🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    La situazione è mutata nel tempo. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
    mutare :
    mu||re : (accento grave)

    indicativo mutare. Mode indicatiu del verb mutare


    Tempo semplice

    mutare presente

    io muto
    🔊
    tu muti
    🔊
    lui/lei/Lei muta
    🔊
    noi mutiamo
    🔊
    voi mutate
    🔊
    loro mutano
    🔊
    Tempo semplice

    mutare imperfetto

    io mutavo
    🔊
    tu mutavi
    🔊
    lui/lei/Lei mutava
    🔊
    noi mutavamo
    🔊
    voi mutavate
    🔊
    loro mutavano
    🔊

    Tempo semplice

    mutare futuro semplice

    io muterò
    🔊
    tu muterai
    🔊
    lui/lei/Lei muterà
    🔊
    noi muteremo
    🔊
    voi muterete
    🔊
    loro muteranno
    🔊
    Tempo semplice

    mutare passato remoto

    io mutai
    🔊
    tu mutasti
    🔊
    lui/lei/Lei mutò
    🔊
    noi mutammo
    🔊
    voi mutaste
    🔊
    loro mutarono
    🔊

    Tempo composto

    mutare futuro anteriore

    io avrò mutato
    🔊
    tu avrai mutato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà mutato
    🔊
    noi avremo mutato
    🔊
    voi avrete mutato
    🔊
    loro avranno mutato
    🔊
    Tempo composto

    mutare passato prossimo

    io ho mutato
    🔊
    tu hai mutato
    🔊
    lui/lei/Lei ha mutato
    🔊
    noi abbiamo mutato
    🔊
    voi avete mutato
    🔊
    loro hanno mutato
    🔊

    Tempo composto

    mutare trapassato prossimo

    io avevo mutato
    🔊
    tu avevi mutato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva mutato
    🔊
    noi avevamo mutato
    🔊
    voi avevate mutato
    🔊
    loro avevano mutato
    🔊
    Tempo composto

    mutare trapassato remoto

    io ebbi mutato
    🔊
    tu avesti mutato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe mutato
    🔊
    noi avemmo mutato
    🔊
    voi aveste mutato
    🔊
    loro ebbero mutato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo mutare. Mode subjuntiu del verb mutare


    Tempo semplice

    mutare congiuntivo presente

    io muti
    🔊
    tu muti
    🔊
    lui/lei/Lei muti
    🔊
    noi mutiamo
    🔊
    voi mutiate
    🔊
    loro mutino
    🔊
    Tempo semplice

    mutare congiuntivo imperfetto

    io mutassi
    🔊
    tu mutassi
    🔊
    lui/lei/Lei mutasse
    🔊
    noi mutassimo
    🔊
    voi mutaste
    🔊
    loro mutassero
    🔊

    Tempo composto

    mutare congiuntivo passato

    io abbia mutato
    🔊
    tu abbia mutato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia mutato
    🔊
    noi abbiamo mutato
    🔊
    voi abbiate mutato
    🔊
    loro abbiano mutato
    🔊
    Tempo composto

    mutare congiuntivo trapassato

    io avessi mutato
    🔊
    tu avessi mutato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse mutato
    🔊
    noi avessimo mutato
    🔊
    voi aveste mutato
    🔊
    loro avessero mutato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale mutare. Mode condicional del verb mutare


    Tempo semplice

    mutare condizionale presente

    io muterei
    🔊
    tu muteresti
    🔊
    lui/lei/Lei muterebbe
    🔊
    noi muteremmo
    🔊
    voi mutereste
    🔊
    loro muterebbero
    🔊
    Tempo composto

    mutare condizionale passato

    io avrei mutato
    🔊
    tu avresti mutato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe mutato
    🔊
    noi avremmo mutato
    🔊
    voi avreste mutato
    🔊
    loro avrebbero mutato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo mutare. Mode imperatiu del verb mutare


    mutare imperativo

    tu muta
    🔊
    noi mutiamo
    🔊
    voi mutate
    🔊

    mutare congiuntivo esortativo

    Lei muti
    🔊
    Che lui/lei muti
    🔊
    Che loro mutino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!