Seleccioni el seu idioma

🔍
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    Ha forato il foglio. (Luigi Pirandello, Il Fu Mattia Pascal)
    forare :
    fo||re : (accento grave)

    indicativo forare. Mode indicatiu del verb forare


    Tempo semplice

    Presente forare

    io foro
    🔊
    tu fori
    🔊
    lui/lei/Lei fora
    🔊
    noi foriamo
    🔊
    voi forate
    🔊
    loro forano
    🔊
    Tempo semplice

    Imperfetto forare

    io foravo
    🔊
    tu foravi
    🔊
    lui/lei/Lei forava
    🔊
    noi foravamo
    🔊
    voi foravate
    🔊
    loro foravano
    🔊

    Tempo semplice

    Futuro semplice forare

    io forerò
    🔊
    tu forerai
    🔊
    lui/lei/Lei forerà
    🔊
    noi foreremo
    🔊
    voi forerete
    🔊
    loro foreranno
    🔊
    Tempo semplice

    Passato remoto forare

    io forai
    🔊
    tu forasti
    🔊
    lui/lei/Lei forò
    🔊
    noi forammo
    🔊
    voi foraste
    🔊
    loro forarono
    🔊

    Tempo composto

    Futuro anteriore forare

    io avrò forato
    🔊
    tu avrai forato
    🔊
    lui/lei/Lei avrà forato
    🔊
    noi avremo forato
    🔊
    voi avrete forato
    🔊
    loro avranno forato
    🔊
    Tempo composto

    Passato prossimo forare

    io ho forato
    🔊
    tu hai forato
    🔊
    lui/lei/Lei ha forato
    🔊
    noi abbiamo forato
    🔊
    voi avete forato
    🔊
    loro hanno forato
    🔊

    Tempo composto

    Trapassato prossimo forare

    io avevo forato
    🔊
    tu avevi forato
    🔊
    lui/lei/Lei aveva forato
    🔊
    noi avevamo forato
    🔊
    voi avevate forato
    🔊
    loro avevano forato
    🔊
    Tempo composto

    Trapassato remoto forare

    io ebbi forato
    🔊
    tu avesti forato
    🔊
    lui/lei/Lei ebbe forato
    🔊
    noi avemmo forato
    🔊
    voi aveste forato
    🔊
    loro ebbero forato
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo forare. Mode subjuntiu del verb forare


    Tempo semplice

    Congiuntivo presente forare

    io fori
    🔊
    tu fori
    🔊
    lui/lei/Lei fori
    🔊
    noi foriamo
    🔊
    voi foriate
    🔊
    loro forino
    🔊
    Tempo semplice

    Congiuntivo imperfetto forare

    io forassi
    🔊
    tu forassi
    🔊
    lui/lei/Lei forasse
    🔊
    noi forassimo
    🔊
    voi foraste
    🔊
    loro forassero
    🔊

    Tempo composto

    Congiuntivo passato forare

    io abbia forato
    🔊
    tu abbia forato
    🔊
    lui/lei/Lei abbia forato
    🔊
    noi abbiamo forato
    🔊
    voi abbiate forato
    🔊
    loro abbiano forato
    🔊
    Tempo composto

    Congiuntivo trapassato forare

    io avessi forato
    🔊
    tu avessi forato
    🔊
    lui/lei/Lei avesse forato
    🔊
    noi avessimo forato
    🔊
    voi aveste forato
    🔊
    loro avessero forato
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, como el present i el passat, i es essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale forare. Mode condicional del verb forare


    Tempo semplice

    Condizionale presente forare

    io forerei
    🔊
    tu foreresti
    🔊
    lui/lei/Lei forerebbe
    🔊
    noi foreremmo
    🔊
    voi forereste
    🔊
    loro forerebbero
    🔊
    Tempo composto

    Condizionale passato forare

    io avrei forato
    🔊
    tu avresti forato
    🔊
    lui/lei/Lei avrebbe forato
    🔊
    noi avremmo forato
    🔊
    voi avreste forato
    🔊
    loro avrebbero forato
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo forare. Mode imperatiu del verb forare


    Imperativo forare

    tu fora
    🔊
    noi foriamo
    🔊
    voi forate
    🔊

    Congiuntivo forare

    Lei fori
    🔊
    Che lui/lei fori
    🔊
    Che loro forino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera più suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilitzazione è fonamentale per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!