En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Hanno irretito il giovane con false promesse. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
irretire :
ir|re|tì|re
: (accento grave)
indicativo irretire. Mode indicatiu del verb irretire
|
Tempo semplice
irretire presente |
||
| io | irretisco |
🔊
|
| tu | irretisci |
🔊
|
| lui/lei/Lei | irretisce |
🔊
|
| noi | irretiamo |
🔊
|
| voi | irretite |
🔊
|
| loro | irretiscono |
🔊
|
|
Tempo semplice
irretire imperfetto |
||
| io | irretivo |
🔊
|
| tu | irretivi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | irretiva |
🔊
|
| noi | irretivamo |
🔊
|
| voi | irretivate |
🔊
|
| loro | irretivano |
🔊
|
|
Tempo semplice
irretire futuro semplice |
||
| io | irretirò |
🔊
|
| tu | irretirai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | irretirà |
🔊
|
| noi | irretiremo |
🔊
|
| voi | irretirete |
🔊
|
| loro | irretiranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
irretire passato remoto |
||
| io | irretii |
🔊
|
| tu | irretisti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | irretì |
🔊
|
| noi | irretimmo |
🔊
|
| voi | irretiste |
🔊
|
| loro | irretirono |
🔊
|
|
Tempo composto
irretire futuro anteriore |
||
| io | avrò irretito |
🔊
|
| tu | avrai irretito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà irretito |
🔊
|
| noi | avremo irretito |
🔊
|
| voi | avrete irretito |
🔊
|
| loro | avranno irretito |
🔊
|
|
Tempo composto
irretire passato prossimo |
||
| io | ho irretito |
🔊
|
| tu | hai irretito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha irretito |
🔊
|
| noi | abbiamo irretito |
🔊
|
| voi | avete irretito |
🔊
|
| loro | hanno irretito |
🔊
|
|
Tempo composto
irretire trapassato prossimo |
||
| io | avevo irretito |
🔊
|
| tu | avevi irretito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva irretito |
🔊
|
| noi | avevamo irretito |
🔊
|
| voi | avevate irretito |
🔊
|
| loro | avevano irretito |
🔊
|
|
Tempo composto
irretire trapassato remoto |
||
| io | ebbi irretito |
🔊
|
| tu | avesti irretito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe irretito |
🔊
|
| noi | avemmo irretito |
🔊
|
| voi | aveste irretito |
🔊
|
| loro | ebbero irretito |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo irretire. Mode subjuntiu del verb irretire
|
Tempo semplice
irretire congiuntivo presente |
||
| io | irretisca |
🔊
|
| tu | irretisca |
🔊
|
| lui/lei/Lei | irretisca |
🔊
|
| noi | irretiamo |
🔊
|
| voi | irretiate |
🔊
|
| loro | irretiscano |
🔊
|
|
Tempo semplice
irretire congiuntivo imperfetto |
||
| io | irretissi |
🔊
|
| tu | irretissi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | irretisse |
🔊
|
| noi | irretissimo |
🔊
|
| voi | irretiste |
🔊
|
| loro | irretissero |
🔊
|
|
Tempo composto
irretire congiuntivo passato |
||
| io | abbia irretito |
🔊
|
| tu | abbia irretito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia irretito |
🔊
|
| noi | abbiamo irretito |
🔊
|
| voi | abbiate irretito |
🔊
|
| loro | abbiano irretito |
🔊
|
|
Tempo composto
irretire congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi irretito |
🔊
|
| tu | avessi irretito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse irretito |
🔊
|
| noi | avessimo irretito |
🔊
|
| voi | aveste irretito |
🔊
|
| loro | avessero irretito |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale irretire. Mode condicional del verb irretire
|
Tempo semplice
irretire condizionale presente |
||
| io | irretirei |
🔊
|
| tu | irretiresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | irretirebbe |
🔊
|
| noi | irretiremmo |
🔊
|
| voi | irretireste |
🔊
|
| loro | irreterebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
irretire condizionale passato |
||
| io | avrei irretito |
🔊
|
| tu | avresti irretito |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe irretito |
🔊
|
| noi | avremmo irretito |
🔊
|
| voi | avreste irretito |
🔊
|
| loro | avrebbero irretito |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo irretire. Mode imperatiu del verb irretire
irretire imperativo |
||
| tu | irreti |
🔊
|
| noi | irretiamo |
🔊
|
| voi | irretite |
🔊
|
irretire congiuntivo esortativo |
||
| Lei | irretisca |
🔊
|
| Che lui/lei | irretisca |
🔊
|
| Che loro | irretiscano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!