En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Loro hanno giudicato la situazione con imparzialità. (Giovanni Verga, I Malavoglia)
giudicare :
giu|di|cà|re
: (accento grave)
indicativo giudicare. Mode indicatiu del verb giudicare
|
Tempo semplice
giudicare presente |
||
| io | giudico |
🔊
|
| tu | giudichi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | giudica |
🔊
|
| noi | giudichiamo |
🔊
|
| voi | giudicate |
🔊
|
| loro | giudicano |
🔊
|
|
Tempo semplice
giudicare imperfetto |
||
| io | giudicavo |
🔊
|
| tu | giudicavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | giudicava |
🔊
|
| noi | giudicavamo |
🔊
|
| voi | giudicavate |
🔊
|
| loro | giudicavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
giudicare futuro semplice |
||
| io | giudicherò |
🔊
|
| tu | giudicherai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | giudicherà |
🔊
|
| noi | giudicheremo |
🔊
|
| voi | giudicherete |
🔊
|
| loro | giudicheranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
giudicare passato remoto |
||
| io | giudicai |
🔊
|
| tu | giudicasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | giudicò |
🔊
|
| noi | giudicammo |
🔊
|
| voi | giudicaste |
🔊
|
| loro | giudicarono |
🔊
|
|
Tempo composto
giudicare futuro anteriore |
||
| io | avrò giudicato |
🔊
|
| tu | avrai giudicato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà giudicato |
🔊
|
| noi | avremo giudicato |
🔊
|
| voi | avrete giudicato |
🔊
|
| loro | avranno giudicato |
🔊
|
|
Tempo composto
giudicare passato prossimo |
||
| io | ho giudicato |
🔊
|
| tu | hai giudicato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha giudicato |
🔊
|
| noi | abbiamo giudicato |
🔊
|
| voi | avete giudicato |
🔊
|
| loro | hanno giudicato |
🔊
|
|
Tempo composto
giudicare trapassato prossimo |
||
| io | avevo giudicato |
🔊
|
| tu | avevi giudicato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva giudicato |
🔊
|
| noi | avevamo giudicato |
🔊
|
| voi | avevate giudicato |
🔊
|
| loro | avevano giudicato |
🔊
|
|
Tempo composto
giudicare trapassato remoto |
||
| io | ebbi giudicato |
🔊
|
| tu | avesti giudicato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe giudicato |
🔊
|
| noi | avemmo giudicato |
🔊
|
| voi | aveste giudicato |
🔊
|
| loro | ebbero giudicato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo giudicare. Mode subjuntiu del verb giudicare
|
Tempo semplice
giudicare congiuntivo presente |
||
| io | giudichi |
🔊
|
| tu | giudichi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | giudichi |
🔊
|
| noi | giudichiamo |
🔊
|
| voi | giudichiate |
🔊
|
| loro | giudichino |
🔊
|
|
Tempo semplice
giudicare congiuntivo imperfetto |
||
| io | giudicassi |
🔊
|
| tu | giudicassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | giudicasse |
🔊
|
| noi | giudicassimo |
🔊
|
| voi | giudicaste |
🔊
|
| loro | giudicassero |
🔊
|
|
Tempo composto
giudicare congiuntivo passato |
||
| io | abbia giudicato |
🔊
|
| tu | abbia giudicato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia giudicato |
🔊
|
| noi | abbiamo giudicato |
🔊
|
| voi | abbiate giudicato |
🔊
|
| loro | abbiano giudicato |
🔊
|
|
Tempo composto
giudicare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi giudicato |
🔊
|
| tu | avessi giudicato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse giudicato |
🔊
|
| noi | avessimo giudicato |
🔊
|
| voi | aveste giudicato |
🔊
|
| loro | avessero giudicato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale giudicare. Mode condicional del verb giudicare
|
Tempo semplice
giudicare condizionale presente |
||
| io | giudicherei |
🔊
|
| tu | giudicheresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | giudicherebbe |
🔊
|
| noi | giudicheremmo |
🔊
|
| voi | giudichereste |
🔊
|
| loro | giudicherebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
giudicare condizionale passato |
||
| io | avrei giudicato |
🔊
|
| tu | avresti giudicato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe giudicato |
🔊
|
| noi | avremmo giudicato |
🔊
|
| voi | avreste giudicato |
🔊
|
| loro | avrebbero giudicato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo giudicare. Mode imperatiu del verb giudicare
giudicare imperativo |
||
| tu | giudica |
🔊
|
| noi | giudichiamo |
🔊
|
| voi | giudicate |
🔊
|
giudicare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | giudichi |
🔊
|
| Che lui/lei | giudichi |
🔊
|
| Che loro | giudichino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!