En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha massimizzato i risultati dell’esperimento. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
massimare :
mas|si|mà|re
: (accento grave)
indicativo massimare. Mode indicatiu del verb massimare
|
Tempo semplice
massimare presente |
||
| io | massimo |
🔊
|
| tu | massimi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | massima |
🔊
|
| noi | massimiamo |
🔊
|
| voi | massimate |
🔊
|
| loro | massimano |
🔊
|
|
Tempo semplice
massimare imperfetto |
||
| io | massimavo |
🔊
|
| tu | massimavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | massimava |
🔊
|
| noi | massimavamo |
🔊
|
| voi | massimavate |
🔊
|
| loro | massimavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
massimare futuro semplice |
||
| io | massimerò |
🔊
|
| tu | massimerai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | massimerà |
🔊
|
| noi | massimeremo |
🔊
|
| voi | massimerete |
🔊
|
| loro | massimeranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
massimare passato remoto |
||
| io | massimai |
🔊
|
| tu | massimasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | massimò |
🔊
|
| noi | massimammo |
🔊
|
| voi | massimaste |
🔊
|
| loro | massimarono |
🔊
|
|
Tempo composto
massimare futuro anteriore |
||
| io | avrò massimato |
🔊
|
| tu | avrai massimato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà massimato |
🔊
|
| noi | avremo massimato |
🔊
|
| voi | avrete massimato |
🔊
|
| loro | avranno massimato |
🔊
|
|
Tempo composto
massimare passato prossimo |
||
| io | ho massimato |
🔊
|
| tu | hai massimato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha massimato |
🔊
|
| noi | abbiamo massimato |
🔊
|
| voi | avete massimato |
🔊
|
| loro | hanno massimato |
🔊
|
|
Tempo composto
massimare trapassato prossimo |
||
| io | avevo massimato |
🔊
|
| tu | avevi massimato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva massimato |
🔊
|
| noi | avevamo massimato |
🔊
|
| voi | avevate massimato |
🔊
|
| loro | avevano massimato |
🔊
|
|
Tempo composto
massimare trapassato remoto |
||
| io | ebbi massimato |
🔊
|
| tu | avesti massimato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe massimato |
🔊
|
| noi | avemmo massimato |
🔊
|
| voi | aveste massimato |
🔊
|
| loro | ebbero massimato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo massimare. Mode subjuntiu del verb massimare
|
Tempo semplice
massimare congiuntivo presente |
||
| io | massimi |
🔊
|
| tu | massimi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | massimi |
🔊
|
| noi | massimiamo |
🔊
|
| voi | massimiate |
🔊
|
| loro | massimino |
🔊
|
|
Tempo semplice
massimare congiuntivo imperfetto |
||
| io | massimassi |
🔊
|
| tu | massimassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | massimasse |
🔊
|
| noi | massimassimo |
🔊
|
| voi | massimaste |
🔊
|
| loro | massimassero |
🔊
|
|
Tempo composto
massimare congiuntivo passato |
||
| io | abbia massimato |
🔊
|
| tu | abbia massimato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia massimato |
🔊
|
| noi | abbiamo massimato |
🔊
|
| voi | abbiate massimato |
🔊
|
| loro | abbiano massimato |
🔊
|
|
Tempo composto
massimare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi massimato |
🔊
|
| tu | avessi massimato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse massimato |
🔊
|
| noi | avessimo massimato |
🔊
|
| voi | aveste massimato |
🔊
|
| loro | avessero massimato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale massimare. Mode condicional del verb massimare
|
Tempo semplice
massimare condizionale presente |
||
| io | massimerei |
🔊
|
| tu | massimeresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | massimerebbe |
🔊
|
| noi | massimeremmo |
🔊
|
| voi | massimereste |
🔊
|
| loro | massimerebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
massimare condizionale passato |
||
| io | avrei massimato |
🔊
|
| tu | avresti massimato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe massimato |
🔊
|
| noi | avremmo massimato |
🔊
|
| voi | avreste massimato |
🔊
|
| loro | avrebbero massimato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo massimare. Mode imperatiu del verb massimare
massimare imperativo |
||
| tu | massima |
🔊
|
| noi | massimiamo |
🔊
|
| voi | massimate |
🔊
|
massimare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | massimi |
🔊
|
| Che lui/lei | massimi |
🔊
|
| Che loro | massimino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!