🔍
    sense 1v
    En la llengua italiana, hi ha quatre modes verbals principals: indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu. Cada un d’aquests modes s’utilitza per expressar diferents intencions, accions o estats.
    L’indicatiu parla de fets, el subjuntiu de dubtes i desitjos, el condicional de situacions hipotètiques, i l’imperatiu de comandaments i sol·licituds.
    Saber conjugar els verbs correctament en aquests modes et permet expressar amb facilitat diferents pensaments i emocions en la conversa diària.
    fidarsi : confiar
    :

    indicativo fidarsi. Mode indicatiu del verb fidarsi


    Tempo semplice

    Presente fidarsi

    io mi fido
    🔊
    tu ti fidi
    🔊
    lui/lei/Lei si fida
    🔊
    noi ci fidiamo
    🔊
    voi vi fidate
    🔊
    loro si fidano
    🔊
    Tempo semplice

    Imperfetto fidarsi

    io mi fidavo
    🔊
    tu ti fidavi
    🔊
    lui/lei/Lei si fidava
    🔊
    noi ci fidavamo
    🔊
    voi vi fidavate
    🔊
    loro si fidavano
    🔊

    Tempo semplice

    Futuro semplice fidarsi

    io mi fiderò
    🔊
    tu ti fiderai
    🔊
    lui/lei/Lei si fiderà
    🔊
    noi ci fideremo
    🔊
    voi vi fiderete
    🔊
    loro si fideranno
    🔊
    Tempo semplice

    Passato remoto fidarsi

    io mi fidai
    🔊
    tu ti fidasti
    🔊
    lui/lei/Lei si fidò
    🔊
    noi ci fidammo
    🔊
    voi vi fidaste
    🔊
    loro si fidarono
    🔊

    Tempo composto

    Futuro anteriore fidarsi

    io mi sarò fidato(a)
    🔊
    tu ti sarai fidato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarà fidato(a)
    🔊
    noi ci saremo fidati(e)
    🔊
    voi vi sarete fidati(e)
    🔊
    loro si saranno fidati(e)
    🔊
    Tempo composto

    Passato prossimo fidarsi

    io mi sono fidato(a)
    🔊
    tu ti sei fidato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si è fidato(a)
    🔊
    noi ci siamo fidati(e)
    🔊
    voi vi siete fidati(e)
    🔊
    loro si sono fidati(e)
    🔊

    Tempo composto

    Trapassato prossimo fidarsi

    io mi ero fidato(a)
    🔊
    tu ti eri fidato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si era fidato(a)
    🔊
    noi ci eravamo fidati(e)
    🔊
    voi vi eravate fidati(e)
    🔊
    loro si erano fidati(e)
    🔊
    Tempo composto

    Trapassato remoto fidarsi

    io mi fui fidato(a)
    🔊
    tu ti fosti fidato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fu fidato(a)
    🔊
    noi ci fummo fidati(e)
    🔊
    voi vi foste fidati(e)
    🔊
    loro si furono fidati(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode indicatiu (Indicativo) dels verbs italians

    El mode indicatiu (Indicativo) és un dels modes verbals fonamentals en la llengua italiana, que s'utilitza per expressar accions, estats o esdeveniments considerats reals o segurs. Serveix per descriure fets, rutines diàries i situacions objectives.
    Per exemple, oracions com "Io vado al mercato" o "Loro studiano per l'esame" il·lustren l’ús de l’indicatiu per transmetre informació concreta.
    Aquest mode es pot conjugar en diversos temps, com el present, passat i futur, permetent situar amb precisió les accions en el temps. Entendre l’indicatiu és essencial per a una comunicació efectiva i per captar els matisos de la llengua italiana.

    congiuntivo fidarsi. Mode subjuntiu del verb fidarsi


    Tempo semplice

    Congiuntivo presente fidarsi

    io mi fidi
    🔊
    tu ti fidi
    🔊
    lui/lei/Lei si fidi
    🔊
    noi ci fidiamo
    🔊
    voi vi fidiate
    🔊
    loro si fidino
    🔊
    Tempo semplice

    Congiuntivo imperfetto fidarsi

    io mi fidassi
    🔊
    tu ti fidassi
    🔊
    lui/lei/Lei si fidasse
    🔊
    noi ci fidassimo
    🔊
    voi vi fidaste
    🔊
    loro si fidassero
    🔊

    Tempo composto

    Congiuntivo passato fidarsi

    io mi sia fidato(a)
    🔊
    tu ti sia fidato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sia fidato(a)
    🔊
    noi ci siamo fidati(e)
    🔊
    voi vi siate fidati(e)
    🔊
    loro si siano fidati(e)
    🔊
    Tempo composto

    Congiuntivo trapassato fidarsi

    io mi fossi fidato(a)
    🔊
    tu ti fossi fidato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si fosse fidato(a)
    🔊
    noi ci fossimo fidati(e)
    🔊
    voi vi foste fidati(e)
    🔊
    loro si fossero fidati(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode subjuntiu (Congiuntivo) dels verbs italians

    El mode subjuntiu (Congiuntivo) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar incertesa, desitjos, emocions i situacions hipotètiques. S’empra quan es parla d’accions que no són segures o reals, com en casos de dubte o possibilitat.
    Per exemple, frases com "Spero che tu venga" o "Se avessi tempo, partirei" il·lustren l’ús del subjuntiu per reflectir estats d’ànim o esdeveniments que depenen de condicions.
    Aquest mode pot aparèixer en diversos temps, com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació matisada i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    condizionale fidarsi. Mode condicional del verb fidarsi


    Tempo semplice

    Condizionale presente fidarsi

    io mi fiderei
    🔊
    tu ti fideresti
    🔊
    lui/lei/Lei si fiderebbe
    🔊
    noi ci fideremmo
    🔊
    voi vi fidereste
    🔊
    loro si fiderebbero
    🔊
    Tempo composto

    Condizionale passato fidarsi

    io mi sarei fidato(a)
    🔊
    tu ti saresti fidato(a)
    🔊
    lui/lei/Lei si sarebbe fidato(a)
    🔊
    noi ci saremmo fidati(e)
    🔊
    voi vi sareste fidati(e)
    🔊
    loro si sarebbero fidati(e)
    🔊

    Informació general sobre el mode condicional (Condizionale) dels verbs italians

    El mode condicional (Condizionale) és un mode verbal fonamental en la llengua italiana, que s’utilitza per expressar accions o estats que depenen de condicions específiques. Sovint s’empra per formular desitjos, peticions o situacions hipotètiques que no són segures.
    Per exemple, frases com «Vorrei un caffè» o «Se avessi più tempo, viaggerei di più» il·lustren com el condicional s’utilitza per expressar situacions que depenen de certes circumstàncies.
    Aquest mode es pot conjugar en temps com el present i el passat, i és essencial per a una comunicació clara i per expressar pensaments complexos en la llengua italiana.

    imperativo fidarsi. Mode imperatiu del verb fidarsi


    Imperativo fidarsi

    tu fidati
    🔊
    noi fidiamoci
    🔊
    voi fidatevi
    🔊

    Congiuntivo fidarsi

    Lei si fidi
    🔊
    Che lui/lei si fidi
    🔊
    Che loro si fidino
    🔊

    Informació general sobre el mode imperatiu (Imperativo) dels verbs italians

    El mode imperatiu (Imperativo) és un mode verbal essencial en la llengua italiana, utilitzat per donar ordres, instruccions o consells. Es forma per a la segona persona del singular, la segona persona del plural i la primera persona del plural.
    Per exemple, frases com "Fai attenzione!" o "Parlate lentamente!" mostren com l’imperatiu s’utilitza per comunicar-se de manera directa i clara. La frase "Andiamo!", que expressa una invitació a fer alguna cosa junts, també és un exemple d’imperatiu.
    Tanmateix, cal destacar que l’imperatiu no té formes per a la tercera persona del singular ni del plural. En aquests casos, s’utilitza el mode subjuntiu (Congiuntivo) per expressar desitjos o recomanacions d’una manera més suau. Aquesta característica fa que l’italià sigui únic, ja que el subjuntiu aporta un toc de cortesia i delicadesa a les converses.
    Conèixer l’imperatiu i la seva correcta utilització és fonamental per a una comunicació efectiva i per mantenir un to amable en les interaccions quotidianes.

    Aquí tens per què és essencial utilitzar el nostre entrenador de conjugacions per aprendre italià!

    La conjugació verbal és una de les parts més difícils de l’idioma italià, i dominar-la requereix pràctica constant.
    Amb la nostra eina interactiva, pots practicar d’una manera divertida i personalitzada, treballant tant els verbs més utilitzats com els més difícils. El nostre entrenador t’ajuda a millorar la precisió i la rapidesa, fent que la teva comunicació sigui més fluida.
    Siguis principiant o més avançat, el nostre entrenador de conjugació t’ajudarà a portar les teves habilitats lingüístiques al següent nivell!