🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    È stato lodato per il suo coraggio. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
    lodare :
    lo||re : (accento grave)

    indicativo lodare. Mode indicatiu del verb lodare


    Tempo semplice

    lodare presente

    io lodo
    🔊
    tu lodi
    🔊
    lui/lei/Lei loda
    🔊
    noi lodiamo
    🔊
    voi lodate
    🔊
    loro lodano
    🔊
    Tempo semplice

    lodare imperfetto

    io lodavo
    🔊
    tu lodavi
    🔊
    lui/lei/Lei lodava
    🔊
    noi lodavamo
    🔊
    voi lodavate
    🔊
    loro lodavano
    🔊

    Tempo semplice

    lodare futuro semplice

    io loderò
    🔊
    tu loderai
    🔊
    lui/lei/Lei loderà
    🔊
    noi loderemo
    🔊
    voi loderete
    🔊
    loro loderanno
    🔊
    Tempo semplice

    lodare passato remoto

    io lodai
    🔊
    tu lodasti
    🔊
    lui/lei/Lei lodò
    🔊
    noi lodammo
    🔊
    voi lodaste
    🔊
    loro lodarono
    🔊

    Tempo composto

    lodare futuro anteriore

    io avrò lodato
    🔊
    tu avrai lodato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà lodato
    🔊
    noi avremo lodato
    🔊
    voi avrete lodato
    🔊
    loro avranno lodato
    🔊
    Tempo composto

    lodare passato prossimo

    io ho lodato
    🔊
    tu hai lodato
    🔊
    lui/lei/Lei ha lodato
    🔊
    noi abbiamo lodato
    🔊
    voi avete lodato
    🔊
    loro hanno lodato
    🔊

    Tempo composto

    lodare trapassato prossimo

    io avevo lodato
    🔊
    tu avevi lodato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva lodato
    🔊
    noi avevamo lodato
    🔊
    voi avevate lodato
    🔊
    loro avevano lodato
    🔊
    Tempo composto

    lodare trapassato remoto

    io ebbi lodato
    🔊
    tu avesti lodato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe lodato
    🔊
    noi avemmo lodato
    🔊
    voi aveste lodato
    🔊
    loro ebbero lodato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo lodare. Mode subjuntiu del verb lodare


    Tempo semplice

    lodare congiuntivo presente

    io lodi
    🔊
    tu lodi
    🔊
    lui/lei/Lei lodi
    🔊
    noi lodiamo
    🔊
    voi lodiate
    🔊
    loro lodino
    🔊
    Tempo semplice

    lodare congiuntivo imperfetto

    io lodassi
    🔊
    tu lodassi
    🔊
    lui/lei/Lei lodasse
    🔊
    noi lodassimo
    🔊
    voi lodaste
    🔊
    loro lodassero
    🔊

    Tempo composto

    lodare congiuntivo passato

    io abbia lodato
    🔊
    tu abbia lodato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia lodato
    🔊
    noi abbiamo lodato
    🔊
    voi abbiate lodato
    🔊
    loro abbiano lodato
    🔊
    Tempo composto

    lodare congiuntivo trapassato

    io avessi lodato
    🔊
    tu avessi lodato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse lodato
    🔊
    noi avessimo lodato
    🔊
    voi aveste lodato
    🔊
    loro avessero lodato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale lodare. Mode condicional del verb lodare


    Tempo semplice

    lodare condizionale presente

    io loderei
    🔊
    tu loderesti
    🔊
    lui/lei/Lei loderebbe
    🔊
    noi loderemmo
    🔊
    voi lodereste
    🔊
    loro loderebbero
    🔊
    Tempo composto

    lodare condizionale passato

    io avrei lodato
    🔊
    tu avresti lodato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe lodato
    🔊
    noi avremmo lodato
    🔊
    voi avreste lodato
    🔊
    loro avrebbero lodato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo lodare. Mode imperatiu del verb lodare


    lodare imperativo

    tu loda
    🔊
    noi lodiamo
    🔊
    voi lodate
    🔊

    lodare congiuntivo esortativo

    Lei lodi
    🔊
    Che lui/lei lodi
    🔊
    Che loro lodino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!