Deprecated: str_replace(): Passing null to parameter #2 ($replace) of type array|string is deprecated in /var/www/html/joomla/plugins/system/verbi/verbi.php on line 2891
Conjugació de infiscalire. Totes les formes del verb infiscalire.
🔍
    sense 2v
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    La pasta è infiscalita dopo essere stata lasciata a riposo troppo a lungo. (Alessandro Manzoni, I promessi sposi)
    infiscalire :
    in|fi|sca||re : (accento grave)

    indicativo infiscalire. Mode indicatiu del verb infiscalire


    Tempo semplice

    Presente infiscalire

    io infiscalisco
    🔊
    tu infiscalisci
    🔊
    lui/lei/Lei infiscalisce
    🔊
    noi infiscaliamo
    🔊
    voi infiscalite
    🔊
    loro infiscaliscono
    🔊
    Tempo semplice

    Imperfetto infiscalire

    io infiscalivo
    🔊
    tu infiscalivi
    🔊
    lui/lei/Lei infiscaliva
    🔊
    noi infiscalivamo
    🔊
    voi infiscalivate
    🔊
    loro infiscalivano
    🔊

    Tempo semplice

    Futuro semplice infiscalire

    io infiscalirò
    🔊
    tu infiscalirai
    🔊
    lui/lei/Lei infiscalirà
    🔊
    noi infiscaliremo
    🔊
    voi infiscalirete
    🔊
    loro infiscaliranno
    🔊
    Tempo semplice

    Passato remoto infiscalire

    io infiscalii
    🔊
    tu infiscalisti
    🔊
    lui/lei/Lei infiscalì
    🔊
    noi infiscalimmo
    🔊
    voi infiscaliste
    🔊
    loro infiscalirono
    🔊

    Tempo composto

    Futuro anteriore infiscalire

    io avrò infiscalito
    🔊
    tu avrai infiscalito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà infiscalito
    🔊
    noi avremo infiscalito
    🔊
    voi avrete infiscalito
    🔊
    loro avranno infiscalito
    🔊
    Tempo composto

    Passato prossimo infiscalire

    io ho infiscalito
    🔊
    tu hai infiscalito
    🔊
    lui/lei/Lei ha infiscalito
    🔊
    noi abbiamo infiscalito
    🔊
    voi avete infiscalito
    🔊
    loro hanno infiscalito
    🔊

    Tempo composto

    Trapassato prossimo infiscalire

    io avevo infiscalito
    🔊
    tu avevi infiscalito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva infiscalito
    🔊
    noi avevamo infiscalito
    🔊
    voi avevate infiscalito
    🔊
    loro avevano infiscalito
    🔊
    Tempo composto

    Trapassato remoto infiscalire

    io ebbi infiscalito
    🔊
    tu avesti infiscalito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe infiscalito
    🔊
    noi avemmo infiscalito
    🔊
    voi aveste infiscalito
    🔊
    loro ebbero infiscalito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo infiscalire. Mode subjuntiu del verb infiscalire


    Tempo semplice

    Congiuntivo presente infiscalire

    io infiscalisca
    🔊
    tu infiscalisca
    🔊
    lui/lei/Lei infiscalisca
    🔊
    noi infiscaliamo
    🔊
    voi infiscaliate
    🔊
    loro infiscaliscano
    🔊
    Tempo semplice

    Congiuntivo imperfetto infiscalire

    io infiscalissi
    🔊
    tu infiscalissi
    🔊
    lui/lei/Lei infiscalisse
    🔊
    noi infiscalissimo
    🔊
    voi infiscaliste
    🔊
    loro infiscalissero
    🔊

    Tempo composto

    Congiuntivo passato infiscalire

    io abbia infiscalito
    🔊
    tu abbia infiscalito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia infiscalito
    🔊
    noi abbiamo infiscalito
    🔊
    voi abbiate infiscalito
    🔊
    loro abbiano infiscalito
    🔊
    Tempo composto

    Congiuntivo trapassato infiscalire

    io avessi infiscalito
    🔊
    tu avessi infiscalito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse infiscalito
    🔊
    noi avessimo infiscalito
    🔊
    voi aveste infiscalito
    🔊
    loro avessero infiscalito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale infiscalire. Mode condicional del verb infiscalire


    Tempo semplice

    Condizionale presente infiscalire

    io infiscalirei
    🔊
    tu infiscaliresti
    🔊
    lui/lei/Lei infiscalirebbe
    🔊
    noi infiscaliremmo
    🔊
    voi infiscalireste
    🔊
    loro infiscalerebbero
    🔊
    Tempo composto

    Condizionale passato infiscalire

    io avrei infiscalito
    🔊
    tu avresti infiscalito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe infiscalito
    🔊
    noi avremmo infiscalito
    🔊
    voi avreste infiscalito
    🔊
    loro avrebbero infiscalito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo infiscalire. Mode imperatiu del verb infiscalire


    Imperativo infiscalire

    tu infiscalisci
    🔊
    noi infiscaliamo
    🔊
    voi infiscalite
    🔊

    Congiuntivo infiscalire

    Lei infiscalisca
    🔊
    Che lui/lei infiscalisca
    🔊
    Che loro infiscaliscano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!