En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha ingoiato il boccone troppo in fretta. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
ingoiare :
in|go|ià|re
: (accento grave)
indicativo ingoiare. Mode indicatiu del verb ingoiare
|
Tempo semplice
ingoiare presente |
||
| io | ingoio |
🔊
|
| tu | ingoi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ingoia |
🔊
|
| noi | ingoiamo |
🔊
|
| voi | ingoiate |
🔊
|
| loro | ingoiano |
🔊
|
|
Tempo semplice
ingoiare imperfetto |
||
| io | ingoiavo |
🔊
|
| tu | ingoiavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ingoiava |
🔊
|
| noi | ingoiavamo |
🔊
|
| voi | ingoiavate |
🔊
|
| loro | ingoiavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
ingoiare futuro semplice |
||
| io | ingoierò |
🔊
|
| tu | ingoierai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ingoierà |
🔊
|
| noi | ingoieremo |
🔊
|
| voi | ingoierete |
🔊
|
| loro | ingoieranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
ingoiare passato remoto |
||
| io | ingoiai |
🔊
|
| tu | ingoiasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ingoiò |
🔊
|
| noi | ingoiammo |
🔊
|
| voi | ingoiaste |
🔊
|
| loro | ingoiarono |
🔊
|
|
Tempo composto
ingoiare futuro anteriore |
||
| io | avrò ingoiato |
🔊
|
| tu | avrai ingoiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà ingoiato |
🔊
|
| noi | avremo ingoiato |
🔊
|
| voi | avrete ingoiato |
🔊
|
| loro | avranno ingoiato |
🔊
|
|
Tempo composto
ingoiare passato prossimo |
||
| io | ho ingoiato |
🔊
|
| tu | hai ingoiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha ingoiato |
🔊
|
| noi | abbiamo ingoiato |
🔊
|
| voi | avete ingoiato |
🔊
|
| loro | hanno ingoiato |
🔊
|
|
Tempo composto
ingoiare trapassato prossimo |
||
| io | avevo ingoiato |
🔊
|
| tu | avevi ingoiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva ingoiato |
🔊
|
| noi | avevamo ingoiato |
🔊
|
| voi | avevate ingoiato |
🔊
|
| loro | avevano ingoiato |
🔊
|
|
Tempo composto
ingoiare trapassato remoto |
||
| io | ebbi ingoiato |
🔊
|
| tu | avesti ingoiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe ingoiato |
🔊
|
| noi | avemmo ingoiato |
🔊
|
| voi | aveste ingoiato |
🔊
|
| loro | ebbero ingoiato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo ingoiare. Mode subjuntiu del verb ingoiare
|
Tempo semplice
ingoiare congiuntivo presente |
||
| io | ingoi |
🔊
|
| tu | ingoi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ingoi |
🔊
|
| noi | ingoiamo |
🔊
|
| voi | ingoiate |
🔊
|
| loro | ingoino |
🔊
|
|
Tempo semplice
ingoiare congiuntivo imperfetto |
||
| io | ingoiassi |
🔊
|
| tu | ingoiassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ingoiasse |
🔊
|
| noi | ingoiassimo |
🔊
|
| voi | ingoiaste |
🔊
|
| loro | ingoiassero |
🔊
|
|
Tempo composto
ingoiare congiuntivo passato |
||
| io | abbia ingoiato |
🔊
|
| tu | abbia ingoiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia ingoiato |
🔊
|
| noi | abbiamo ingoiato |
🔊
|
| voi | abbiate ingoiato |
🔊
|
| loro | abbiano ingoiato |
🔊
|
|
Tempo composto
ingoiare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi ingoiato |
🔊
|
| tu | avessi ingoiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse ingoiato |
🔊
|
| noi | avessimo ingoiato |
🔊
|
| voi | aveste ingoiato |
🔊
|
| loro | avessero ingoiato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale ingoiare. Mode condicional del verb ingoiare
|
Tempo semplice
ingoiare condizionale presente |
||
| io | ingoierei |
🔊
|
| tu | ingoieresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ingoierebbe |
🔊
|
| noi | ingoieremmo |
🔊
|
| voi | ingoiereste |
🔊
|
| loro | ingoierebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
ingoiare condizionale passato |
||
| io | avrei ingoiato |
🔊
|
| tu | avresti ingoiato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe ingoiato |
🔊
|
| noi | avremmo ingoiato |
🔊
|
| voi | avreste ingoiato |
🔊
|
| loro | avrebbero ingoiato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo ingoiare. Mode imperatiu del verb ingoiare
ingoiare imperativo |
||
| tu | ingoia |
🔊
|
| noi | ingoiamo |
🔊
|
| voi | ingoiate |
🔊
|
ingoiare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | ingoi |
🔊
|
| Che lui/lei | ingoi |
🔊
|
| Che loro | ingoino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!