🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha limato le unghie con cura. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
    limare :
    li||re : (accento grave)

    indicativo limare. Mode indicatiu del verb limare


    Tempo semplice

    limare presente

    io limo
    🔊
    tu limi
    🔊
    lui/lei/Lei lima
    🔊
    noi limiamo
    🔊
    voi limate
    🔊
    loro limano
    🔊
    Tempo semplice

    limare imperfetto

    io limavo
    🔊
    tu limavi
    🔊
    lui/lei/Lei limava
    🔊
    noi limavamo
    🔊
    voi limavate
    🔊
    loro limavano
    🔊

    Tempo semplice

    limare futuro semplice

    io limerò
    🔊
    tu limerai
    🔊
    lui/lei/Lei limerà
    🔊
    noi limeremo
    🔊
    voi limerete
    🔊
    loro limeranno
    🔊
    Tempo semplice

    limare passato remoto

    io limai
    🔊
    tu limasti
    🔊
    lui/lei/Lei limò
    🔊
    noi limammo
    🔊
    voi limaste
    🔊
    loro limarono
    🔊

    Tempo composto

    limare futuro anteriore

    io avrò limato
    🔊
    tu avrai limato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà limato
    🔊
    noi avremo limato
    🔊
    voi avrete limato
    🔊
    loro avranno limato
    🔊
    Tempo composto

    limare passato prossimo

    io ho limato
    🔊
    tu hai limato
    🔊
    lui/lei/Lei ha limato
    🔊
    noi abbiamo limato
    🔊
    voi avete limato
    🔊
    loro hanno limato
    🔊

    Tempo composto

    limare trapassato prossimo

    io avevo limato
    🔊
    tu avevi limato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva limato
    🔊
    noi avevamo limato
    🔊
    voi avevate limato
    🔊
    loro avevano limato
    🔊
    Tempo composto

    limare trapassato remoto

    io ebbi limato
    🔊
    tu avesti limato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe limato
    🔊
    noi avemmo limato
    🔊
    voi aveste limato
    🔊
    loro ebbero limato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo limare. Mode subjuntiu del verb limare


    Tempo semplice

    limare congiuntivo presente

    io limi
    🔊
    tu limi
    🔊
    lui/lei/Lei limi
    🔊
    noi limiamo
    🔊
    voi limiate
    🔊
    loro limino
    🔊
    Tempo semplice

    limare congiuntivo imperfetto

    io limassi
    🔊
    tu limassi
    🔊
    lui/lei/Lei limasse
    🔊
    noi limassimo
    🔊
    voi limaste
    🔊
    loro limassero
    🔊

    Tempo composto

    limare congiuntivo passato

    io abbia limato
    🔊
    tu abbia limato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia limato
    🔊
    noi abbiamo limato
    🔊
    voi abbiate limato
    🔊
    loro abbiano limato
    🔊
    Tempo composto

    limare congiuntivo trapassato

    io avessi limato
    🔊
    tu avessi limato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse limato
    🔊
    noi avessimo limato
    🔊
    voi aveste limato
    🔊
    loro avessero limato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale limare. Mode condicional del verb limare


    Tempo semplice

    limare condizionale presente

    io limerei
    🔊
    tu limeresti
    🔊
    lui/lei/Lei limerebbe
    🔊
    noi limeremmo
    🔊
    voi limereste
    🔊
    loro limerebbero
    🔊
    Tempo composto

    limare condizionale passato

    io avrei limato
    🔊
    tu avresti limato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe limato
    🔊
    noi avremmo limato
    🔊
    voi avreste limato
    🔊
    loro avrebbero limato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo limare. Mode imperatiu del verb limare


    limare imperativo

    tu lima
    🔊
    noi limiamo
    🔊
    voi limate
    🔊

    limare congiuntivo esortativo

    Lei limi
    🔊
    Che lui/lei limi
    🔊
    Che loro limino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!