🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Il disinteresse ha invigliacchito il gruppo. (Umberto Eco, Il nome della rosa)
    invigliacchire :
    in|vi|gliac|chì|re : (accento grave)

    indicativo invigliacchire. Mode indicatiu del verb invigliacchire


    Tempo semplice

    invigliacchire presente

    io invigliacchisco
    🔊
    tu invigliacchisci
    🔊
    lui/lei/Lei invigliacchisce
    🔊
    noi invigliacchiamo
    🔊
    voi invigliacchite
    🔊
    loro invigliacchiscono
    🔊
    Tempo semplice

    invigliacchire imperfetto

    io invigliacchivo
    🔊
    tu invigliacchivi
    🔊
    lui/lei/Lei invigliacchiva
    🔊
    noi invigliacchivamo
    🔊
    voi invigliacchivate
    🔊
    loro invigliacchivano
    🔊

    Tempo semplice

    invigliacchire futuro semplice

    io invigliacchirò
    🔊
    tu invigliacchirai
    🔊
    lui/lei/Lei invigliacchirà
    🔊
    noi invigliacchiremo
    🔊
    voi invigliacchirete
    🔊
    loro invigliacchiranno
    🔊
    Tempo semplice

    invigliacchire passato remoto

    io invigliacchii
    🔊
    tu invigliacchisti
    🔊
    lui/lei/Lei invigliacchì
    🔊
    noi invigliacchimmo
    🔊
    voi invigliacchiste
    🔊
    loro invigliacchirono
    🔊

    Tempo composto

    invigliacchire futuro anteriore

    io avrò invigliacchito
    🔊
    tu avrai invigliacchito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà invigliacchito
    🔊
    noi avremo invigliacchito
    🔊
    voi avrete invigliacchito
    🔊
    loro avranno invigliacchito
    🔊
    Tempo composto

    invigliacchire passato prossimo

    io ho invigliacchito
    🔊
    tu hai invigliacchito
    🔊
    lui/lei/Lei ha invigliacchito
    🔊
    noi abbiamo invigliacchito
    🔊
    voi avete invigliacchito
    🔊
    loro hanno invigliacchito
    🔊

    Tempo composto

    invigliacchire trapassato prossimo

    io avevo invigliacchito
    🔊
    tu avevi invigliacchito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva invigliacchito
    🔊
    noi avevamo invigliacchito
    🔊
    voi avevate invigliacchito
    🔊
    loro avevano invigliacchito
    🔊
    Tempo composto

    invigliacchire trapassato remoto

    io ebbi invigliacchito
    🔊
    tu avesti invigliacchito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe invigliacchito
    🔊
    noi avemmo invigliacchito
    🔊
    voi aveste invigliacchito
    🔊
    loro ebbero invigliacchito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo invigliacchire. Mode subjuntiu del verb invigliacchire


    Tempo semplice

    invigliacchire congiuntivo presente

    io invigliacchisca
    🔊
    tu invigliacchisca
    🔊
    lui/lei/Lei invigliacchisca
    🔊
    noi invigliacchiamo
    🔊
    voi invigliacchiate
    🔊
    loro invigliacchiscano
    🔊
    Tempo semplice

    invigliacchire congiuntivo imperfetto

    io invigliacchissi
    🔊
    tu invigliacchissi
    🔊
    lui/lei/Lei invigliacchisse
    🔊
    noi invigliacchissimo
    🔊
    voi invigliacchiste
    🔊
    loro invigliacchissero
    🔊

    Tempo composto

    invigliacchire congiuntivo passato

    io abbia invigliacchito
    🔊
    tu abbia invigliacchito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia invigliacchito
    🔊
    noi abbiamo invigliacchito
    🔊
    voi abbiate invigliacchito
    🔊
    loro abbiano invigliacchito
    🔊
    Tempo composto

    invigliacchire congiuntivo trapassato

    io avessi invigliacchito
    🔊
    tu avessi invigliacchito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse invigliacchito
    🔊
    noi avessimo invigliacchito
    🔊
    voi aveste invigliacchito
    🔊
    loro avessero invigliacchito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale invigliacchire. Mode condicional del verb invigliacchire


    Tempo semplice

    invigliacchire condizionale presente

    io invigliacchirei
    🔊
    tu invigliacchiresti
    🔊
    lui/lei/Lei invigliacchirebbe
    🔊
    noi invigliacchiremmo
    🔊
    voi invigliacchireste
    🔊
    loro invigliaccherebbero
    🔊
    Tempo composto

    invigliacchire condizionale passato

    io avrei invigliacchito
    🔊
    tu avresti invigliacchito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe invigliacchito
    🔊
    noi avremmo invigliacchito
    🔊
    voi avreste invigliacchito
    🔊
    loro avrebbero invigliacchito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo invigliacchire. Mode imperatiu del verb invigliacchire


    invigliacchire imperativo

    tu invigliacchi
    🔊
    noi invigliacchiamo
    🔊
    voi invigliacchite
    🔊

    invigliacchire congiuntivo esortativo

    Lei invigliacchisca
    🔊
    Che lui/lei invigliacchisca
    🔊
    Che loro invigliacchiscano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!