🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    L’acqua ha ingaglioffito l’argilla. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
    ingaglioffire :
    in|ga|gliof||re : (accento grave)

    indicativo ingaglioffire. Mode indicatiu del verb ingaglioffire


    Tempo semplice

    ingaglioffire presente

    io ingaglioffisco
    🔊
    tu ingaglioffisci
    🔊
    lui/lei/Lei ingaglioffisce
    🔊
    noi ingaglioffiamo
    🔊
    voi ingaglioffite
    🔊
    loro ingaglioffiscono
    🔊
    Tempo semplice

    ingaglioffire imperfetto

    io ingaglioffivo
    🔊
    tu ingaglioffivi
    🔊
    lui/lei/Lei ingaglioffiva
    🔊
    noi ingaglioffivamo
    🔊
    voi ingaglioffivate
    🔊
    loro ingaglioffivano
    🔊

    Tempo semplice

    ingaglioffire futuro semplice

    io ingaglioffirò
    🔊
    tu ingaglioffirai
    🔊
    lui/lei/Lei ingaglioffirà
    🔊
    noi ingaglioffiremo
    🔊
    voi ingaglioffirete
    🔊
    loro ingaglioffiranno
    🔊
    Tempo semplice

    ingaglioffire passato remoto

    io ingaglioffii
    🔊
    tu ingaglioffisti
    🔊
    lui/lei/Lei ingaglioffì
    🔊
    noi ingaglioffimmo
    🔊
    voi ingaglioffiste
    🔊
    loro ingaglioffirono
    🔊

    Tempo composto

    ingaglioffire futuro anteriore

    io avrò ingaglioffito
    🔊
    tu avrai ingaglioffito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà ingaglioffito
    🔊
    noi avremo ingaglioffito
    🔊
    voi avrete ingaglioffito
    🔊
    loro avranno ingaglioffito
    🔊
    Tempo composto

    ingaglioffire passato prossimo

    io ho ingaglioffito
    🔊
    tu hai ingaglioffito
    🔊
    lui/lei/Lei ha ingaglioffito
    🔊
    noi abbiamo ingaglioffito
    🔊
    voi avete ingaglioffito
    🔊
    loro hanno ingaglioffito
    🔊

    Tempo composto

    ingaglioffire trapassato prossimo

    io avevo ingaglioffito
    🔊
    tu avevi ingaglioffito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva ingaglioffito
    🔊
    noi avevamo ingaglioffito
    🔊
    voi avevate ingaglioffito
    🔊
    loro avevano ingaglioffito
    🔊
    Tempo composto

    ingaglioffire trapassato remoto

    io ebbi ingaglioffito
    🔊
    tu avesti ingaglioffito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe ingaglioffito
    🔊
    noi avemmo ingaglioffito
    🔊
    voi aveste ingaglioffito
    🔊
    loro ebbero ingaglioffito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo ingaglioffire. Mode subjuntiu del verb ingaglioffire


    Tempo semplice

    ingaglioffire congiuntivo presente

    io ingaglioffisca
    🔊
    tu ingaglioffisca
    🔊
    lui/lei/Lei ingaglioffisca
    🔊
    noi ingaglioffiamo
    🔊
    voi ingaglioffiate
    🔊
    loro ingaglioffiscano
    🔊
    Tempo semplice

    ingaglioffire congiuntivo imperfetto

    io ingaglioffissi
    🔊
    tu ingaglioffissi
    🔊
    lui/lei/Lei ingaglioffisse
    🔊
    noi ingaglioffissimo
    🔊
    voi ingaglioffiste
    🔊
    loro ingaglioffissero
    🔊

    Tempo composto

    ingaglioffire congiuntivo passato

    io abbia ingaglioffito
    🔊
    tu abbia ingaglioffito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia ingaglioffito
    🔊
    noi abbiamo ingaglioffito
    🔊
    voi abbiate ingaglioffito
    🔊
    loro abbiano ingaglioffito
    🔊
    Tempo composto

    ingaglioffire congiuntivo trapassato

    io avessi ingaglioffito
    🔊
    tu avessi ingaglioffito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse ingaglioffito
    🔊
    noi avessimo ingaglioffito
    🔊
    voi aveste ingaglioffito
    🔊
    loro avessero ingaglioffito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale ingaglioffire. Mode condicional del verb ingaglioffire


    Tempo semplice

    ingaglioffire condizionale presente

    io ingaglioffirei
    🔊
    tu ingaglioffiresti
    🔊
    lui/lei/Lei ingaglioffirebbe
    🔊
    noi ingaglioffiremmo
    🔊
    voi ingaglioffireste
    🔊
    loro ingagliofferebbero
    🔊
    Tempo composto

    ingaglioffire condizionale passato

    io avrei ingaglioffito
    🔊
    tu avresti ingaglioffito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe ingaglioffito
    🔊
    noi avremmo ingaglioffito
    🔊
    voi avreste ingaglioffito
    🔊
    loro avrebbero ingaglioffito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo ingaglioffire. Mode imperatiu del verb ingaglioffire


    ingaglioffire imperativo

    tu ingaglioffi
    🔊
    noi ingaglioffiamo
    🔊
    voi ingaglioffite
    🔊

    ingaglioffire congiuntivo esortativo

    Lei ingaglioffisca
    🔊
    Che lui/lei ingaglioffisca
    🔊
    Che loro ingaglioffiscano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!