Seleccioni el seu idioma

🔍
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha menato il cane al parco. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
    menare :
    me||re : (accento grave)

    indicativo menare. Mode indicatiu del verb menare


    Tempo semplice

    Presente menare

    io meno
    🔊
    tu meni
    🔊
    lui/lei/Lei mena
    🔊
    noi meniamo
    🔊
    voi menate
    🔊
    loro menano
    🔊
    Tempo semplice

    Imperfetto menare

    io menavo
    🔊
    tu menavi
    🔊
    lui/lei/Lei menava
    🔊
    noi menavamo
    🔊
    voi menavate
    🔊
    loro menavano
    🔊

    Tempo semplice

    Futuro semplice menare

    io menerò
    🔊
    tu menerai
    🔊
    lui/lei/Lei menerà
    🔊
    noi meneremo
    🔊
    voi menerete
    🔊
    loro meneranno
    🔊
    Tempo semplice

    Passato remoto menare

    io menai
    🔊
    tu menasti
    🔊
    lui/lei/Lei menò
    🔊
    noi menammo
    🔊
    voi menaste
    🔊
    loro menarono
    🔊

    Tempo composto

    Futuro anteriore menare

    io avrò menato
    🔊
    tu avrai menato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà menato
    🔊
    noi avremo menato
    🔊
    voi avrete menato
    🔊
    loro avranno menato
    🔊
    Tempo composto

    Passato prossimo menare

    io ho menato
    🔊
    tu hai menato
    🔊
    lui/lei/Lei ha menato
    🔊
    noi abbiamo menato
    🔊
    voi avete menato
    🔊
    loro hanno menato
    🔊

    Tempo composto

    Trapassato prossimo menare

    io avevo menato
    🔊
    tu avevi menato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva menato
    🔊
    noi avevamo menato
    🔊
    voi avevate menato
    🔊
    loro avevano menato
    🔊
    Tempo composto

    Trapassato remoto menare

    io ebbi menato
    🔊
    tu avesti menato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe menato
    🔊
    noi avemmo menato
    🔊
    voi aveste menato
    🔊
    loro ebbero menato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo menare. Mode subjuntiu del verb menare


    Tempo semplice

    Congiuntivo presente menare

    io meni
    🔊
    tu meni
    🔊
    lui/lei/Lei meni
    🔊
    noi meniamo
    🔊
    voi meniate
    🔊
    loro menino
    🔊
    Tempo semplice

    Congiuntivo imperfetto menare

    io menassi
    🔊
    tu menassi
    🔊
    lui/lei/Lei menasse
    🔊
    noi menassimo
    🔊
    voi menaste
    🔊
    loro menassero
    🔊

    Tempo composto

    Congiuntivo passato menare

    io abbia menato
    🔊
    tu abbia menato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia menato
    🔊
    noi abbiamo menato
    🔊
    voi abbiate menato
    🔊
    loro abbiano menato
    🔊
    Tempo composto

    Congiuntivo trapassato menare

    io avessi menato
    🔊
    tu avessi menato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse menato
    🔊
    noi avessimo menato
    🔊
    voi aveste menato
    🔊
    loro avessero menato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, como el present i el passat, i es essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale menare. Mode condicional del verb menare


    Tempo semplice

    Condizionale presente menare

    io menerei
    🔊
    tu meneresti
    🔊
    lui/lei/Lei menerebbe
    🔊
    noi meneremmo
    🔊
    voi menereste
    🔊
    loro menerebbero
    🔊
    Tempo composto

    Condizionale passato menare

    io avrei menato
    🔊
    tu avresti menato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe menato
    🔊
    noi avremmo menato
    🔊
    voi avreste menato
    🔊
    loro avrebbero menato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo menare. Mode imperatiu del verb menare


    Imperativo menare

    tu mena
    🔊
    noi meniamo
    🔊
    voi menate
    🔊

    Congiuntivo menare

    Lei meni
    🔊
    Che lui/lei meni
    🔊
    Che loro menino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera più suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilitzazione è fonamentale per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!