En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Il giardino è inerbito con l'arrivo della primavera. (Italo Calvino, Il barone rampante)
inerbire :
i|ner|bì|re
: (accento grave)
indicativo inerbire. Mode indicatiu del verb inerbire
Tempo semplice
inerbire presente |
||
io | inerbisco |
🔊
|
tu | inerbisci |
🔊
|
lui/lei/Lei | inerbisce |
🔊
|
noi | inerbiamo |
🔊
|
voi | inerbite |
🔊
|
loro | inerbiscono |
🔊
|
Tempo semplice
inerbire imperfetto |
||
io | inerbivo |
🔊
|
tu | inerbivi |
🔊
|
lui/lei/Lei | inerbiva |
🔊
|
noi | inerbivamo |
🔊
|
voi | inerbivate |
🔊
|
loro | inerbivano |
🔊
|
Tempo semplice
inerbire futuro semplice |
||
io | inerbirò |
🔊
|
tu | inerbirai |
🔊
|
lui/lei/Lei | inerbirà |
🔊
|
noi | inerbiremo |
🔊
|
voi | inerbirete |
🔊
|
loro | inerbiranno |
🔊
|
Tempo semplice
inerbire passato remoto |
||
io | inerbii |
🔊
|
tu | inerbisti |
🔊
|
lui/lei/Lei | inerbì |
🔊
|
noi | inerbimmo |
🔊
|
voi | inerbiste |
🔊
|
loro | inerbirono |
🔊
|
Tempo composto
inerbire futuro anteriore |
||
io | avrò inerbito |
🔊
|
tu | avrai inerbito |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrà inerbito |
🔊
|
noi | avremo inerbito |
🔊
|
voi | avrete inerbito |
🔊
|
loro | avranno inerbito |
🔊
|
Tempo composto
inerbire passato prossimo |
||
io | ho inerbito |
🔊
|
tu | hai inerbito |
🔊
|
lui/lei/Lei | ha inerbito |
🔊
|
noi | abbiamo inerbito |
🔊
|
voi | avete inerbito |
🔊
|
loro | hanno inerbito |
🔊
|
Tempo composto
inerbire trapassato prossimo |
||
io | avevo inerbito |
🔊
|
tu | avevi inerbito |
🔊
|
lui/lei/Lei | aveva inerbito |
🔊
|
noi | avevamo inerbito |
🔊
|
voi | avevate inerbito |
🔊
|
loro | avevano inerbito |
🔊
|
Tempo composto
inerbire trapassato remoto |
||
io | ebbi inerbito |
🔊
|
tu | avesti inerbito |
🔊
|
lui/lei/Lei | ebbe inerbito |
🔊
|
noi | avemmo inerbito |
🔊
|
voi | aveste inerbito |
🔊
|
loro | ebbero inerbito |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo inerbire. Mode subjuntiu del verb inerbire
Tempo semplice
inerbire congiuntivo presente |
||
io | inerbisca |
🔊
|
tu | inerbisca |
🔊
|
lui/lei/Lei | inerbisca |
🔊
|
noi | inerbiamo |
🔊
|
voi | inerbiate |
🔊
|
loro | inerbiscano |
🔊
|
Tempo semplice
inerbire congiuntivo imperfetto |
||
io | inerbissi |
🔊
|
tu | inerbissi |
🔊
|
lui/lei/Lei | inerbisse |
🔊
|
noi | inerbissimo |
🔊
|
voi | inerbiste |
🔊
|
loro | inerbissero |
🔊
|
Tempo composto
inerbire congiuntivo passato |
||
io | abbia inerbito |
🔊
|
tu | abbia inerbito |
🔊
|
lui/lei/Lei | abbia inerbito |
🔊
|
noi | abbiamo inerbito |
🔊
|
voi | abbiate inerbito |
🔊
|
loro | abbiano inerbito |
🔊
|
Tempo composto
inerbire congiuntivo trapassato |
||
io | avessi inerbito |
🔊
|
tu | avessi inerbito |
🔊
|
lui/lei/Lei | avesse inerbito |
🔊
|
noi | avessimo inerbito |
🔊
|
voi | aveste inerbito |
🔊
|
loro | avessero inerbito |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale inerbire. Mode condicional del verb inerbire
Tempo semplice
inerbire condizionale presente |
||
io | inerbirei |
🔊
|
tu | inerbiresti |
🔊
|
lui/lei/Lei | inerbirebbe |
🔊
|
noi | inerbiremmo |
🔊
|
voi | inerbireste |
🔊
|
loro | inerberebbero |
🔊
|
Tempo composto
inerbire condizionale passato |
||
io | avrei inerbito |
🔊
|
tu | avresti inerbito |
🔊
|
lui/lei/Lei | avrebbe inerbito |
🔊
|
noi | avremmo inerbito |
🔊
|
voi | avreste inerbito |
🔊
|
loro | avrebbero inerbito |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo inerbire. Mode imperatiu del verb inerbire
inerbire imperativo |
||
tu | inerbi |
🔊
|
noi | inerbiamo |
🔊
|
voi | inerbite |
🔊
|
inerbire congiuntivo esortativo |
||
Lei | inerbisca |
🔊
|
Che lui/lei | inerbisca |
🔊
|
Che loro | inerbiscano |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!