🔍
    sense 1v
    sense 2v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    La storia ha infanatichito i bambini. (Alessandro Manzoni, I Promessi Sposi)
    infanatichire :
    in|fa|na|ti|chì|re : (accento grave)

    indicativo infanatichire. Mode indicatiu del verb infanatichire


    Tempo semplice

    infanatichire presente

    io infanatichisco
    🔊
    tu infanatichisci
    🔊
    lui/lei/Lei infanatichisce
    🔊
    noi infanatichiamo
    🔊
    voi infanatichite
    🔊
    loro infanatichiscono
    🔊
    Tempo semplice

    infanatichire imperfetto

    io infanatichivo
    🔊
    tu infanatichivi
    🔊
    lui/lei/Lei infanatichiva
    🔊
    noi infanatichivamo
    🔊
    voi infanatichivate
    🔊
    loro infanatichivano
    🔊

    Tempo semplice

    infanatichire futuro semplice

    io infanatichirò
    🔊
    tu infanatichirai
    🔊
    lui/lei/Lei infanatichirà
    🔊
    noi infanatichiremo
    🔊
    voi infanatichirete
    🔊
    loro infanatichiranno
    🔊
    Tempo semplice

    infanatichire passato remoto

    io infanatichii
    🔊
    tu infanatichisti
    🔊
    lui/lei/Lei infanatichì
    🔊
    noi infanatichimmo
    🔊
    voi infanatichiste
    🔊
    loro infanatichirono
    🔊

    Tempo composto

    infanatichire futuro anteriore

    io avrò infanatichito
    🔊
    tu avrai infanatichito
    🔊
    lui/lei/Lei avrà infanatichito
    🔊
    noi avremo infanatichito
    🔊
    voi avrete infanatichito
    🔊
    loro avranno infanatichito
    🔊
    Tempo composto

    infanatichire passato prossimo

    io ho infanatichito
    🔊
    tu hai infanatichito
    🔊
    lui/lei/Lei ha infanatichito
    🔊
    noi abbiamo infanatichito
    🔊
    voi avete infanatichito
    🔊
    loro hanno infanatichito
    🔊

    Tempo composto

    infanatichire trapassato prossimo

    io avevo infanatichito
    🔊
    tu avevi infanatichito
    🔊
    lui/lei/Lei aveva infanatichito
    🔊
    noi avevamo infanatichito
    🔊
    voi avevate infanatichito
    🔊
    loro avevano infanatichito
    🔊
    Tempo composto

    infanatichire trapassato remoto

    io ebbi infanatichito
    🔊
    tu avesti infanatichito
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe infanatichito
    🔊
    noi avemmo infanatichito
    🔊
    voi aveste infanatichito
    🔊
    loro ebbero infanatichito
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo infanatichire. Mode subjuntiu del verb infanatichire


    Tempo semplice

    infanatichire congiuntivo presente

    io infanatichisca
    🔊
    tu infanatichisca
    🔊
    lui/lei/Lei infanatichisca
    🔊
    noi infanatichiamo
    🔊
    voi infanatichiate
    🔊
    loro infanatichiscano
    🔊
    Tempo semplice

    infanatichire congiuntivo imperfetto

    io infanatichissi
    🔊
    tu infanatichissi
    🔊
    lui/lei/Lei infanatichisse
    🔊
    noi infanatichissimo
    🔊
    voi infanatichiste
    🔊
    loro infanatichissero
    🔊

    Tempo composto

    infanatichire congiuntivo passato

    io abbia infanatichito
    🔊
    tu abbia infanatichito
    🔊
    lui/lei/Lei abbia infanatichito
    🔊
    noi abbiamo infanatichito
    🔊
    voi abbiate infanatichito
    🔊
    loro abbiano infanatichito
    🔊
    Tempo composto

    infanatichire congiuntivo trapassato

    io avessi infanatichito
    🔊
    tu avessi infanatichito
    🔊
    lui/lei/Lei avesse infanatichito
    🔊
    noi avessimo infanatichito
    🔊
    voi aveste infanatichito
    🔊
    loro avessero infanatichito
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale infanatichire. Mode condicional del verb infanatichire


    Tempo semplice

    infanatichire condizionale presente

    io infanatichirei
    🔊
    tu infanatichiresti
    🔊
    lui/lei/Lei infanatichirebbe
    🔊
    noi infanatichiremmo
    🔊
    voi infanatichireste
    🔊
    loro infanaticherebbero
    🔊
    Tempo composto

    infanatichire condizionale passato

    io avrei infanatichito
    🔊
    tu avresti infanatichito
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe infanatichito
    🔊
    noi avremmo infanatichito
    🔊
    voi avreste infanatichito
    🔊
    loro avrebbero infanatichito
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo infanatichire. Mode imperatiu del verb infanatichire


    infanatichire imperativo

    tu infanatichi
    🔊
    noi infanatichiamo
    🔊
    voi infanatichite
    🔊

    infanatichire congiuntivo esortativo

    Lei infanatichisca
    🔊
    Che lui/lei infanatichisca
    🔊
    Che loro infanatichiscano
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!