🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha negato ogni accusa contro di lui. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    negare :
    ne||re : (accento grave)

    indicativo negare. Mode indicatiu del verb negare


    Tempo semplice

    negare presente

    io nego
    🔊
    tu neghi
    🔊
    lui/lei/Lei nega
    🔊
    noi neghiamo
    🔊
    voi negate
    🔊
    loro negano
    🔊
    Tempo semplice

    negare imperfetto

    io negavo
    🔊
    tu negavi
    🔊
    lui/lei/Lei negava
    🔊
    noi negavamo
    🔊
    voi negavate
    🔊
    loro negavano
    🔊

    Tempo semplice

    negare futuro semplice

    io negherò
    🔊
    tu negherai
    🔊
    lui/lei/Lei negherà
    🔊
    noi negheremo
    🔊
    voi negherete
    🔊
    loro negheranno
    🔊
    Tempo semplice

    negare passato remoto

    io negai
    🔊
    tu negasti
    🔊
    lui/lei/Lei negò
    🔊
    noi negammo
    🔊
    voi negaste
    🔊
    loro negarono
    🔊

    Tempo composto

    negare futuro anteriore

    io avrò negato
    🔊
    tu avrai negato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà negato
    🔊
    noi avremo negato
    🔊
    voi avrete negato
    🔊
    loro avranno negato
    🔊
    Tempo composto

    negare passato prossimo

    io ho negato
    🔊
    tu hai negato
    🔊
    lui/lei/Lei ha negato
    🔊
    noi abbiamo negato
    🔊
    voi avete negato
    🔊
    loro hanno negato
    🔊

    Tempo composto

    negare trapassato prossimo

    io avevo negato
    🔊
    tu avevi negato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva negato
    🔊
    noi avevamo negato
    🔊
    voi avevate negato
    🔊
    loro avevano negato
    🔊
    Tempo composto

    negare trapassato remoto

    io ebbi negato
    🔊
    tu avesti negato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe negato
    🔊
    noi avemmo negato
    🔊
    voi aveste negato
    🔊
    loro ebbero negato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo negare. Mode subjuntiu del verb negare


    Tempo semplice

    negare congiuntivo presente

    io neghi
    🔊
    tu neghi
    🔊
    lui/lei/Lei neghi
    🔊
    noi neghiamo
    🔊
    voi neghiate
    🔊
    loro neghino
    🔊
    Tempo semplice

    negare congiuntivo imperfetto

    io negassi
    🔊
    tu negassi
    🔊
    lui/lei/Lei negasse
    🔊
    noi negassimo
    🔊
    voi negaste
    🔊
    loro negassero
    🔊

    Tempo composto

    negare congiuntivo passato

    io abbia negato
    🔊
    tu abbia negato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia negato
    🔊
    noi abbiamo negato
    🔊
    voi abbiate negato
    🔊
    loro abbiano negato
    🔊
    Tempo composto

    negare congiuntivo trapassato

    io avessi negato
    🔊
    tu avessi negato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse negato
    🔊
    noi avessimo negato
    🔊
    voi aveste negato
    🔊
    loro avessero negato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale negare. Mode condicional del verb negare


    Tempo semplice

    negare condizionale presente

    io negherei
    🔊
    tu negheresti
    🔊
    lui/lei/Lei negherebbe
    🔊
    noi negheremmo
    🔊
    voi neghereste
    🔊
    loro negherebbero
    🔊
    Tempo composto

    negare condizionale passato

    io avrei negato
    🔊
    tu avresti negato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe negato
    🔊
    noi avremmo negato
    🔊
    voi avreste negato
    🔊
    loro avrebbero negato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo negare. Mode imperatiu del verb negare


    negare imperativo

    tu nega
    🔊
    noi neghiamo
    🔊
    voi negate
    🔊

    negare congiuntivo esortativo

    Lei neghi
    🔊
    Che lui/lei neghi
    🔊
    Che loro neghino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!