noi | ossidammo |
🔊
|
| voi | ossidaste |
🔊
|
| loro | ossidarono |
🔊
|
|
Tempo composto
ossidare futuro anteriore |
||
| io | avrò ossidato |
🔊
|
| tu | avrai ossidato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà ossidato |
🔊
|
| noi | avremo ossidato |
🔊
|
| voi | avrete ossidato |
🔊
|
| loro | avranno ossidato |
🔊
|
|
Tempo composto
ossidare passato prossimo |
||
| io | ho ossidato |
🔊
|
| tu | hai ossidato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha ossidato |
🔊
|
| noi | abbiamo ossidato |
🔊
|
| voi | avete ossidato |
🔊
|
| loro | hanno ossidato |
🔊
|
|
Tempo composto
ossidare trapassato prossimo |
||
| io | avevo ossidato |
🔊
|
| tu | avevi ossidato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva ossidato |
🔊
|
| noi | avevamo ossidato |
🔊
|
| voi | avevate ossidato |
🔊
|
| loro | avevano ossidato |
🔊
|
|
Tempo composto
ossidare trapassato remoto |
||
| io | ebbi ossidato |
🔊
|
| tu | avesti ossidato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe ossidato |
🔊
|
| noi | avemmo ossidato |
🔊
|
| voi | aveste ossidato |
🔊
|
| loro | ebbero ossidato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo ossidare. Mode subjuntiu del verb ossidare
|
Tempo semplice
ossidare congiuntivo presente |
||
| io | ossidi |
🔊
|
| tu | ossidi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ossidi |
🔊
|
| noi | ossidiamo |
🔊
|
| voi | ossidiate |
🔊
|
| loro | ossidino |
🔊
|
|
Tempo semplice
ossidare congiuntivo imperfetto |
||
| io | ossidassi |
🔊
|
| tu | ossidassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ossidasse |
🔊
|
| noi | ossidassimo |
🔊
|
| voi | ossidaste |
🔊
|
| loro | ossidassero |
🔊
|
|
Tempo composto
ossidare congiuntivo passato |
||
| io | abbia ossidato |
🔊
|
| tu | abbia ossidato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia ossidato |
🔊
|
| noi | abbiamo ossidato |
🔊
|
| voi | abbiate ossidato |
🔊
|
| loro | abbiano ossidato |
🔊
|
|
Tempo composto
ossidare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi ossidato |
🔊
|
| tu | avessi ossidato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse ossidato |
🔊
|
| noi | avessimo ossidato |
🔊
|
| voi | aveste ossidato |
🔊
|
| loro | avessero ossidato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale ossidare. Mode condicional del verb ossidare
|
Tempo semplice
ossidare condizionale presente |
||
| io | ossiderei |
🔊
|
| tu | ossideresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ossiderebbe |
🔊
|
| noi | ossideremmo |
🔊
|
| voi | ossidereste |
🔊
|
| loro | ossiderebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
ossidare condizionale passato |
||
| io | avrei ossidato |
🔊
|
| tu | avresti ossidato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe ossidato |
🔊
|
| noi | avremmo ossidato |
🔊
|
| voi | avreste ossidato |
🔊
|
| loro | avrebbero ossidato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo ossidare. Mode imperatiu del verb ossidare
ossidare imperativo |
||
| tu | ossida |
🔊
|
| noi | ossidiamo |
🔊
|
| voi | ossidate |
🔊
|
ossidare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | ossidi |
🔊
|
| Che lui/lei | ossidi |
🔊
|
| Che loro | ossidino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!