En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
Ha firmato il contratto. (Giosuè Carducci, Odi Barbare)
firmare :
fir|mà|re
: (accento grave)
indicativo firmare. Mode indicatiu del verb firmare
|
Tempo semplice
firmare presente |
||
| io | firmo |
🔊
|
| tu | firmi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | firma |
🔊
|
| noi | firmiamo |
🔊
|
| voi | firmate |
🔊
|
| loro | firmano |
🔊
|
|
Tempo semplice
firmare imperfetto |
||
| io | firmavo |
🔊
|
| tu | firmavi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | firmava |
🔊
|
| noi | firmavamo |
🔊
|
| voi | firmavate |
🔊
|
| loro | firmavano |
🔊
|
|
Tempo semplice
firmare futuro semplice |
||
| io | firmerò |
🔊
|
| tu | firmerai |
🔊
|
| lui/lei/Lei | firmerà |
🔊
|
| noi | firmeremo |
🔊
|
| voi | firmerete |
🔊
|
| loro | firmeranno |
🔊
|
|
Tempo semplice
firmare passato remoto |
||
| io | firmai |
🔊
|
| tu | firmasti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | firmò |
🔊
|
| noi | firmammo |
🔊
|
| voi | firmaste |
🔊
|
| loro | firmarono |
🔊
|
|
Tempo composto
firmare futuro anteriore |
||
| io | avrò firmato |
🔊
|
| tu | avrai firmato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrà firmato |
🔊
|
| noi | avremo firmato |
🔊
|
| voi | avrete firmato |
🔊
|
| loro | avranno firmato |
🔊
|
|
Tempo composto
firmare passato prossimo |
||
| io | ho firmato |
🔊
|
| tu | hai firmato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ha firmato |
🔊
|
| noi | abbiamo firmato |
🔊
|
| voi | avete firmato |
🔊
|
| loro | hanno firmato |
🔊
|
|
Tempo composto
firmare trapassato prossimo |
||
| io | avevo firmato |
🔊
|
| tu | avevi firmato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | aveva firmato |
🔊
|
| noi | avevamo firmato |
🔊
|
| voi | avevate firmato |
🔊
|
| loro | avevano firmato |
🔊
|
|
Tempo composto
firmare trapassato remoto |
||
| io | ebbi firmato |
🔊
|
| tu | avesti firmato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | ebbe firmato |
🔊
|
| noi | avemmo firmato |
🔊
|
| voi | aveste firmato |
🔊
|
| loro | ebbero firmato |
🔊
|
Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians
El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.
congiuntivo firmare. Mode subjuntiu del verb firmare
|
Tempo semplice
firmare congiuntivo presente |
||
| io | firmi |
🔊
|
| tu | firmi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | firmi |
🔊
|
| noi | firmiamo |
🔊
|
| voi | firmiate |
🔊
|
| loro | firmino |
🔊
|
|
Tempo semplice
firmare congiuntivo imperfetto |
||
| io | firmassi |
🔊
|
| tu | firmassi |
🔊
|
| lui/lei/Lei | firmasse |
🔊
|
| noi | firmassimo |
🔊
|
| voi | firmaste |
🔊
|
| loro | firmassero |
🔊
|
|
Tempo composto
firmare congiuntivo passato |
||
| io | abbia firmato |
🔊
|
| tu | abbia firmato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | abbia firmato |
🔊
|
| noi | abbiamo firmato |
🔊
|
| voi | abbiate firmato |
🔊
|
| loro | abbiano firmato |
🔊
|
|
Tempo composto
firmare congiuntivo trapassato |
||
| io | avessi firmato |
🔊
|
| tu | avessi firmato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avesse firmato |
🔊
|
| noi | avessimo firmato |
🔊
|
| voi | aveste firmato |
🔊
|
| loro | avessero firmato |
🔊
|
Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians
El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
condizionale firmare. Mode condicional del verb firmare
|
Tempo semplice
firmare condizionale presente |
||
| io | firmerei |
🔊
|
| tu | firmeresti |
🔊
|
| lui/lei/Lei | firmerebbe |
🔊
|
| noi | firmeremmo |
🔊
|
| voi | firmereste |
🔊
|
| loro | firmerebbero |
🔊
|
|
Tempo composto
firmare condizionale passato |
||
| io | avrei firmato |
🔊
|
| tu | avresti firmato |
🔊
|
| lui/lei/Lei | avrebbe firmato |
🔊
|
| noi | avremmo firmato |
🔊
|
| voi | avreste firmato |
🔊
|
| loro | avrebbero firmato |
🔊
|
Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians
El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.
imperativo firmare. Mode imperatiu del verb firmare
firmare imperativo |
||
| tu | firma |
🔊
|
| noi | firmiamo |
🔊
|
| voi | firmate |
🔊
|
firmare congiuntivo esortativo |
||
| Lei | firmi |
🔊
|
| Che lui/lei | firmi |
🔊
|
| Che loro | firmino |
🔊
|
Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians
El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.
Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!
La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!