🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha orzato il tessuto. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    orzare :
    or||re : (accento grave)

    indicativo orzare. Mode indicatiu del verb orzare


    Tempo semplice

    orzare presente

    io orzo
    🔊
    tu orzi
    🔊
    lui/lei/Lei orza
    🔊
    noi orziamo
    🔊
    voi orzate
    🔊
    loro orzano
    🔊
    Tempo semplice

    orzare imperfetto

    io orzavo
    🔊
    tu orzavi
    🔊
    lui/lei/Lei orzava
    🔊
    noi orzavamo
    🔊
    voi orzavate
    🔊
    loro orzavano
    🔊

    Tempo semplice

    orzare futuro semplice

    io orzerò
    🔊
    tu orzerai
    🔊
    lui/lei/Lei orzerà
    🔊
    noi orzeremo
    🔊
    voi orzerete
    🔊
    loro orzeranno
    🔊
    Tempo semplice

    orzare passato remoto

    io orzai
    🔊
    tu orzasti
    🔊
    lui/lei/Lei orzò
    🔊
    noi orzammo
    🔊
    voi orzaste
    🔊
    loro orzarono
    🔊

    Tempo composto

    orzare futuro anteriore

    io avrò orzato
    🔊
    tu avrai orzato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà orzato
    🔊
    noi avremo orzato
    🔊
    voi avrete orzato
    🔊
    loro avranno orzato
    🔊
    Tempo composto

    orzare passato prossimo

    io ho orzato
    🔊
    tu hai orzato
    🔊
    lui/lei/Lei ha orzato
    🔊
    noi abbiamo orzato
    🔊
    voi avete orzato
    🔊
    loro hanno orzato
    🔊

    Tempo composto

    orzare trapassato prossimo

    io avevo orzato
    🔊
    tu avevi orzato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva orzato
    🔊
    noi avevamo orzato
    🔊
    voi avevate orzato
    🔊
    loro avevano orzato
    🔊
    Tempo composto

    orzare trapassato remoto

    io ebbi orzato
    🔊
    tu avesti orzato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe orzato
    🔊
    noi avemmo orzato
    🔊
    voi aveste orzato
    🔊
    loro ebbero orzato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo orzare. Mode subjuntiu del verb orzare


    Tempo semplice

    orzare congiuntivo presente

    io orzi
    🔊
    tu orzi
    🔊
    lui/lei/Lei orzi
    🔊
    noi orziamo
    🔊
    voi orziate
    🔊
    loro orzino
    🔊
    Tempo semplice

    orzare congiuntivo imperfetto

    io orzassi
    🔊
    tu orzassi
    🔊
    lui/lei/Lei orzasse
    🔊
    noi orzassimo
    🔊
    voi orzaste
    🔊
    loro orzassero
    🔊

    Tempo composto

    orzare congiuntivo passato

    io abbia orzato
    🔊
    tu abbia orzato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia orzato
    🔊
    noi abbiamo orzato
    🔊
    voi abbiate orzato
    🔊
    loro abbiano orzato
    🔊
    Tempo composto

    orzare congiuntivo trapassato

    io avessi orzato
    🔊
    tu avessi orzato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse orzato
    🔊
    noi avessimo orzato
    🔊
    voi aveste orzato
    🔊
    loro avessero orzato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale orzare. Mode condicional del verb orzare


    Tempo semplice

    orzare condizionale presente

    io orzerei
    🔊
    tu orzeresti
    🔊
    lui/lei/Lei orzerebbe
    🔊
    noi orzeremmo
    🔊
    voi orzereste
    🔊
    loro orzerebbero
    🔊
    Tempo composto

    orzare condizionale passato

    io avrei orzato
    🔊
    tu avresti orzato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe orzato
    🔊
    noi avremmo orzato
    🔊
    voi avreste orzato
    🔊
    loro avrebbero orzato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo orzare. Mode imperatiu del verb orzare


    orzare imperativo

    tu orza
    🔊
    noi orziamo
    🔊
    voi orzate
    🔊

    orzare congiuntivo esortativo

    Lei orzi
    🔊
    Che lui/lei orzi
    🔊
    Che loro orzino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!