🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha osato dire la verità in faccia a tutti. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
    osare :
    o||re : (accento grave)

    indicativo osare. Mode indicatiu del verb osare


    Tempo semplice

    osare presente

    io oso
    🔊
    tu osi
    🔊
    lui/lei/Lei osa
    🔊
    noi osiamo
    🔊
    voi osate
    🔊
    loro osano
    🔊
    Tempo semplice

    osare imperfetto

    io osavo
    🔊
    tu osavi
    🔊
    lui/lei/Lei osava
    🔊
    noi osavamo
    🔊
    voi osavate
    🔊
    loro osavano
    🔊

    Tempo semplice

    osare futuro semplice

    io oserò
    🔊
    tu oserai
    🔊
    lui/lei/Lei oserà
    🔊
    noi oseremo
    🔊
    voi oserete
    🔊
    loro oseranno
    🔊
    Tempo semplice

    osare passato remoto

    io osai
    🔊
    tu osasti
    🔊
    lui/lei/Lei osò
    🔊
    noi osammo
    🔊
    voi osaste
    🔊
    loro osarono
    🔊

    Tempo composto

    osare futuro anteriore

    io avrò osato
    🔊
    tu avrai osato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà osato
    🔊
    noi avremo osato
    🔊
    voi avrete osato
    🔊
    loro avranno osato
    🔊
    Tempo composto

    osare passato prossimo

    io ho osato
    🔊
    tu hai osato
    🔊
    lui/lei/Lei ha osato
    🔊
    noi abbiamo osato
    🔊
    voi avete osato
    🔊
    loro hanno osato
    🔊

    Tempo composto

    osare trapassato prossimo

    io avevo osato
    🔊
    tu avevi osato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva osato
    🔊
    noi avevamo osato
    🔊
    voi avevate osato
    🔊
    loro avevano osato
    🔊
    Tempo composto

    osare trapassato remoto

    io ebbi osato
    🔊
    tu avesti osato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe osato
    🔊
    noi avemmo osato
    🔊
    voi aveste osato
    🔊
    loro ebbero osato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo osare. Mode subjuntiu del verb osare


    Tempo semplice

    osare congiuntivo presente

    io osi
    🔊
    tu osi
    🔊
    lui/lei/Lei osi
    🔊
    noi osiamo
    🔊
    voi osiate
    🔊
    loro osino
    🔊
    Tempo semplice

    osare congiuntivo imperfetto

    io osassi
    🔊
    tu osassi
    🔊
    lui/lei/Lei osasse
    🔊
    noi osassimo
    🔊
    voi osaste
    🔊
    loro osassero
    🔊

    Tempo composto

    osare congiuntivo passato

    io abbia osato
    🔊
    tu abbia osato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia osato
    🔊
    noi abbiamo osato
    🔊
    voi abbiate osato
    🔊
    loro abbiano osato
    🔊
    Tempo composto

    osare congiuntivo trapassato

    io avessi osato
    🔊
    tu avessi osato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse osato
    🔊
    noi avessimo osato
    🔊
    voi aveste osato
    🔊
    loro avessero osato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale osare. Mode condicional del verb osare


    Tempo semplice

    osare condizionale presente

    io oserei
    🔊
    tu oseresti
    🔊
    lui/lei/Lei oserebbe
    🔊
    noi oseremmo
    🔊
    voi osereste
    🔊
    loro oserebbero
    🔊
    Tempo composto

    osare condizionale passato

    io avrei osato
    🔊
    tu avresti osato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe osato
    🔊
    noi avremmo osato
    🔊
    voi avreste osato
    🔊
    loro avrebbero osato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo osare. Mode imperatiu del verb osare


    osare imperativo

    tu osa
    🔊
    noi osiamo
    🔊
    voi osate
    🔊

    osare congiuntivo esortativo

    Lei osi
    🔊
    Che lui/lei osi
    🔊
    Che loro osino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!